Les dones que fan costat a les dones emprenedores

Aquest diumenge, després d’una setmana de feina sense parar, vam anar a prendre un te amb una amiga. Ella és artista i ceramista, i m’explica que durant molt de temps la seva vida, però també la seva feina ha estat marcada per la precarietat. Ella és originària de la ciutat d’East London a Sud-àfrica, i va néixer en un township. La Pho (li direm així per protegir la seva identitat) m’explica que va poder començar realment a dedicar-se a la ceràmica quan va aconseguir arribar a la universitat. La seva història no és més que la de moltes altres dones que han intentat ser artistes i emprendre, i que han hagut de passar per moltes, moltes, moltes barreres: no només de gènere, sinó també de classe social, de finances i de capacitat.

Ella sempre havia estat una noia artística, amb talent i creativitat. Però la vida, si és que és realment la vida i no la injustícia, se li van creuar per davant massa d’hora. Tanmateix, quan va arribar a la universitat, se li va obrir un món de possibilitats. A la Universitat de Cape Town va trobar una esfera de persones que la van animar a continuar fent el seu art, que la valoraven pel que era, pensava i feia. Va ser aleshores quan es va començar a posar en contacte amb diferents esferes artístiques, i a tenir els seus primers clients. Però la clientela no ve a la perifèria a buscar el seu art, perquè no és ni còmode ni segur. Una senyora, una dona molt especial, li va dir que li deixaria el seu garatge perquè hi pogués treballar, tenir les seves obres i també disposar d’un espai per rebre clients.

Si vols saber-ne més

 

   

Ariadna Romans-Una remor de fons

Això va suposar un gir revolucionari en la seva carrera professional. Ara la Pho podia participar en diferents activitats artístiques, podia rebre els seus clients i podia tenir un lloc de treball que no era ni la seva habitació ni cap espai en el qual havia de viure. La generositat d’aquesta senyora, pel simple fet de deixar-li un espai, podria semblar una cosa banal. Tots tenim, en menor o major mesura, un lloc que no fem servir massa i que podríem cedir a una altra persona. Però el que fa especial aquest gest és precisament la consciència de tenir-lo i poder-lo donar a algú que ho necessitava. Així, aquest gest, aquesta cessió, ha canviat la trajectòria artística d’una dona que ara és cada dia més coneguda, que té clients a escala internacional i que s’està fent un lloc al món artístic de Ciutat del Cap (aquest divendres estrena la seva exposició en solitari a la Universitat de Ciutat del Cap, per si esteu per la zona). 

"És molt important, quan una dona emprèn, comptar amb una xarxa de suport"

Ella, que ve d’una situació de pobresa i de trauma, que prové de l’altra punta del país, que ha canviat la seva ciutat, ha pogut continuar amb la seva vida i emprendre com a artista. Ha pogut començar a construir alguna cosa per ella mateixa gràcies a haver pogut estudiar, però també gràcies a les persones que li han donat suport.

Avui, en el Dia de la Dona Emprenedora, no vull parlar de dones empresàries de l’Ibex-35, ni tampoc de grans inversores ni de filles de multimilionaris que han heretat el negoci familiar. Avui vull parlar i honorar a la meva amiga, i a les persones que permeten que les dones emprenguin. És molt important, quan una dona emprèn, comptar amb una xarxa de suport. I quan dic una xarxa de suport no em refereixo a una xarxa de suport financera, ni als diners que pot donar un familiar per començar. La majoria de les persones del món no necessiten stakeholders per iniciar el seu propi projecte. La majoria de les persones del món necessiten algú que confiï en elles (algú que els doni la valentia i el coratge de fer el que senten), i algú que els doni un cop de mà (un garatge, materials, un lloc on començar la seva activitat, una petita suma de diners inicials).

Estem assegudes prenent una beguda i ella em comenta que per a ella el més important ha estat poder començar a vendre les seves peces. Encara avui, cada venda és motiu de celebració: la seva filla i ella es compren un gelat per cada venda de la mare. M’ensenya l’art que ha fet amb la seva filla, i em confessa que està molt nerviosa per l’estrena del divendres. Jo miro les seves obres i penso que el món ha de saber tot el que contenen. Per això, avui, en el Dia de la Dona Emprenedora, vull pensar i recordar totes aquelles persones que han fet un petit gest per permetre que altres dones emprenguin. I a les dones que, amb el vent en contra, han continuat celebrant-se i lluitant per ser reconegudes com el que són: com a dones emprenedores.