Defensem també l’escola concertada

Fa pocs dies vaig visitar l’escola dels Jesuïtes al Poble Sec, per conèixer de primera mà com funciona un cas de notable èxit acadèmic en un barri receptor de molta immigració. Passejar pels carrers de Ciutat Vella em porta intensos records: fa 30 anys, en tant que objector de consciència al servei militar (llavors obligatori), vaig fer la prestació social substitutòria al Casal dels Infants del Raval, on vaig conèixer la Rosa Balaguer i l’escolapi Enric Canet.

En sortir de l’escola vaig fer una visita llampec al conjunt monumental romànic de Sant Pau del Camp: el dia gris i plujós feia que el claustre i l’església (que presenta una acústica increïble) encara semblessin més misteriosos i meravellosos del que ja són en un dia assolellat... És increïble com, mil anys després, encara sobreviu a tocar del Paral·lel de Barcelona aquest conjunt tan espectacular... I que encara avui tants catalans desconeixen.

A Catalunya, entre l’escola pública i l’escola privada existeix un tercer model d’escola, de llarga tradició a casa nostra: l’escola concertada. Aquestes escoles concertades acullen més de 345.000 alumnes repartits en 677 centres educatius, amb presència en 135 municipis i 38 comarques. En el seu conjunt representen un 30% de l’alumnat total del Servei d’Educació de Catalunya. És un tipus d’escola amb una llarga història i arrelament al país (enguany l’escola Lestonnac de Barcelona celebra 375 anys a la ciutat), i dues terceres parts d’aquestes escoles són cristianes d’iniciativa social.

"Les escoles concertades acullen més de 345.000 alumnes repartits en 677 centres educatius, amb presència en 135 municipis i 38 comarques"

És interessant tafanejar les estadístiques del web del Departament d’Educació. Comparant l’evolució de l’alumnat del sistema educatiu català entre els cursos 2019-20 i 2023-24 (darreres dades publicades), s’observa que l’escola pública es manté estable augmentant un 1% (passa de 904.000 a 912.000 alumnes) i l’escola concertada retrocedeix clarament un 6% (baixa de 365.000 a 345.000 alumnes). Aquesta davallada afavoreix a l’escola privada que és la que més creix passant de 105.000 a 140.000 alumnes.

L’escola concertada i l’escola pública tenen percentatges similars d’alumnat amb necessitats educatives (27% versus 30%), però la primera té menys recursos per atendre’ls. Amb gairebé el mateix percentatge d’alumnes vulnerables, l’escola pública ha passat de 72.000 a 87.000 docents en els darrers dos anys, mentre que les escoles d’iniciativa social tenen les mateixes plantilles que l’any 1995 (36.000 docents), però amb la diversitat a l’aula de l’any 2026. L’Associació Professional de Serveis Educatius de Catalunya (APSEC) va alertar fa poc que calia un increment de 3.300 docents als centres concertats d’iniciativa social.

Les escoles concertades aporten equitat i qualitat educatives, tal com demostren les dades d’avaluacions, d’abandonament i de graduació escolar. Així, en les proves PISA, els resultats de l’escola concertada estan per sobre de la mitjana de l'OCDE i de la UE. Les proves de competències bàsiques de la Generalitat també mostren com els resultats se situen per sobre de la mitjana de Catalunya en totes les competències avaluades.

"L’escola concertada i l’escola pública tenen percentatges similars d’alumnat amb necessitats educatives, però la primera té menys recursos per atendre’ls"

En els darrers cursos, 25 escoles concertades d’iniciativa social han tancat i més de 1.000 docents i personal d’administració i serveis han anat al carrer. La manca de finançament de l’escola concertada i les polítiques de planificació educativa a Catalunya (conselleria en mans de partits d’esquerres des de 2018) estan provocant un resultat paradoxal: creix l’escola privada i, per tant, augmenta l’elitisme i la possibilitat de fractura social; es tanquen escoles concertades i apareixen alguns casos de saturació de l’escola pública. Això trenca el model del servei d’educació de Catalunya, basat en una xarxa de centres de titularitat pública que conviuen amb centres de titularitat privada concertats.

La Sindicatura de Greuges, ja l’any 2019 en el seu informe Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya, posava de manifest el dèficit de finançament de la plaça escolar concertada i la situava llavors en 1.540 euros per alumne d’infantil i primària i 1.884 euros per alumne de l’ESO. Aquest infrafinançament s’acaba cobrint amb les quotes de les famílies, que permeten cobrir les despeses de funcionament i part del professorat i personal d’administració del centre. A l’escola pública les despeses les sufraga cent per cent l’Administració, sigui el Departament d’Educació, o, l’Ajuntament, en el cas d’Infantil i Primària.

Vist això, potser és el moment de plantejar la gratuïtat d’aquest servei. Per què assumim la gratuïtat amb normalitat quan fem ús d’un hospital concertat a la xarxa del Servei Català de la Salut, i es denega quan es planteja en el marc d’un centre concertat, que forma part del Servei d’Educació de Catalunya?

En el darrer CEO publicat de valoració del Govern de la Generalitat i les seves polítiques públiques, l’ensenyament concertat és el servei públic millor valorat pels enquestats amb una nota de 7,6 sobre 10. Això és gairebé un punt per sobre de la valoració que fan dels hospitals i de l’ensenyament públic.

Moltes famílies associen l’ensenyament concertat amb projectes educatius estables, una major continuïtat dels equips docents i una relació més directa amb el centre, elements que acostumen a traduir-se en una experiència educativa més personalitzada. A això s’hi suma la idea d’una gestió més flexible que permet adaptar-se millor a les necessitats de l’alumnat i de les famílies.

"Per què assumim la gratuïtat amb normalitat quan fem ús d’un hospital concertat a la xarxa del Servei Català de la Salut, i es denega quan es planteja en el marc d’un centre concertat?"

Aquesta valoració elevada també pot llegir-se en comparació amb altres serveis públics que pateixen una major pressió assistencial o burocràtica, com la sanitat o la justícia, clarament pitjor valorada. L’ensenyament concertat queda, així, relativament al marge de les disfuncions més visibles del sector públic i concentra expectatives positives, especialment entre les persones que en són o n’han estat usuàries directes.

A Catalunya, els mestres de l’escola pública es manifestaven fa pocs dies sota el lema: “Defensem l’escola pública”, i les amenaces de vaga planen en les seves negociacions amb la Generalitat. El Departament d’Educació disposa d’un pressupost de prop de 7.000 milions d'euros i, en els últims dos anys, hi ha hagut un increment de 1.775 milions d'euros, del qual pràcticament el 90% ha estat assignat a l'escola pública.

Fer que l’escola concertada sigui gratuïta costa entre 400 i 500 milions d'euros i permetria preservar un model reconegut per la Llei d’Educació de Catalunya i amb singularitat pròpia arreu de l’Estat. No finançar-la bé, provoca que es trenqui l’equilibri entre equitat i qualitat: la qualitat es desplaçarà cap a la privada no concertada i l’equitat cap a la pública. És arribat el moment de defensar també l’escola concertada.