El MIT agafa la IA per les banyes

Aquest informe és una crida a l'acció. Així comença el document que el comitè del MIT sobre l'ús de la IA en la docència, l'aprenentatge i la formació d'investigadors va signar el 13 d'agost. El document més seriós que he llegit sobre què fa la IA a l'ensenyament.

La direcció de l'institut va crear al gener un comitè ad hoc per estudiar l'ús de la IA en l'ensenyament, l'aprenentatge i en les pràctiques de recerca, amb tres encàrrecs: fer balanç de com es fa servir la IA al campus, identificar innovacions en la docència i l'avaluació, i proposar una política d'ús. Hi seien estudiants de grau i de doctorat, professorat de totes les escoles i personal de les biblioteques i del laboratori d'innovació docent. Després de cinc mesos de reunions i d'escoltar molta gent, el retorn del comitè té molta molla, pels que ens dediquem d'una manera o altra a la docència i per a qualsevol empresa que estigui immersa en un mar de dubtes sobre l'adopció de la IA.

Auctoritas

Que el MIT afronti l'adopció de la IA al seu negociat és important pel prestigi, l'autoritat moral i el reconeixement social que té en l'àmbit de la IA. John McCarthy —qui batejà la disciplina com a IA— hi va crear el LISP el 1958, el llenguatge amb què es va programar la IA durant dècades, i hi va fundar amb Marvin Minsky, a finals dels anys cinquanta, el grup que acabaria sent el laboratori d'IA de l'institut. També hi va escriure Joseph Weizenbaum, entre el 1964 i el 1966, l'ELIZA, el primer xatbot: un programa que feia de psicoterapeuta. Amb aital currículum, jo me'ls escoltaria.

"Que el MIT afronti l'adopció de la IA al seu negociat és important pel prestigi, l'autoritat moral i el reconeixement social que té en l'àmbit de la IA"

El diagnòstic

L'informe comença amb allò que sap tothom i és profecia: que la IA generativa ja és a tot arreu. Els estudiants la fan servir sovint i per a tot, amb sentiments molt barrejats: curiositat, inspiració i agraïment, però també resignació, preocupació, angoixa i per fer treballs de franc. Entre el professorat hi ha de tot, des de l'entusiasme fins als negacionistes de la IA, que no utilitzen ni per corregir les faltes d'ortografia.

El comitè reconeix que la IA permet al professorat crear experiències d'aprenentatge noves. En dono fe. Preparo les diapositives i els exemples de classe amb IA, i no només diapositives estàtiques: explicadors interactius de processos complexos. El penúltim exemple ha estat una aplicació que explica com funciona una càmera fotogràfica a partir de la càmera obscura. L'últim, una aplicació pel mòbil per aprendre hebreu que he fet a partir d'unes fotocòpies rònegues d'un mètode antic.

Si vols saber-ne més

 

   

Josep M. Ganyet-Eskorbuto al parlament

Els efectes negatius, però, pesen molt. L'informe constata que la IA està desmuntant peces bàsiques de l'experiència educativa del MIT, sobretot per als estudiants de grau: els problemes per resoldre a casa, l'examen a casa, les tutories, els grups d'estudi. La mala notícia és que augmenta l'aïllament, mina el domini de les matèries i la confiança dels estudiants: erosiona el «contracte social» entre docents i estudiants, i fa molt més difícil avaluar què han après. La pitjor és que no cal que siguis el MIT perquè et passi: a l'institut de Tàrrega també ho pateixen.

I hi ha la incertesa. La IA s'ha estès a una velocitat, amb un abast (a tot arreu) i amb una capil·laritat (a tothom) que no havíem vist mai. Els estudiants estan confosos per la falta de criteris clars, i l'informe preveu que caldrà revisar totes les assignatures de l'institut (universitari). De fons, hi ha una pregunta més gran: per a què serveix avui l'ensenyament superior? I algú podria negar la major i preguntar-se si en temps d'LLM cal que existeixi.

Savis ignorants

Al juny, en un congrés d'humanitats digitals a Montreal, la sociòloga Crystal Fleming va preguntar al ponent com podia saber que la ponència no l'havia escrita una IA. Ell va admetre que treballa «molt estretament amb Claude», que està escrivint un llibre amb IA i que l'experiència el fa sentir «inútil com a intel·lectual». Sòcrates afirmava que l'escriptura faria semblar savis els ignorants. Sovint equiparem l'escriptura de fa 2500 anys a la IA actual, però no són equiparables: la IA també fa sentir ignorants els savis.

"Sovint equiparem l'escriptura de fa 2500 anys a la IA actual, però no són equiparables: la IA també fa sentir ignorants els savis"

Vuit principis

El nucli de l'informe són vuit principis, que entren tots a l'examen. Sigues humil: la tecnologia canvia tan de pressa que caldrà rectificar sovint. Però sigues audaç, perquè la incertesa no és excusa per no fer res: «No és el moment per a pegats ni per cinta aïllant». Ja no valen les excuses que la IA toparà amb un mur o que els models han deixat de millorar exponencialment. La IA ja no és només un fenomen científic i tecnològic; és social.

Posa les persones al centre. L'informe explica que alguns professors es plantejaven fer servir agents d'IA d'ajudants de recerca en lloc de contractar estudiants, i hi respon amb una pregunta: «Què hi fem, aquí, junts?» La recerca és també un aprenentatge, i aprendre a la pràctica produeix «ineficiències» que «no són un defecte (humà), hi són per disseny» ("a feature, not a bug"). Equivocar-se forma part de com estem dissenyats. Si no ens equivoquem mai, no aprendrem mai, i si tot ens ho pot fer la màquina no ens esforçarem per resoldre res. Em venen al cap els humans grassos de WALL·E que no s'aixecaven de la butaca que els portava a tot arreu dins el creuer. Al mateix capítol, el comitè avisa que haver de vigilar l'ús de la IA fa malbé la relació amb els estudiants, i que els detectors no són fiables. Som mestres, no policies.

Si vols saber-ne més

 

   

Josep M. Ganyet-La mala educació

Recomana apostar per l'aprenentatge: molts usos de la IA prenen als estudiants l'oportunitat d'aprendre. La IA no n'hauria de substituir l'experiència sinó que l'hauria d'augmentar. Per això, cal ensenyar amb intenció: el comitè proposa el disseny invers de les activitats lectives; definir primer què ha de saber, saber fer i valorar l'estudiant, i decidir després si la IA hi ajuda o no. Cap solució no serveix per a tothom: un seminari de poesia, un curs de demostracions matemàtiques i un taller d'arquitectura demanen relacions diferents amb la IA.

Augmentar, no automatitzar: que un xatbot et doni la resposta bona de manera immediata crea la il·lusió d'haver après i pot portar a la rendició cognitiva (cognitive surrender), que és girar-se cap a la IA al primer senyal de dificultat. Tres economistes de la casa, Daron Acemoglu, Simon Johnson (ambdós Nobel), i David Autor, defensen una IA que faci més capaços els treballadors en lloc de substituir-los. Segurament és el principi més important.

Sols

Aquesta part de l'informe m'ha recordat els solopreneurs, els emprenedors que treballen sols amb una colla d'agents d'IA, que cada cop en són més i que les revistes d'emprenedoria posen a les portades. El MIT adverteix que el problema de treballar amb IA és tan social com psicològic: igual que l'automatització amenaça els treballadors amb l'atur, la pèrdua d'ofici i l'aïllament, la dependència dels xatbots desplaça els grups d'estudi i redueix el contacte entre estudiants i professors. Per això un campus físic, on es produeix l'aprenentatge entre iguals, horitzontal, és insubstituïble per xatbots.

Més que transmetre

Aprendre no és un procés tècnic de transmetre continguts del professor a l'estudiant: és la manera com l'estudiant aprèn a interpretar el món, a trobar-hi el seu lloc i a saber-se capaç. L'error és pensar que el professor només transmet coneixements. Si fos així, un xatbot prou bo podria substituir mestres, companys i mentors. El comitè diu que aquesta idea és cada cop més comuna, i que és curta de mires. Sabem que tenen raó.

"No sé si els del comitè d'IA del MIT llegeixen 'VIA Empresa', però vist que estem bastant d'acord i que jo sí que els llegeixo a ells, seria just que ens tornessin la visita"

Qui pensi que la feina d'un bon mestre és només la de transmetre coneixements que miri les prediccions de Geoffrey Hinton del 2016 sobre els radiòlegs. Fa deu anys, Hinton, el padrí de la IA i Premi Nobel de Física el 2024 per les seves contribucions a l'aprenentatge màquina, va aconsellar les facultats de medicina de no formar més radiòlegs. Deia que els radiòlegs eren com el coiot del correcamins, que ja eren a l'aire al precipici, però com que no havien mirat avall encara no queien (primera llei de l'animació). Avui n'hi ha més que mai, cobren més que mai i n'hi ha demanda. Hinton va cometre l'error que tot allò que fa un radiòleg és mirar imatges. I no.

Gràcies per llegir-nos

Els lectors d'aquesta columna fa temps que han llegit aquí moltes de les idees de l'informe. El 2022 ja em preguntava si la IA havia d'entrar a les aules. He de reconèixer que aleshores era més optimista que ara. Al juny, arran dels detectors de radiofreqüència a la selectivitat, explicava per què la batalla de lladres contra serenos no té sentit. Al setembre, que la resposta a la IA a l'aula és fer parlar molt els estudiants, i una setmana després, a propòsit de PISA, que l'aprenentatge és el procés i no la solució.

No sé si els del comitè d'IA del MIT llegeixen VIA Empresa, però vist que estem bastant d'acord i que jo sí que els llegeixo a ells, seria just que ens tornessin la visita. En tot cas, als lectors de sempre, vosaltres ho vau llegir primer aquí.