10 tics per identificar un directiu de videojocs
08
de Setembre
de
2025
Hi ha sectors amb rituals gairebé litúrgics. Els de les finances, amb les seves corbates i tancaments la primera setmana del mes. Els fundadors d’empreses emergents, amb els pitchs, one pagers i termsheets. I després hi ha el sector dels videojocs, que combina creativitat artística, pressió tècnica, ritmes de treball frenètics i una economia global imprevisible. Tot això es reflecteix en el perfil dels seus directius: professionals amb certs patrons reconeixibles, costums molt marcats i, sovint, contradiccions difícils de gestionar. Aquí en detallem algunes:
1. La cultura del secret
La confidencialitat és una constant. No és estrany que un estudi estigui en desenvolupament d’un projecte xulíssim durant anys sense que se’n filtri res. Els directius conviuen amb acords de confidencialitat estrictes, i han desenvolupat una habilitat destacable per gestionar equips que treballen en projectes que no poden esmentar ni en converses informals.
2. Vestimenta funcional
Allunyats del codi formal tradicional, aposten per una estètica que oscil·la entre el casual i el tecnocreatiu. No és només una qüestió de gust: en un entorn que barreja desenvolupadors, artistes, i editors internacionals, la imatge corporativa es construeix des d’altres codis. Fora corbates i americanes!
"El sector dels videojocs combina creativitat artística, pressió tècnica, ritmes de treball frenètics i una economia global imprevisible"
3. Alta resiliència emocional
La volatilitat del sector exigeix un tipus de lideratge adaptatiu. L’endemà d’una sortida a mercat d’un projecte es pot convertir en el dia d’una cancel·lació de projecte. Saber gestionar aquesta inestabilitat és una habilitat clau.
4. Hibridació de llenguatges
Parlen tant el llenguatge dels indicadors com el de la narrativa. Saben llegir un informe de retenció de jugadors, però també valoren l’impacte emocional d’una escena ben dissenyada. Aquesta capacitat d’anar del KPI a la saviesa (o lore) sense perdre’s és un dels seus actius més valuosos.
5. Presència femenina desigual
Tot i les iniciatives per millorar la diversitat, encara hi ha una representació molt baixa de dones en les capes directives. Tanmateix, les que hi arriben tenen sovint perfils potents, amb lideratges sòlids i una mirada transformadora sobre els equips, els processos, i el resultat.
6. Horaris internacionals
La connexió constant amb socis, editors (o publishers), o equips de diverses zones horàries fa que la seva agenda s’estiri més del que seria raonable. Aquest desequilibri sol tenir un cost personal i familiar que poques vegades es visibilitza.
Si vols saber-ne més
7. Perfil hibridat: business i creativitat
Molts directius provenen de formacions creatives, però han après (o s’hi han vist obligats) a navegar entorns de negoci. D’altres arriben des del món de la gestió, però acaben impregnats de la cultura de desenvolupament. Cap dels dos perfils és pur. I això és una fortalesa difícil de trobat
8. Participació constant en esdeveniments
Els congressos del sector no són només espais de promoció, sinó també de negoci i de visibilitat. Saber moure’s en aquests espais, entendre quins contactes són estratègics i com presentar un projecte en 15 segons és part del seu ofici. GDC, Gamescom, Nordic Game, Barcelona Game Fest…
9. Entre vida personal i professional
La passió pel projecte pot derivar fàcilment en una dedicació excessiva. El risc de la síndrome d'esgotament professional (o burnout) és real i recurrent, i caldria més cultura preventiva des de les mateixes direccions.
"Els directius del sector del videojoc tenen una responsabilitat singular: fer de pont entre mons molt diferents"
10. Fe en el potencial del sector
Malgrat totes les dificultats, la majoria de directius de videojocs comparteixen una convicció profunda: aquest és un sector amb capacitat per generar valor cultural, social i econòmic a escala global. Aquesta fe els manté en moviment.
Els directius del sector del videojoc tenen una responsabilitat singular: fer de pont entre mons molt diferents. Entre la creativitat i l’eficiència. Entre l’equip local i els mercats globals. Entre la passió de jugar i la realitat de facturar. Entendre les seves manies ens ajuda a comprendre millor el funcionament d’un dels sectors culturals més dinàmics del moment. I a exigir-li, també, millors pràctiques de lideratge, més equitat, i menys crunch.