Llocs fantàstics

Fa uns dies que a Instagram m’apareixen molts missatges sobre persones que “no són al lloc geogràfic on serien més felices”. Segons expliquen aquest tipus de continguts, a partir de l’alineació dels astres, relacionada amb patrons de morfologia i amb la localització de diferents indrets, i lligada al teu signe del zodíac, hi ha llocs del món on encaixes més o menys. Jo no sé si això és veritat o mentida, ni tampoc si està contrastat d’alguna manera mínimament científica. Però sí que hi ha hagut moments a la meva vida en què he sentit que encaixava d’una manera especial en un indret concret.

El primer cop va ser a Blue River, una petita localitat al bell mig de les Rocalloses del Canadà, on vam passar uns dies l’estiu del 2008, just abans que esclatés la crisi. Allà, entre els arbres i el cabal del riu, vam viure uns dies molt bonics. Ens banyàvem al llac, ens tiràvem d’un trampolí i menjàvem àpats de viatge, com sopeta a l’agost. Vam veure ossos de lluny, vam tastar maple syrup per primera vegada i vam contemplar, des dels núvols, aquella serralada imponent.

"Els missatges d’Instagram venen tots coordinats per una aplicació, per una empresa que es dedica, segurament a partir d’un algoritme bastant barroer, a recomanar-te llocs"

Els missatges d’Instagram, tanmateix, venen tots coordinats per una aplicació, per una empresa que es dedica, segurament a partir d’un algoritme bastant barroer, a recomanar-te llocs. La pregunta que em faig és: com et recomana aquests llocs? Hi ha ciutats o regions que paguen perquè siguin les que apareixen? Quin tipus de llocs són els que es recomanen més o menys? Ho provaria jo mateixa, però per fer-ho he de pagar i, és clar, la curiositat mata el gat, però el preu allunya els catalans.

El que em pregunto és si, en un moment com el que ens trobem ara, hi hauria governs i països disposats a pagar diners per modificar aquest algoritme o fer que la seva geografia aparegués més. I, d’una manera molt més saramagiana, trobar-nos que, de cop i volta, les taxes de migració cap a aquests indrets creixessin de manera desmesurada. Us imagineu que, de sobte, platges, muntanyes, praderes i llacs quedessin ocupats per persones desesperades intentant trobar un lloc on ser felices? Donaria, sense cap mena de dubte, per a un bon capítol de Black Mirror.

"Més enllà del surrealisme de mudar-te a un lloc pel que diu una aplicació, també hem de pensar que moltes vegades ens movem per motius molt més banals"

Més enllà del surrealisme de mudar-te a un lloc pel que diu una aplicació, també hem de pensar que moltes vegades ens movem per motius molt més banals. Jo vaig anar a estudiar a Amsterdam perquè un conegut em va dir que a ell li havia agradat molt el màster que després vaig fer, i crec que, si una app m’hagués dit que seria feliç a Amsterdam, hauria tingut el mateix impacte. A més, hi ha un punt de veritat en això que algunes geografies ens fan més felices que d’altres. Hi ha llocs on, sense poder explicar exactament per què, t’hi sents a gust. No saps com explicar-ho, i tampoc no són tan diferents d’altres llocs que et deixen indiferent, però hi tens una connexió especial.

Com es pot explicar, si no, que hi hagi platges on m’he banyat i m’ha estat igual, però d’altres on l’experiència ha estat màgica? A totes m’hi banyava, a totes hi havia aigua, a totes el procés de nedar era similar, però enlloc he connectat tant com a la platja de Muizenberg. Potser perquè aquell lloc em crida, o potser perquè en aquell moment necessitava una profecia autocomplerta sobre el meu retorn a la vida amb sentit. Sigui com sigui, és possible que algun dia es demostri que hi ha llocs on serem més feliços que en d’altres. I, sincerament, si una persona és infeliç i gràcies a una aplicació rara i mal feta es troba a si mateixa, doncs mira, coses pitjors s’han fet, a la vida. La qüestió és que puguem assegurar que no hi ha interessos estranys o estrambòtics al darrere.