Escollir-te a tu mateixa

Hi ha moments en la vida de tota dona que has de prendre decisions importants. A vegades, fàcils i rectes; però d’altres, complicades i amb molt en joc. En aquests moments, és molt important escollir-te a tu mateixa. De manera estructural, les dones estem programades per complaure. No per naturalesa, ni biologia, ni qüestions innates. A les dones se’ns ha dit des que som ben joves que hem de ser amables i agradables, complaents i responsables, i ajudar sempre a tothom i tenir un somriure radiant i mil coses que, si bé tenen la seva part bona, és talment una coincidència que només se’ns hagi inculcat a nosaltres. O potser no tan coincident.

El cas és que, donades aquestes condicions d’entrada, quan les dones hem de prendre decisions sovint posem altres coses per davant del nostre benestar: les altres persones, responsabilitats de cura, responsabilitats laborals o, fins i tot, les prioritats d’altres persones. Davant d’aquesta situació, és molt important escollir-te a tu mateixa. Aquest gest durant molts anys m’ha semblat egoista. 

"Justament per ser una espècie de revolució a contracorrent de què s’espera de nosaltres, una decisió egoista sol ser confosa amb la millor decisió per a nosaltres mateixes"

Escollir-te a tu quan una altra elecció podria beneficiar a més persones, podria ser més consensuada per la meva comunitat i entorn, podria tenir menys costos o menys riscos, no sembla una bona decisió. Però justament per les circumstàncies des d’on parteix i per ser una espècie de revolució a contracorrent de què s’espera de nosaltres, una decisió egoista sol ser confosa amb la millor decisió per a nosaltres mateixes. Evidentment, no en totes les circumstàncies.

Matar a algú perquè et molesta o no estàs d’acord amb els seus posicionaments morals continua estant dins del paquet de coses on és millor qüestionar l'estructura i no fer. Però entre anar a un lloc o un altre el cap de setmana, entre agafar el bol de fruita que té una mica més de iogurt o expressar obertament que no, que a tu fer una ruta en cotxes antics des d’una punta a l'altra del continent no et fa cap mena d’il·lusió, entre tenir o no criatures, entre viure en un lloc o a un altre, entre demanar o no un augment de sou… aquí sí que hem d’aprendre a escollir-nos a nosaltres mateixes.

Mentre llegia les memòries de no-ficció de Deborah Levy pensava en una frase que diu mentre parla de la seva vida com a escriptora. Ella afirma que, malgrat tots els terrabastalls de ser dona i feminista avui (o fa 30 anys), el que ella sempre havia estat orgullosa de fer era el fet que sempre s’havia pres seriosament. Prendre’s seriosament és una cosa banal per qui la practica diàriament, però per a aquelles de nosaltres a qui ens costa col·locar-nos en relació amb el món, és una frase que acompanya, recorda i anima a fer allò que sabem correcte, però que, moltes vegades, no ens atrevim a manifestar.

"Per tal que siguem capaces de ser sobiranes de nosaltres mateixes, cal prendre decisions impopulars"

En aquestes circumstàncies, escollir no és un acte egoista, sinó una pràctica de llibertat. Per tal de trencar amb imposicions estructurals sobre com prendre decisions, per tal d’acabar amb aquelles petites coses que ens fan desprioritzar-nos en els més mínims detalls, hem de començar justament aquí, en els petits detalls, per trencar amb aquesta inèrcia que no ens porta a cap lloc feliç. Per tal que siguem capaces de ser sobiranes de nosaltres mateixes, cal prendre decisions impopulars. I per això, en cas de dubte, el que és millor sempre serà escollir-te a tu mateixa.