La IA i la redempció dels pecats tècnics
30
de Maig
de
2026
Durant dècades hem normalitzat coses extraordinàriament estranyes. Hem acceptat ordinadors lents, programes que es pengen, actualitzacions que trenquen funcionalitats, ERP que converteixen tasques simples en rituals burocràtics i CRM que perden compres; aplicacions que semblen dissenyades per enemics personals de l’ésser humà.
I no només ho hem acceptat: ho hem interioritzat. “L’ordinador no em deixa”, i tal dia farà un any. La frase s’ha convertit en una mena de fenomen meteorològic modern. Com la pluja o la humitat. Ningú no pregunta gaire més perquè tots assumim que el software és així: opac, arbitrari i lleugerament hostil.
Però hi ha un petit problema. Potser no era inevitable. No.
Si vols saber-ne més
Fa poc vaig recordar una idea recurrent del gran informàtic Edsger W. Dijkstra —admiro molt aquest home.
No deia exactament que els programadors s’haguessin d’avergonyir del programari que feien, però gairebé. Parlava d’humilitat. De la necessitat d’entendre que programar era una tasca immensament difícil i que gran part de la mala qualitat del programari provenia de no assumir aquesta dificultat amb prou rigor.
Dijkstra escrivia això als anys setanta (he dit que l’admiro?). Mig segle després, la indústria tecnològica ha construït un ecosistema on sovint s’ha premiat més la velocitat comercial que no la solidesa tècnica. El resultat és un món sostingut per capes de codi acumulades durant dècades, pedaços sobre pedaços, dependències infinites i una quantitat sorprenent de “ja ho arreglarem més endavant”.
"Mig segle després, la indústria tecnològica ha construït un ecosistema on sovint s’ha premiat més la velocitat comercial que no la solidesa tècnica"
I ara arriba la IA. Ha!
No la IA dels titulars catastrofistes. Ni la de “les màquines dominaran el món”. Parlo d’una cosa molt més terrenal i, probablement, molt més disruptiva: sistemes capaços d’analitzar milions de línies de codi, detectar inconsistències, entendre arquitectures senceres i assenyalar errors sistèmics en minuts. Es diu Mythos.
De sobte, moltes intuïcions històriques dels usuaris queden exposades. Ara sabem per què aquell sistema anava lent. Ara podem veure quina capa absurda provocava el problema. Ara podem entendre per què aquell procés aparentment simple necessitava vint pantalles, tres signatures digitals i quatre avemaries.
"Moltes organitzacions modernes funcionaven precisament gràcies a la complexitat ‘a mar revuelto, ganancia de pescadores’"
La IA actuarà com una auditoria moral de quaranta anys d’enginyeria permissiva. I això és profundament incòmode.
Passava perquè moltes organitzacions modernes funcionaven precisament gràcies a la complexitat a mar revuelto, ganancia de pescadores. Ningú no entenia completament el sistema. Cada departament controlava una petita part del laberint. La dificultat tècnica servia gairebé com a defensa natural.
Ara aquesta boira comença a desaparèixer. No perquè la IA sigui màgica, sinó perquè redueix radicalment el cost d’entendre. Quan entendre es torna barat, moltes excuses històriques deixen de funcionar.
Crisi mundial!
Si vols saber-ne més
Però anem a pams, com diria un fuster. Això no significa que els programadors siguin incompetents. Al contrari: programar continua essent extraordinàriament difícil. Però durant massa anys el sector ha normalitzat nivells de qualitat que serien impensables en altres disciplines. Tot el que pugui ser software, serà software i ja és software: els avions, els hospitals, la custòdia documental d'un govern.
Hem après a conviure amb els errors del programari perquè “ja arribarà una actualització”. Vivim una “versió beta” permanent. Fins que una IA anomenada Mythos va trobar problemes a una velocitat impensable fins fa poc.
"La mateixa indústria que durant anys ens va acostumar a tolerar el caos ara està creant les eines capaces de revelar-lo amb una precisió descomunal"
La paradoxa és fascinant: la mateixa indústria que durant anys ens va acostumar a tolerar el caos ara està creant les eines capaces de revelar-lo amb una precisió descomunal. I ens hem espantat.
Potser la gran revolució de la IA no serà substituir humans. Tal vegada serà obligar-nos, finalment, a mirar el nostre propi codi font de sàpiens en beta eterna.