Escolta l'article ara…
Els grans imperis poden caure per les raons més diverses, però sempre hi ha algú disposat a explicar-ne la decadència a través d'una dona.
Durant segles hem explicat la caiguda dels grans homes a través de les dones que els envoltaven. Helena de Troia va acabar convertida en la causa d'una guerra que amagava interessos polítics, territorials i militars molt més profunds. Cleòpatra va ser presentada per la propaganda d'Octavi com la dona estrangera que havia desviat Marc Antoni dels seus deures amb Roma. Maria Antonieta va esdevenir el rostre femení sobre el qual es van projectar bona part de les frustracions d'una monarquia en descomposició.
Històricament, els grans homes han caigut per una dona. Ara tenim una nova temporada de Pasión de gavilanes, però amb menys hisendes i uns quants bilions de dòlars pel mig. Benvinguts a Pasión de silicio.
El protagonista d'aquesta història és Jensen Huang, fundador i conseller delegat de Nvidia, l'home de la jaqueta de cuir negra que ha convertit els xips en el seu petroli. Té a tota una indústria tecnològica i el futur de la IA pendent de què fa i què deixa de fer. Si avui la intel·ligència artificial és una cursa mundial, Huang és qui, fins ara, decidia qui tenia accés al combustible.
Nvidia s'ha convertit en una de les empreses més poderoses del planeta, on els seus processadors són una infraestructura essencial per a la revolució de la intel·ligència artificial. Huang és rebut pels presidents poderossíssims, assessora governs i ocupa un lloc privilegiat en la geopolítica tecnològica. El tecnooligarca del silici. És el retrat contemporani de l'emperador: un home que sembla tenir el futur a les mans i que, aparentment, ha après a controlar-ho tot.
Gairebé tot. No pot controlar les seves hormones. És humà, i això és el seu gran error de disseny.
"Silicon Valley té molts laboratoris d'innovació, però sembla que les relacions personals continuen funcionant amb tecnologia força analògica"
I és que no és la primera vegada que els grans noms de Silicon Valley protagonitzen embolics de faldilles. Bill Gates va admetre una relació extramatrimonial amb una treballadora de Microsoft, que va acabar investigant el consell d'administració. Jeff Bezos va protagonitzar una aventura amb Lauren Sánchez, que va acabar convertida en un escàndol mediàtic amb fotografies íntimes, missatges filtrats i acusacions de xantatge (i ella convertida en Senyora de Bezos). I Elon Musk va ser assenyalat per una suposada aventura amb Nicole Shanahan, aleshores dona de Sergey Brin, cofundador de Google i amic seu. Musk ho va negar i Shanahan també va rebutjar les acusacions. Silicon Valley té molts laboratoris d'innovació, però sembla que les relacions personals continuen funcionant amb tecnologia força analògica.
El que sí que sembla nou és que una de les persones implicades sigui sospitosa de treballar per als serveis secrets d'una potència estrangera, aparegui un altre embolic amb una VP, i el protagonista hagi de deixar el càrrec. Això eleva el gènere a una altra categoria.
L’inici de la història El cor salvatge de Huang va fer-se pública quan van començar les investigacions periodístiques sobre Megaspeed International, una empresa de computació al núvol amb vincles comercials amb Nvidia. Van posar el focus en Alice Huang, una empresària xinesa que havia tingut responsabilitats executives a la companyia. Megaspeed havia comprat milers de milions de dòlars en tecnologia de Nvidia i estava sota investigació per les sospites que podia facilitar l'accés de clients xinesos a xips sotmesos a restriccions d'exportació nord-americanes.
Fins aquí, la història era interessant, però aleshores el nom d'Alice Huang va tornar a aparèixer a finals d'octubre de 2026, quan The New York Times va publicar que els serveis d'intel·ligència dels Estats Units sospitaven que treballava per a Pequín. Segons aquestes informacions, hauria desenvolupat una relació personal amb Jensen Huang que li hauria permès obtenir informació sobre l'empresa directament del seu màxim responsable.
La història ja tenia tots els ingredients d'un thriller d'espionatge industrial. Faltava, però, el gir de guió, i tenim a sobre la taula un tema molt sucós.
El 8 de novembre, Jensen Huang va admetre davant dels treballadors de Nvidia que havia estat infidel a la seva dona. En una comunicació interna va demanar disculpes a la seva família i va assumir la responsabilitat dels seus actes. La companyia, per la seva banda, va anunciar una investigació independent per determinar si el seu conseller delegat havia estat objecte d'una operació d'intel·ligència estrangera.
I aquí és on la telenovel·la es converteix en un problema de seguretat nacional, i salten totes les alarmes. Perquè la qüestió és si una persona amb accés privilegiat a un dels centres de poder tecnològic més importants del món ha pogut obtenir informació delicada i traslladar-la a un govern en guerra freda amb ell.
Però sembla que la nostra telenovel·la encara tenia més temporades per emetre. Quan ja ens pensàvem que teníem identificada l'amant i possible espia xinesa, ha aparegut un segon nom: Kimberly Powell, vicepresidenta de salut de Nvidia i directiva que reporta directament a Jensen Huang. Una història de Wattpad, escrita per una adolescent. Segons una nova informació de The New York Times, tots dos haurien mantingut una altra relació extramatrimonial. Cinc persones vinculades a l'empresa haurien explicat al diari que els van veure mostrant-se afecte en un hotel durant una conferència de Nvidia.
Així doncs, tenim un CEO amb una dona, una presumpta amant vinculada als serveis d'intel·ligència xinesos i una altra amant que, a més, forma part de la seva estructura directiva. Si això fos una sèrie, l’emetrien a les tres de la tarda.
