“Centres de Dades que esteu en el cel…”

Al·leluia! Espanya ha descobert que els centres de dades consumeixen energia i aigua. Una veritat que altres països europeus ja fa anys que tradueixen en regulacions estrictes, mentre aquí encara estem debatent si cal començar a escriure-les. Ara, el govern espanyol vol imposar informes de sostenibilitat, límits d’eficiència, i plans d’aprofitament tèrmic. Arriba tard, sense parar-se a pensar a llarg termini, però si més no ha obert la porta a un mínim debat.

El que em sorprèn més és que, per algun motiu, algú pensa que els que munten centres de dades són ximples i no volen abaixar els seus costos. L'eficiència a les altes esferes es calcula amb un Excel, no pensant en el futur dels nostres fills. El xoc entre el discurs polític i la realitat empresarial és cruel: la indústria fa temps que persegueix l’eficiència, però no sempre coincideixen els criteris tècnics amb les prioritats polítiques.

Si vols saber-ne més

 

   

Andrew Fray: "Barcelona necessita un nou Ildefons Cerdà per dissenyar el mapa de centres de dades"

Mentrestant, fem tard. En països com Dinamarca o Holanda, la instal·lació de nous centres de dades està subjecta a moratòries o a requisits estrictes de reutilització de calor i ús obligatori d’energies renovables. Irlanda, que s’ha convertit en un hub europeu, ha imposat límits a la potència connectada per evitar col·lapses a la xarxa elèctrica. Espanya, en canvi, ha mantingut una estratègia de porta oberta per atreure inversió, amb poques condicions més enllà de les urbanístiques i amb la mirada posada gairebé exclusivament en el volum de capital anunciat a les notes de premsa. “1.000 llocs de treball en la construcció”, però ningú pensa que hi treballaran 10 persones a mitjà-llarg termini, mentre consumeixen aigua enmig d’un desert.

Catalunya s’ha presentat com una destinació tecnològica atractiva per la seva posició geoestratègica, les connexions de fibra òptica i un clima estable que redueix les necessitats de refrigeració. Projectes com el centre de dades d’Amazon Web Services al Baix Llobregat o les inversions d’EdgeConneX al Vallès mostren que el territori és a l’òrbita dels grans operadors internacionals. Tot i això, també aquí la regulació pròpia ni hi és ni se l’espera.

"La realitat és que actualment no tenim cap marc específic que integri la planificació energètica amb la gestió de l’aigua i els criteris d’impacte territorial"

Quan era a Govern, l’estimat Carles Salvadó va fer un estudi increïble de futurs i possibilitats. Ens vam passar moltes hores conversant sobre el tema. El destí ens el va prendre, i va deixar una feina a mitges que algú hauria de liderar amb força. La realitat és que actualment no tenim cap marc específic que integri la planificació energètica amb la gestió de l’aigua i els criteris d’impacte territorial, i les autoritats locals sovint competeixen entre elles per atraure instal·lacions, sense una visió conjunta de país. El risc és evident: quedar atrapats en una dinàmica de “el primer que arribi, el primer que seu”, sense garantir que aquestes infraestructures aportin un retorn econòmic i social proporcional al consum que generen.

Una conversa amb una persona de la indústria em deia: “Nosaltres no contaminem, són els nostres clients”. Quins ous, de veritat. Primer, perquè es pensen que la gent que està a Govern es mama el dit, i la segona és que caminar dos metres per sobre el terra, tard o d’hora, també fa entrebancar als més obtusos.

El nou decret espanyol pretén posar una primera pedra aquesta inèrcia. Obligarà els centres de dades a publicar informes anuals amb detalls sobre el consum energètic, l’ús d’aigua, els refrigerants i el percentatge d’energia renovable. Les instal·lacions de més d’un megawatt hauran de presentar un pla d’aprofitament tèrmic, mentre que les que superin els cent megawatts hauran de situar-se dins del 15% més eficient del sector. El termini per adaptar-se serà de només tres mesos, excepte en casos vinculats a defensa o protecció civil. Con el ejército hemos topado. No els hi toquéssim pas un sol privilegi, eh?

"L’eficiència no pot ser només un objectiu empresarial; ha de ser també un compromís de país"

El problema és que tot això arriba tard, i de gent que només estan veient la pel·lícula a curt termini. En els darrers cinc anys, Espanya ha viscut un creixement accelerat de centres de dades sense una planificació integral de recursos elèctrics i hídrics. Les grans operadores d’IA i núvol han anunciat instal·lacions amb un consum comparable al de ciutats senceres. I, com acostuma a passar, la política ha reaccionat únicament quan la saturació ja és allà. Com amb la crisi dels pisos, les bombolles immobiliàries, les crisis bancàries, etc.

La regulació no és un fre a la innovació, sinó una assegurança pel futur. Si realment volem desplegar la IA, els serveis en núvol i les xarxes 5, 6, o 7G, cal que la infraestructura digital no comprometi el sistema elèctric ni es converteixi en un competidor invisible per l’aigua que bevem. L’eficiència no pot ser només un objectiu empresarial; ha de ser també un compromís de país.

Potser el debat no és si Espanya (i Catalunya) regulen tard, sinó si podem pensar a llarg termini més enllà de l'eficiència fora de l’Excel. Perquè en el món digital, arribar tard és el mateix que no arribar mai.