Trump contra l'euro

“Compte amb els demagogs que estan disposats a declarar una guerra comercial als nostres amics, debilitant la nostra economia, la seguretat nacional i tot el món lliure, mentre onegen cínicament la bandera americana” (Ronald Reagan, discurs a la ràdio sobre lliure comerç, 26-11-1988).

Entre Veneçuela, Iran, Grenlàndia, Davos i el show mediàtic diari de Donald Trump passen desapercebudes notícies rellevants de fons:

1. Des de l’1 de gener de 2026, Bulgària ha adoptat l’euro.
2. El diari Financial Times es va fent ressò d’un interès creixent de Noruega per entrar a la Unió Europea (UE), arran de les guerres comercials de Trump.
3. A Suècia i Islàndia les enquestes mostren un suport creixent a l’euro: després de 25 anys de vida i d’algunes crisis brutals (financera, covid i guerra d'Ucraïna), l’euro hi és percebut com a sòlid, estable i ben pilotat des del Banc Central Europeu (BCE).
4. La Gran Bretanya s’ha reincorporat al Programa Erasmus i una majoria creixent de britànics considera el Brexit més com un error que no pas com un encert.

Si vols saber-ne més

 

   

Ramon Tremosa-Repressió financera a la vista

Fa dos anys, el BCE va signar un Memorandum of Understanding (MoU) amb Dinamarca, Suècia i altres estats de la UE que no formen part de l’euro, per tal de cooperar en la supervisió bancària. El BCE no fa una supervisió directa sobre els bancs d’aquests països, però sí que hi ha un marc de col·laboració amb els seus bancs centrals, per si algun dia volen ingressar a la unió bancària i a l’euro.

A Ucraïna, molts soldats moren amb la bandera europea a la butxaca. La invasió brutal de Putin no perdona la principal ambició de Zelenski, amb què aquest va guanyar les eleccions el 2019 amb un 73% dels vots: la integració del seu país al mercat comú europeu i, sobretot, a l’euro.

Si Ucraïna imités els països bàltics, Putin creu que es posaria en perill el sistema oligàrquic rus. En vint anys, les repúbliques bàltiques han fet un salt endavant espectacular: a Estònia el PIB per càpita ha passat de 7.000 a 29.000 euros entre 2004 i 2024. A Rússia i a Ucraïna, el 2024, el PIB per càpita se situava en 10.000 i 6.000 euros respectivament. Si Ucraïna fes el mateix salt en poc temps, el rus mitjà voldria seguir el mateix camí?

"Si Ucraïna fes el mateix salt que Estònia en poc temps, el rus mitjà voldria seguir el mateix camí?"

Quan Donald Trump critica i ataca “Europa”, fins al punt de reconèixer per escrit en documents oficials que ajudarà partits polítics europeus que volen desfer el procés de construcció europea, no està atacant pas una unió política que encara és a les beceroles. En el seu punt de mira hi ha el mercat únic i el seu èxit més evident: la moneda única europea com a alternativa del dòlar.

L’atac a Veneçuela, més que per explotar un petroli car i que obliga a renovar tota la indústria d’extracció envellida, sembla més motivat per un greu pecat de Maduro: cobrar en iuans les exportacions del petroli veneçolà a la Xina, tal com va fer Sadam Huseín el 2003, quan també va cobrar en euros les seves exportacions de petroli. Les drogues i les armes de destrucció massiva són excuses per amagar que els EUA fan la guerra per defensar el seu “privilegi exorbitant”, el dòlar, com a moneda global d’intercanvis? De fa dècades que els petrodòlars s'inverteixen massivament als EUA en actius físics i financers, i aquest flux constant d’entrada de diners estaria en risc si una altra moneda li prengués l’hegemonia.

"Des que Trump va tornar a la Casa Blanca, el dòlar s’ha depreciat un 10% enfront de l’euro i la quota del dòlar en les reserves mundials de divises ha caigut al seu nivell més baix des de l’any 2000"

El privilegi del dòlar com a moneda global de reserva, des que el 1971 Nixon va trencar la convertibilitat fixa del dòlar en or que prestava la Reserva Federal (Fed), ha permès des de llavors als EUA d’exportar inflació arreu del món i de viure molt per sobre de les seves possibilitats, imprimint bitllets i deute públic sense convertibilitat en metall preciós ni límit de quantitat. Si el dòlar perd aquest estatus, el nivell de vida dels EUA cauria dràsticament i de manera sobtada.

Des que Trump va tornar a la Casa Blanca, el dòlar s’ha depreciat un 10% enfront de l’euro i la quota del dòlar en les reserves mundials de divises ha caigut al seu nivell més baix des de l’any 2000 (del 60% al 40% del total mundial).

Des de l’amenaça d’invasió militar de Grenlàndia, el dòlar va reprendre la seva caiguda, tal com va passar al mes d’abril de 2025 quan Trump va anunciar els aranzels. Els mercats financers són els que poden frenar Trump i moderar la seva política caòtica: si a Davos Trump no hagués fet marxa enrere en la seva invasió militar de l’illa de gel, tal com va haver de fer a la primavera moderant els aranzels, la caiguda del dòlar, de les borses i de les vendes de deute públic dels EUA arreu del món haurien estat molt importants.

"Trump està nerviós perquè enguany els EUA han de refinançar una quarta part del seu deute públic, i ho haurà de fer a uns tipus d’interès més cars que no pas barats"

Malgrat les seves promeses electorals, el dèficit públic federal dels Estats Units continua sent molt elevat: l’any 2025 va ser d'1,78 trilions de dòlars, provocat per una despesa pública de 7,01 trilions i una recaptació d’impostos de 5,23 trilions; aquest dèficit és només una mica inferior dels dos trilions del 2024 del tan demonitzat president Biden.

El deute públic dels EUA, resultat de l’acumulació de successius dèficits públics, era el desembre passat de 38,40 trilions de dòlars (l'any 2016 era només de 18 trilions!). El govern dels EUA ha pagat la xifra rècord d'1,267 bilions de dòlars en interessos del seu deute públic durant els darrers dotze mesos (3.500 milions de dòlars per dia).

Trump està nerviós perquè enguany els EUA han de refinançar una quarta part del seu deute públic, i ho haurà de fer a uns tipus d’interès més cars que no pas barats. I si bé sembla que la inflació està controlada al voltant del 2,7%, la pèrdua de poder adquisitiu de les classes mitjanes i populars és tant o més intensa que en els anys de Biden, un fet que s’ha considerat com a determinant per al desenllaç de les darreres eleccions presidencials.

Si vols saber-ne més

 

   

Com avança Europa en època d’incerteses

És per això que Trump ha insinuat diverses vegades que “potser les eleccions del pròxim 3 de novembre no s’haurien de celebrar”: sempre els presidents perden senadors i representants en les eleccions de renovació parcial del Congrés a mig mandat, però avui les enquestes ja mostren Trump com el president que més desgast acumula en el primer any del seu segon mandat. Els aldarulls que la seva policia de fronteres està sembrant a Minneapolis, com si fossin intencionats, seran l’excusa per decretar un estat de setge que li permeti “ajornar” les eleccions?

El xoc de Trump ha de servir perquè la UE torni a aprofitar una gran crisi i una gran sacsejada, com tantes vegades ha passat en la seva història, per a fer un altre pas endavant en el procés de construcció europea. La UE, per sobre de tot, és una història d'èxit sense precedents des del principi, pel que fa al seu motiu fundacional: una unió pacífica entre pobles veïns que, després de centenars d'anys de guerres, comerciant i cooperant econòmicament entre ells van posant les bases d’una integració duradora i creixent.