"El que no controla el departament tècnic de Nvidia és que l’estupidesa d’un home enamorat és més forta que el raonament lògic d’un gran empresari"
Estic segura que Nvidia té un equip de 300 persones dedicades a la ciberseguretat. Els seus treballadors fan cursos sobre privacitat i porten els protectors de visió a les pantalles dels seus dispositius. El que no controla el departament tècnic és que l’estupidesa d’un home enamorat és més forta que el raonament lògic d’un gran empresari.
Les acusacions d'espionatge provenen d'informacions atribuïdes a fonts d'intel·ligència nord-americanes, però les proves no s'han fet públiques. La Xina ha rebutjat les acusacions. Nvidia ha afirmat que no té motius per creure que s'hagin compromès informació de seguretat nacional o secrets comercials. I la investigació independent haurà de determinar què va passar realment. Però tot és molt sucós… sobretot amb l’arribada de la segona dona, dins de l’organigrama de Nvidia. Forts, aquests viatges d’empresa.
Mentrestant, Reuters ha informat, citant The Information, que la xarxa empresarial vinculada a Alice Huang hauria facilitat l'enviament de fins a 7.500 milions de dòlars en xips Nvidia a empreses xineses. Una xifra que, si es confirma, converteix aquesta història en alguna cosa força més important que una aventura extramatrimonial.
Hi ha un altre protagonista en aquesta trama: Washington.
Segons les informacions publicades per The New York Times i Axios, l'administració nord-americana ja disposava d'informació classificada sobre les sospites que envoltaven Alice Huang abans del viatge de Donald Trump a la Xina del maig de 2026. Marco Rubio hauria informat el president, i el secretari de Comerç, Howard Lutnick, també hauria rebut una advertència. Jensen Huang va acabar formant part de la delegació presidencial.
M’encanta pensar que el govern nord-americà, tot i que ho sabia des de feia temps, sembla que va preferir callar. Hi ha una contradicció directa entre la seguretat nacional i els interessos comercials de Nvidia, però segurament caldria investigar-ho. Afirmar que Washington va permetre deliberadament una operació d'espionatge per debilitar Nvidia és un salt que, ara mateix, les proves disponibles no sostenen.
Ara bé, no puc deixar d’anomenar el vessant masclista de la història, on les dones es converteixen així en una explicació molt convenient de les decisions errònies dels homes poderosos coetanis. Quan un imperi trontolla, sembla que sempre hi ha una dona culpable.
Enmig de les informacions sobre l'aventura de Huang, l'espionatge i els xips, una part de la conversa pública s'ha desviat cap a l'aspecte físic de les dones implicades. Es jutja com són, quina edat tenen, si es cuiden prou o si encaixen en els cànons estètics que encara imposen a les dones una mena d'obligació de no envellir.
"L'home poderós és analitzat per les seves decisions, la seva estratègia i la seva capacitat de lideratge; les dones del seu entorn, en canvi, són sotmeses a un examen sobre la seva aparença"
L'home poderós és analitzat per les seves decisions, la seva estratègia i la seva capacitat de lideratge; les dones del seu entorn, en canvi, són sotmeses a un examen sobre la seva aparença: si es cuiden, si aparenten joventut, si es tenyeixen, com tenen els pits…
I hi ha una cosa que hauríem de començar a normalitzar: envellir és un privilegi. Que una dona tingui l'aspecte de l'edat que té és perfectament normal. Que comparteixi edat amb la seva parella també. El pas del temps és una condició de la vida, no un defecte estètic que calgui corregir per continuar sent visible o desitjable. Prou ja de romantitzar la joventut, quan l’experiència és una característica privilegiada.
A més, aquesta mirada desvia l'atenció de la qüestió essencial: les responsabilitats són de qui pren les decisions. Una infidelitat és responsabilitat de qui és infidel. Una possible operació d'espionatge és responsabilitat de qui la dirigeix. I una eventual filtració d'informació és responsabilitat de qui la facilita. Convertir una Alice Huang (l’amant) o Lori Huang (la dona) en la culpable universal és una manera extraordinàriament antiga d'evitar parlar del paper actiu d’homes que diuen ser incapaços de cometre errors per ells mateixos.
Aquesta història ens resulta tan familiar per antiga i per normal. Hem canviat els palaus per les seus corporatives, els centres de dades i els semiconductors. Els emperadors ja no porten una corona, sinó que tenen un borrall d’accions en una gran empresa. Aquests senyors continuen tenint passions, febleses i una capacitat sorprenent per complicar-se la vida a còpia de fer cas al seu segon cervell.
"Aquests senyors continuen tenint passions, febleses i una capacitat sorprenent per complicar-se la vida a còpia de fer cas al seu segon cervell"
I dijous passat, mentre pensava i teclejava aquestes línies, va arribar el desenllaç que semblava impossible: Jensen Huang va dimitir com a president i conseller delegat de Nvidia, i també va abandonar el consell d'administració. Colette Kress, fins ara directora financera, n'assumirà provisionalment la direcció. Sort que han posat una dona… com a mínim per assegurar estabilitat mentre analitzen aquesta cultura empresarial que corre pels passadissos de Nvidia.
La companyia no ha detallat els motius de la renúncia, però la notícia arriba després de dies de pressió, dues informacions sobre relacions extramatrimonials i una investigació interna sobre possibles riscos d'espionatge que involucra governs i serveis d’intel·ligència. El rei del silici ha deixat el tron.
A Pasión de gavilanes hi havia amor, traïcions, venjances i secrets familiars. A Pasión de silicio hi ha tot això, però també una empresa que val més que el PIB de molts països i un home poderós que ho ha perdut tot: l’amor, la salut i la feina.
Al final, sembla que l'únic que pot fer caure un tecnooligarca és un moment de debilitat i un bon escot.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat