La factura que ningú no ha vist i que tothom s'ha cregut

06 de Juny de 2026

Imagino l'escena. Un empresari català, dijous al matí, llegint el mòbil amb el cafè a la mà. De cop, la notícia: una empresa ha rebut una factura de 500 milions de dòlars en un sol mes per usar la intel·ligència artificial d'Anthropic.

Cinc-cents milions. En 30 dies.

El cafè es refreda. L'empresari truca al seu director de sistemes digitals:

—Apaguem-ho tot. ARA.

El director de sistemes, que fins ahir era el gran promotor intern de la IA, ara de sobte té cara de circumstàncies.

—Sí, sí. Millor anem amb compte.

El cas és que la factura no existeix. O almenys, ningú no l'ha vista. La font original és Axios, que cita un consultor que parla d'una empresa anònima. L'empresa anònima no ha dit res. Anthropic tampoc. I, tanmateix, la notícia ha voltat el món com si fos un fet comptable verificat per tres auditories independents i una inspecció d'Hisenda.

L'estratègia no és nova. Ja la vam veure amb el CEO de Cloudflare, que va alertar que els bots d'IA "destruïen el contingut original" —just quan Cloudflare venia serveis per bloquejar bots d'IA.

Va de crear alarma per oferir una solució. La por com a model de negoci, perquè qui s'espanta, compra —que li diguin a Verisure, abans Securitas Direct.

No sabem qui ven la solució. Però podem imaginar-ho perfectament. Consultors de "governança d'IA". Plataformes de monitoratge de tokens. Cursos de gestió responsable del pressupost digital. Auditories d'ús. Tot un ecosistema a punt per recollir la por que ha sembrat una notícia sense nom, sense empresa i sense factura.

"El mateix papa que ha triat el nom d'un pontífex del segle XIX per evocar la Rerum Novarum —l'encíclica que va sacsejar el món obrer de la revolució industrial— ara sacseja el món digital"

Si amb Axios no n'hi havia prou, la setmana passada el papa Lleó XIV ha publicat la seva primera encíclica, Magnifica Humanitas, en la qual demana "desarmar la intel·ligència artificial". El mateix papa que ha triat el nom d'un pontífex del segle XIX per evocar la Rerum Novarum —l'encíclica que va sacsejar el món obrer de la revolució industrial— ara sacseja el món digital. El paral·lelisme és elegant. La por, universal. I la legitimitat, màxima: ningú no discutirà el Papa.

Com ningú no ha demanat la factura d’Anthropic. El cas és que hi na negoci, que és la negació de l’oci.

Fa anys, el biòleg Edward O. Wilson va diagnosticar el problema real de la humanitat amb una frase que no ha envellit gens: "Tenim emocions paleolítiques, institucions medievals i tecnologia divina."

"Lleó XIV i Sam Altman disputen el mateix territori: el de qui té autoritat moral sobre allò que no entenem"

Wilson ho deia com una advertència sobre el desajust entre el que som i el que hem creat. Però avui la frase té una nova lectura. Perquè la tecnologia ja no és només divina en sentit metafòric: els tecnòlegs parlen de déu amb tota la seriositat del món, i l'Església ha hagut de treure una encíclica per no quedar-se sense parròquia. Lleó XIV i Sam Altman disputen el mateix territori: el de qui té autoritat moral sobre allò que no entenem.

La diferència és que Altman cobra per token i l’Església per allò que pot, IRPF inclòs. El català no els hi sembla prou econòmic, sembla.

El que probablement és cert: hi ha empreses que han gastat més del previst en IA. Uber va esgotar el seu pressupost anual a l'abril. Microsoft va haver de posar límits als seus enginyers. Això és real, i és una lliçó de gestió que val la pena aprendre. Però convertir una gestió deficient en una xifra apocalíptica —mig bilió!— és periodisme d'impacte, no d'informació.

Mentrestant, els empresaris catalans tornen a encendre les màquines. Els consultors, el PowerPoint, i Verisure continua fent el de sempre.