Elements intermedis
10
de Juny
de
2026
Diu el rumor que la torre de Jesucrist, amb 172,5 metres, va ser dissenyada expressament perquè quedés lleugerament per sota dels 174 metres de Montjuïc. Per a Antoni Gaudí, la muntanya era una obra de Déu i, per tant, l’arquitectura humana no havia de pretendre superar-la.
Parlar de Déu en aquests temps de desencant religiós pot semblar una empresa arriscada. Però si parlem de la Creació, de seguida apareix un terreny compartit. Allò que durant segles la tradició cristiana va entendre com l'obra divina és, per a molts ecologistes d'avui, la natura. Potser no són conceptes tan allunyats com sovint imaginem: canvia el vocabulari, canvien les cosmovisions, però persisteix el mateix gest d'admiració davant d'allò que ens envolta i que mai no acabem de comprendre del tot.
Si vols saber-ne més
Entre el Cel i la Terra, sigui quina sigui la visió des de la qual entenem aquests conceptes, existeixen elements intermedis. Objectes, construccions, escenaris o, fins i tot, fenòmens meteorològics que ens fan pensar que hi ha un enllaç entre totes dues esferes. Que hi ha coses que es troben a mig camí de què és el que tenim i el que desconeixem que es troba per sobre de nosaltres. La Sagrada Família és una d’elles. Tothom recorda la primera vegada que la va veure, tothom ha tingut un dia trist o un dia feliç que la basílica, malgrat en obres, li ha suposat un bàlsam per continuar caminant. Hi ha persones que ploren quan entren. Hi ha persones que no tenen cap mena de sentiment religiós i que senten una cosa estranya quan la veuen. No és casualitat que turistes de tot arreu del món vinguin a conèixer-la.
"La Sagrada Família és ara una part indispensable de l’escenari barceloní i un símbol de Catalunya al món"
La Sagrada Família, d’una manera accidental que podem convertir en metàfora de manera pòstuma, ha trigat molts anys a construir-se. Primer per la mort del seu principal arquitecte, després per problemes de construcció, de discussions entre models, d’altres afers de la ciutat que, literalment, s’hi han creuat per sota i per sobre. No ha estat una empresa fàcil, però ha valgut la pena.
La Sagrada Família és ara una part indispensable de l’escenari barceloní i un símbol de Catalunya al món. Tot i que l’obra humana i l’obra de Déu (o de la natura) divergeixen en les seves formes, els seus ritmes i les seves matèries, comparteixen una mateixa capacitat: revelar, cadascuna a la seva manera, una dimensió de la bellesa que les transcendeix i que cap d’elles no pot contenir del tot.