Etnògraf digital

Espia? Quina espia?

19 de Novembre de 2026
Josep Maria Ganyet | VIA Empresa

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

En una setmana de novembre, els EUA s'han apagat a trossos. Primer va caure el correu de la feina: Outlook i, darrere, tota la resta de serveis de Microsoft. Divendres, festa per a empreses i institucions. L'endemà es van aturar tots els vols del país; una aturada tan llarga només s'havia vist amb els atemptats de l'11-S. I el dilluns, JPMorgan Chase, el banc més gran del país, es va quedar hores sense banca en línia ni pagaments, cosa que de retruc va afectar clients d'altres bancs.

 

Ningú no n'ha sabut dir les causes o si hi ha una causa comuna. Però el secretari de Seguretat Nacional, Markwayne Mullin, sembla que n'ha trobat una. En unes declaracions a la Fox va explicar que un contacte de la indústria, que no va voler dir qui era, però que va assegurar que no era Elon Musk, li havia suggerit que podia ser la SI, la superintel·ligència, que és com el govern de Trump anomena ara la IA. Els programes, deia, no estan fets per anar tan de pressa com va la IA. Descartava el ciberatac "al 98%", que és una manera curiosa de descartar.

Al CV de Mullin poseu-hi també que l'endemà de l'incident que va deixar tots els avions a terra volava en un avió del govern per anar a veure un partit de futbol (del llur) entre dos equips universitaris. Secretari de Seguretat Nacional.

 

La SI al darrere, sí?

Les empreses afectades han donat explicacions molt menys cinematogràfiques, però que són compatibles amb un trànsit provocat per la IA. L'autoritat d'aviació parla d'una allau de dades que va desestabilitzar uns equips de control aeri vells. Microsoft, d'un error de programari que feia mesos que hi era, sumat a més trànsit i menys servidors. El banc, d'una actualització que havia posat en marxa aquell mateix matí. Microsoft va precisar que no hi tenien res a veure ni els ciberatacs ni els agents d'IA (els programes que fan feines pel seu compte, sense que ningú els vagi dient què han de fer).

El 2020, un treballador de la neteja de l'Institut Politècnic Rensselaer, a Nova York, molest per l'alarma d'un congelador, va abaixar un interruptor i es va carregar més de vint anys de recerca. Aquell mateix any, Cloudflare va tenir una avaria de més de quatre hores perquè un tècnic que retirava maquinari vell va desendollar uns cables que no tocava.

Sembla que no cal cap superintel·ligència perquè tot se'n vagi al carall. Només maquinari vell, programari amb errors, massa càrrega i un treballador sapastre. La mena de coses que no surten a les pel·lícules.

El fusible

El dia que queia el correu de mitja internet, Nvidia, que fabrica els xips amb què funciona gairebé tota la IA i és una de les empreses més valuoses del món, anunciava que el seu fundador, Jensen Huang, plegava. Uns funcionaris americans que no se sap qui són, com el confident de Mullin, asseguren que havia tingut una relació amb Alice Huang (que tinguin el mateix cognom és circumstancial). Huang (Alice) és una empresària xinesa que, segons aquestes goles profundes, treballava per al servei d'intel·ligència de Pequín (MSS).

Això i tot un seguit de desmentiments i desmentiments dels desmentiments és tot el que sabem. I també que ell ha admès la infidelitat; la prova que ella fos espia, ja tal. Sembla talment que la sobrecàrrega dels sistemes dels EUA havia fet saltar un fusible i que el fusible era Huang. Un fusible està fet per cremar-se perquè la resta de la instal·lació se salvi. No sabem si aquest és el paper de Huang respecte a la IA, però especulem.

