1.- Des de 2004, Polònia ha multiplicat per 4 el seu PIB i per 4,5 el seu PIB per càpita, reduint ràpidament les distàncies amb els països més desenvolupats. El PIB per càpita polonès ha passat del 45% al 80% de la mitjana de la Unió Europea (UE) en només vint anys. Angela Merkel visitava sovint Polònia quan era cancellera, tot dient que “Polònia serà la Suècia d’Europa en el segle XXI”.
Radosław Sikorski, ministre d’Afers Exteriors, explica que Polònia ja és la cinquena economia de la UE i la vintena del món: “Per primer cop en 300 anys, més polonesos tornen que no pas marxen... i molts tornen dels EUA i d’Israel”.
“Avui som l’economia més dinàmica d’Europa. Som una història d’èxit pel que fa a la seguretat i al creixement econòmic. Els salaris augmenten, la indústria funciona a ple rendiment i les inversions arriben de tot arreu. Els polonesos tornen perquè troben millors feines i salaris més alts a casa que no pas a fora”.
Marcin Piątkowski, lead economist al World Bank, explica que Polònia va fer el gran salt quan va entrar a la UE, l’any 2004. La UE no “va fer rica” Polònia: li va proporcionar un marc estable —mercat únic, normes previsibles, fons europeus, credibilitat i seguretat jurídica—, per tal que les reformes “poguessin desplegar tot el seu potencial de creixement”.
2.- Polònia va triar la via ràpida i va dur a terme tot un seguit de reformes als anys noranta: liberalització immediata dels preus, convertibilitat del zloty, obertura al comerç internacional, eliminació de subsidis a les empreses públiques, disciplina pressupostària i independència del banc central a imitació del Bundesbank. Leszek Balcerowicz, el ministre arquitecte d’aquelles reformes, solia dir: “Polònia va triar absorbir les penalitats més aviat que tard.” Aquest és el primer gran factor diferencial respecte d’altres països postcomunistes.
La venda d’empreses públiques i l’arribada de multinacionals va suposar l’entrada de tecnologia punta i noves formes de gestió, mentre l’accés als mercats europeus augmentava la productivitat. Volkswagen, Fiat, LG, Samsung, Dell, Bosch o Michelin hi van establir grans centres de producció.
"Adoptar la legislació europea i aplicar-la bé és un detall invisible, però és condició necessària perquè les lleis facin possible el creixement econòmic"
Per atreure inversió estrangera no n’hi ha prou amb salaris baixos. Els inversors han de confiar en el fet que els contractes signants es compliran, els jutges seran independents i els drets de propietat seran protegits. Polònia va adaptar ràpidament la legislació europea (“cabal comunitari” o “acquis communautaire”). Adoptar-la i aplicar-la bé és un detall invisible, però és condició necessària perquè les lleis facin possible el creixement econòmic.
L’adhesió a la UE va actuar també com una “escola de bona administració”, que va servir per modernitzar l’administració tributària, la gestió duanera, la regulació financera, els organismes supervisors i les agències de competència.
D'altra banda, Polònia també es va descentralitzar. Des de 1999, els governs regionals gestionen el desenvolupament regional, les infraestructures, la innovació, les universitats i molts programes europeus. Avui es reconeix que la gestió regional dels fons comunitaris n’ha facilitat enormement la seva absorció.
Finalment, la reforma educativa ha estat la clau per atraure empreses tecnològiques. Les proves PISA han mostrat una gran millora dels estudiants polonesos, en ampliar l’ensenyament obligatori i modernitzar currículums, reforçant matemàtiques i ciències i la formació professional.
Sense les reformes dels anys noranta i sense la integració a la UE, els fons europeus no haurien tingut a Polònia un impacte tan gran i el país no hauria convergit tan ràpidament.
“Nobody falls in love with a Common Market”, va dir Jacques Delors. I cal posar en valor com el mercat únic europeu, amb totes les seves imperfeccions, ha permès el gran salt endavant de Polònia. Els progressos materials, però, no garanteixen per si sols l’adhesió emocional a un projecte polític. A Polònia, tot el suport majoritari a la permanència a la UE, també hi han aparegut tensions sobre la sobirania nacional, l’estat de dret, la política migratòria i els valors socials.
"Polònia serà el gran èxit europeu si reïx en convertir els beneficis econòmics de la integració europea en estima i suport a la UE"
La prosperitat econòmica no elimina els debats sobre identitat i democràcia. Els ciutadans no s’enamoren d’un mercat; cal també que qualli un projecte col·lectiu que ofereixi un propòsit compartit, uns valors comuns i un sentiment de pertinença. Polònia serà el gran èxit europeu si reïx en convertir els beneficis econòmics de la integració europea en estima i suport a la UE.
3.- Pel que fa a l’impacte dels fons europeus, és interessant la comparació entre Polònia i Espanya. Quan aquesta va entrar a la Comunitat Econòmica Europea l’any 1986, Europa encara estava construint el mercat únic, però quan Polònia va entrar a la UE el mercat únic ja funcionava plenament, ja existien les cadenes globals de valor i Alemanya ja estava deslocalitzant bona part de la seva indústria. Polònia es va integrar molt més ràpidament a la indústria europea.
Espanya, llevat de les economies exportadores de Catalunya i del País Basc, té un model econòmic molt orientat a la demanda interna, a la construcció i al turisme, amb la qual cosa genera molta ocupació de valor afegit mitjà i baix. Polònia, en canvi, s’ha centrat més en la productivitat, gràcies a la seva indústria exportadora, la logística i la tecnologia, de la mà d’una molt forta integració amb Alemanya.
"A Polònia, els fons de la UE han anat dirigits a augmentar la capacitat productiva perseguint augments de productivitat"
Pel que fa a la gestió dels fons europeus, Espanya va haver d’aprendre a gestionar-los des de zero. Polònia, al seu torn, va poder aprofitar tota l’experiència acumulada a la Comissió Europea, creant agències especialitzades, sistemes d'avaluació i mecanismes de seguiment exigents.
A Espanya els fons de la UE van finançar infraestructures: autovies, AVE... una vegada fetes, però, el retorn marginal de les següents inversions va disminuir ràpidament. A Polònia, però, els fons han anat dirigits a augmentar la capacitat productiva perseguint augments de productivitat. Segons l'OCDE i el Banc Mundial, entre 2000 i 2020 la productivitat laboral de Polònia va créixer tres vegades més de pressa que la mitjana de l’OCDE. A Espanya, en canvi, els creixements de productivitat són dels més baixos de l’Europa occidental.
El Banc Mundial afirma que Polònia ha estat el país més eficient en l’absorció dels fons europeus. Aquests fons no creen per si sols desenvolupament econòmic, però sí que l’amplifiquen quan el país ja disposa d’institucions sòlides, estabilitat macroeconòmica i una estratègia econòmica eficient.
En qualitat institucional i democràtica, en l’eficàcia dels mercats, en la capacitat de generar amplis consensos reformistes i en el compliment de la llei de la UE (on Espanya lidera des de 2015 el rànquing dels països incomplidors segons els informes anuals de la Comissió Europea, fet que aquí passa massa desapercebut als mitjans), encara hi ha massa diferència qualitativa entre el nord i el sud d’Europa.
Polònia, en canvi, venint des de la cua d’Europa, ara està passant al capdavant del tren europeu per la via de la integració amb el seu veí alemany, més que no pas inspirant-se en el seu històric amic i aliat francès, fins ara sempre més admirat culturalment i políticament.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat