Entre el cap, el cor i les mans
11
de Febrer
de
2026
Sempre he pensat que el bloqueig de l’escriptora era una excusa, o senzillament el resultat d’un moment vital massa saturat en què la inspiració no flueix com toca. Però fa uns dies que em noto molt menys inspirada, a l’hora d’escriure, i em comença a preocupar pensar que potser, en unes setmanes, no sabré què dir. És clar que sempre pots parlar d’una cosa menys interessant, o senzillament fer un article que estiguis molt menys convençuda que sigui una bona peça, però… I si passo setmanes sense saber què dir? Sense saber com encadenar les paraules? Sense poder articular una frase que tingui prou sentit?
Crec que el bloqueig de l’escriptora passa, principalment, per saturació. Quan la inspiració o les ganes d’escriure no circulen de manera lliure entre el cap, el cor i les mans, alguna cosa s’encalla. Les paraules no flueixen, les idees es presenten de manera confosa, les emocions es barregen de tal manera que els arguments no estan ben ordenats i, com a resultat, ningú entén de què parles ni què vols dir. És com quan aprens una llengua i intentes organitzar els teus pensaments amb poques paraules: no és que estigui necessàriament malament, però no flueix i no acaba arribant de la manera que tocaria.
Si vols saber-ne més
Jo abans pensava que això del bloqueig de l’escriptora, que tantes persones repeteixen, només passava quan hi havia altres qüestions més enllà de l’escriptura que no et permetien escriure. És a dir, un trauma, un mal moment personal, un tema que tens callat o fins i tot un període de cansament o dispersió. Ara començo a veure que, a vegades, és ben real. Quan escrius amb molta freqüència, exposes moltes coses i estàs constantment en relació amb el fet d’escriure, arriba un moment en què potser no saps si un tema és realment interessant o simplement t’ho sembla a tu. Tampoc tens clar si els temes que tractes comencen a ser repetitius o, fins i tot, si recordes amb precisió de què ja havies parlat abans.
En aquest punt no és tant que es produeixi el bloqueig de l’escriptora entès com un no saber què dir, sinó més aviat un moment de dubte profund. Et preguntes si realment estàs contribuint d’alguna manera. Si els teus articles s’entenen, si es poden seguir, si són interessants o si s’ajusten a l’audiència a qui t’adreces. Et demanes si estàs caient en tòpics o si la teva experiència és prou rellevant per a ser compartida.
"Crec que el bloqueig de l’escriptora passa, principalment, per saturació. Quan la inspiració o les ganes d’escriure no circulen de manera lliure entre el cap, el cor i les mans, alguna cosa s’encalla"
Aquestes inquietuds, que apareixen quan escrius de manera molt recurrent, poden fer que fins i tot comencis a dubtar de les teves pròpies capacitats. Pots arribar a pensar si continues sent tan interessant com quan vas començar a escriure o si, potser, hauries de fer un pas enrere, dedicar-te menys a la secció o parlar menys de tu mateixa. Et preguntes si allò que comparteixes genera empatia o si, en realitat, deixa indiferent una part de qui et llegeix.
Són moltes de les qüestions que, de vegades, em passen pel cap. I crec que també és important donar-los espai i pensar-les quan t’adreces a una audiència que, encara que sigui petita, no deixa de ser algú que continua llegint i, probablement, avaluant tot això. O potser és veritat que hom no pot ni hauria d’escriure quan és feliç.