"Un fusible està fet per cremar-se perquè la resta de la instal·lació se salvi. No sabem si aquest és el paper de Huang respecte a la IA, però especulem"

L'empresa d'ella comprava xips de Nvidia i els instal·lava en centres de dades a Malàisia, on el gran client era el gegant xinès del comerç electrònic Alibaba: una porta del darrere perquè la Xina fes servir uns xips que Washington no autoritza que s'hi venguin. El més curiós de l'afer és que Washington vol, per altra banda, que la Xina sigui dependent dels seus xips. L'estiu de l'any passat, el secretari de Comerç, Howard Lutnick, deia que calia vendre-n'hi prou perquè els programadors xinesos es fessin "addictes a la pila tecnològica americana".

I això és el que Pequín no vol. Mentre passa tot això, les autoritats xineses tenen uns 600.000 xips aturats a Hong Kong. No en permeten l'entrada perquè volen que les seves empreses comprin a Huawei: incrementar la demanda fa que les empreses de xips xineses puguin invertir en recerca que els porti a desenvolupar xips de darrera generació. Alice Huang, més que l'espia, sembla un camell que treballava per a Lutnick.

Fer saltar el conseller delegat i posar un comitè de seguretat nacional dins el consell fa l'efecte de tornar a tenir el circuit sota control. Nacional, perquè Nvidia, pel seu pes en l'economia, ja funciona com una infraestructura d'estat, i qui la dirigeix, actuant de conseller en IA de Trump, com un alt càrrec. Que la seva vida privada sigui un assumpte de seguretat nacional té la seva lògica. Que n'hi hagi prou amb un rumor per fer-lo saltar, també.

Accidents normals

El 1984, el sociòleg Charles Perrow va publicar Normal Accidents, arran de l'accident nuclear de Three Mile Island (aquí el vam conèixer com a Harrisburg). La tesi diu que, en sistemes complexos i molt acoblats, on una peça afecta les altres de seguida i no hi ha temps de reaccionar, els accidents no són una excepció: són la norma. Passaran encara que tothom faci bé la seva feina, i buscar-hi un operador culpable sovint no explica res.

Els nostres sistemes són exactament així. Equips de control aeri de fa dècades apedaçats amb xarxes noves, sistemes de seguretat de tren obsolets amb supervisió humana à la Pepe Gotera y Otilio, bancs que actualitzen el programari un dilluns al matí, núvols que serveixen mig món des d'uns quants centres de dades que no en poden suportar la càrrega.

I a sobre hi estem abocant la IA: més trànsit, més càlcul, programari escrit de qualsevol manera per inexperts amb ajuda de màquines i agents que fan coses pel seu compte i de manera poc eficient. Gary Marcus, un dels crítics més coneguts de la IA generativa, creu que alguna cosa hi deu tenir a veure i demana retirar els agents temporalment, fins que ho hàgim aclarit.

Pot ser el desplegament precipitat. Pot ser la demanda d'IA, que estripa la xarxa per les costures. O pot ser que, com deia Perrow, no hi hagi cap culpable, i això ja costa més d'acceptar. Una avaria sense culpable fa més por que un culpable, encara que sigui inventat.

"Una avaria sense culpable fa més por que un culpable, encara que sigui inventat"

Per això sempre cal buscar-ne un: una espia xinesa, una superintel·ligència desbocada, el Mossad, uns anarquistes italians. I potser l'explicació és tan fàcil com xarxes obsoletes en el cas dels EUA i xarxes de poder heteropatriarcal encara més obsoletes en el cas de Huang.

Fer saltar un fusible és fàcil; repassar tot el cablejat és car, avorrit i no genera bons titulars. Si la vostra empresa depèn del núvol, dels xips o del banc (és a dir, si teniu una empresa), us interessa més el cablejat que el fusible. A qui governa, en canvi, li interessa el fusible: es veu, fa soroll i no obliga a canviar res. I quan no en troba cap, se l'inventa a la televisió, amb un amic de la indústria que no vol dir qui és com a única font.

Diuen que al darrere de tot hi ha la SI, que és com els cretins en diuen, de la IA. No ho sabem. El que sí que sabem és que al davant, segur, hi ha massa NS: la natural stupidity, l'estupidesa natural.

Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta  

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat  

 
Activar ara