Sense notícies de Sant Jordi

Recordo llegir Sense notícies de Gurb a l’institut. Em va semblar una mica complicat i estava confosa. Qui era, aquest tal Gurb? D’on venia? I, sobretot, com carai havia arribat a la Barcelona d’abans dels Jocs Olímpics? Per començar a llegir alguna cosa en castellà, una amiga li va regalar el llibre a la seva parella fa dos Sant Jordis. “Ah, sí! És el llibre de l’extraterrestre perdut. És molt divertit i té rerefons”, li vaig dir a l’amic quan em va demanar opinió del regal en qüestió. Dos dies abans d’escriure aquest article va entrar a la meva habitació anunciant-me que se l’havia acabat, i que li havia agradat molt. “Que bonic que s’hagi apuntat a la celebració i que, a més, li agradin els nostres llibres”, vaig pensar.

De manera casual o causal, jo aquestes coses no les discuteixo, fa uns dies Eduardo Mendoza, autor del llibre Sense notícies de Gurb, va fer un comentari força polèmic sobre Sant Jordi, i va al·legar que es tracta del dia del llibre i no del patró de Catalunya, a qui va adjudicar qualitats com l’analfabetisme o el maltractament d’animals. Qualsevol que hagi trepitjat Barcelona i que tingui un A1 de polèmiques catalanes sabrà que no és la primera persona que qüestiona la llegenda i la seva legitimitat pública, bé pel contingut de la llegenda (el mite de la princesa que necessita que la salvin) o pel seu component religiós (Sant Jordi no deixa de ser un sant). Però del que renega Mendoza en aquestes afirmacions no és de la tradició, ni tampoc de la religió, sinó de la catalanitat de l’acte. Un fet que, més enllà del que a mi personalment em pugui semblar, no és un comentari ingenu.

Si vols saber-ne més

 

   

Ariadna Romans-Florir

Que Sant Jordi era el que la joventut en diu una red flag no cal anar gaire lluny per descobrir-ho. De fet, la mateixa llegenda expressa que salva a la princesa del drac i després li fa ghosting. Un lovebombing en tota regla. Tanmateix, això d’analfabet i maltractador d’animals no sé si li acabo de comprar. Més que res perquè aleshores els toreros, les persones que tenen botigues d’animals, la teva tia Ramona que es pensa que el seu gos és el seu fill o les criatures (totes i sense excepció) de menys de quatre anys també ho són, de maltractadores d’animals. I quant a l’analfabetisme, si ho pensem bé, es diu que Sant Jordi va morir l’any 303, així que hi ha una gran probabilitat que en aquella època ho fos gairebé tothom, d’analfabet.

Una cosa interessant que el senyor Mendoza deu haver oblidat, però que li convindria recordar, és que el patró de Catalunya, Sant Jordi, ja se celebrava abans del dia del llibre. De fet, és per la seva coincidència amb la mort de Shakespeare i amb la mort de Cervantes, i gràcies a un moviment cultural anomenat la Renaixença, que el dia del llibre i Sant Jordi es fan coincidir. És gràcies a la iniciativa de, segurament, una colla de persones segurament sexistes, racistes, colonials i amb qui jo no tindria massa a veure més enllà d’uns pocs valors fundacionals que avui els carrers de tota Catalunya s’omplen de llibres cada 23 d’abril. És gràcies a la iniciativa de l’editor valencià Vicent Clavel Andrés que el dia del llibre, que abans se celebrava el dia 7 d’octubre, es passés a celebrar en un dia especial a casa nostra.

"Fins i tot per la UNESCO, el dia 23 d’abril és el dia internacional del llibre, però a casa nostra, on va començar aquesta preciosa i envejable tradició, en direm Sant Jordi"

És per l’excusa de la primavera i de les flors, de la bona sensació que aporta als carrers de les nostres ciutats, que aquest es va considerar un moment fantàstic per iniciar a la lectura a tantes persones que, com el meu amic, han començat a llegir llibres, inclosos els d’Eduardo Mendoza. I que sí, que per molts és el dia del llibre, fins i tot per la UNESCO, que va oficialitzar el dia 23 d’abril com el dia internacional del llibre, però que a casa nostra, on va començar aquesta preciosa i envejable tradició, en direm Sant Jordi. No per religió, sinó per honorar a aquelles persones que van tenir la iniciativa de portar els llibres al carrer. Que a casa nostra en tenim poques, de victòries, i si una cosa hem portat arreu del món, estic molt orgullosa que sigui l’hàbit de la lectura.