Com carregar-se la classe mitjana, sense que es noti

El senyor Piketty -l’economista que va esdevenir conegut pel seu llibre Capital en el Segle XXI- va publicar fa uns dies un article interessant al Le Monde. No només interessa perquè intenta explicar el descontentament dels estudiants que es manifesten per poder accedir a la universitat -ja voldria jo que les manifestacions a Catalunya fossin per aquest motiu!-, sinó perquè posa sobre el paper una trampa molt utilitzada pels polítics. Especialment a casa nostra: l’empobriment de la classe mitjana.

A l’Informe Fènix es va intentar demostrar que donar xifres sobre el creixement del PIB és una mena d’engany: el que compta és el PIB per càpita. Si el PIB creix molt però l’increment de població és desproporcionat, el PIB per càpita decreix. Tots esdevenim més pobres. Aquesta ha estat la trampa dels que governen Espanya, amb la col·laboració, no cal dir-ho, dels que manen a Catalunya.

"Donar xifres sobre el creixement del PIB és una mena d’engany: el que compta és el PIB per càpita"

Hi ha, però una altra trampa importantíssima: la inflació i els elements que la poden corregir, però no ho fan. És a dir, els governants haurien de parlar sempre en valors constants. Les xifres que es passen a la població haurien de ser presentades sempre descomptant l’efecte de la inflació. És així quan es mesura el creixement del PIB -aquest és un acord internacional que permet comparar economies-, però no quan els polítics locals presenten les xifres. En el cas espanyol això esdevé -com tot aquí- una estafa. Altres països, com França, fan aquesta correcció -en el de l’educació no s’ha fet, i això denuncia Piketty-. En volen un exemple?

La inflació acumulada a Espanya en el període 2018-2025 ha estat de 23,6%, segons l’INE. Quan el govern espanyol diu que els salaris s’han actualitzat segons l’increment de l’IPC, possiblement sigui cert. Per tant, si agafem un assalariat que guanyava 40.000 euros l’any 2018, ara guanyaria 49.440 euros si s’aplica la inflació. Fins aquí tot correcte. El seu salari brut s’ha vist incrementat segons el cost de la vida. Però resulta que aplicant-li l’IRPF i altres càrregues socials a aquell assalariat li quedaven nets uns 29.600 euros l’any 2018. Quants li van quedar nets l’any 2025? Doncs 35.226 euros. Això vol dir un increment del salari net del 19%. Com que la inflació ha estat del 23,6% aquest assalariat ha perdut un 4,6% del seu salari net. Aquesta persona és un 4,6% més pobre avui que el 2018. Dit d’altra manera, pot comprar només un 95,4% de les coses que comprava l’any 2018. Vista l’estafa?

Si vols saber-ne més

 

   

Xavier Roig-Espanya: com reduir el dèficit fent trampes

Tal com ja vaig assenyalar en un article anterior, el govern espanyol no ha actualitzat les taules impositives segons la inflació. I ho fa intencionadament amb l’aliança dels partits que formen el govern espanyol -i els sindicats, que callen-. L’esquerra i l’extrema esquerra espanyola s’ha empescat una manera d’apujar els impostos sense fer-ho públic. Deixen que la inflació faci la feina bruta. Per què bruta? Doncs perquè en lloc d’ingressar més aplicant impostos a les grans fortunes o a les grans empreses, ho fan extorsionant a la classe mitjana, que no té escapatòria.

Carregar-se la classe mitjana és el gran delicte dels actuals governants que, després, volen amagar-ho enganyant la població. Amenacen amb una extrema dreta que ells han edificat. I és que, sense una classe mitjana potent, no hi ha estat del benestar ni democràcia.