La fragilitat de l’economia digital

La guerra freda, la guerra digital i, ara, la guerra contra les infraestructures que sostenen la nostra vida quotidiana. A França, el 12 d’octubre, vam veure imatges de treballadors de supermercat carregant carros plens d’aliments per llençar-los a les escombraries. És menjar que no ha caducat, no hi ha hagut un robatori ni un incendi provocat per una guspira: des d’un ordinador, un grup de hackers han aconseguit alterar la temperatura dels congeladors trencant la cadena de fred i fer-los inservibles pel consum humà.

Diversos centenars de supermercats van patir un atac als seus sistemes de refrigeració i les seves neveres i congeladors van arribar fins als 80 graus centígrads, fent que el menjar quedés malmès i grans quantitats d’aliments completament destruïts. Tres setmanes després, el 2 de novembre, incidents similars es van estendre a almenys nou països europeus: Bèlgica, Estònia, Finlàndia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos, Portugal i Suècia. Encara no ens ha tocat, però si jo fos el senyor Font del Bonpreu, desconnectaria el wifi de les neveres… per si de cas.

"Encara no ens ha tocat, però si jo fos el senyor Font del Bonpreu, desconnectaria el wifi de les neveres… per si de cas"

A Bèlgica, Carrefour va informar d'afectacions en una quinzena dels seus 700 establiments. Delhaize va comunicar problemes en desenes de botigues i, a Irlanda, tretze supermercats SuperValu també van resultar afectats. La factura econòmica de l'última onada encara és incerta, però el cost va molt més enllà dels aliments que s'han de llençar. 

Però cap d’aquests atacants ha trepitjat aquests establiments, sinó que ho han fet remotament, a través d’una porta digital oberta.

I la cosa encara és més greu. El 2 de novembre també van atacar els sistemes de refrigeració de tres instal·lacions del banc de sang de França. En aquest cas, els congeladors guardaven plasma destinat a transfusions i a la fabricació de medicaments, a més de mostres biològiques. Els hackers van entrar a través d'un proveïdor extern i van modificar els paràmetres de temperatura i descongelació.

La diferència respecte als supermercats és que aquí no es va perdre cap producte. Els sistemes d'alarma van detectar ràpidament les anomalies i els treballadors van poder intervenir, reparar els equips o traslladar les reserves a altres instal·lacions. La sang es va salvar. Però imaginem per un moment què hauria passat si aquests sistemes de vigilància no haguessin funcionat.

Mentrestant, a Binance, una de les principals plataformes d'intercanvi de criptomonedes del món, s'acaba de detallar un dels robatoris digitals més grans de la història. El 29 d'octubre, uns atacants van sostreure actius digitals valorats en aproximadament 6.340 milions de dòlars.

La investigació inicial, publicada el dia 3 de novembre, descriu una operació molt complexa. Els atacants havien compromès equips de diversos enginyers, van utilitzar programari maliciós, una falsa entrevista de feina i credencials internes. Fins i tot van aprofitar l'accés a una eina d'intel·ligència artificial interna per avançar dins dels sistemes de l'empresa. Finalment, van aconseguir accedir al sistema d'autorització de transaccions i operar des de diverses carteres digitals connectades a Internet.

"Segons Binance, s'han pogut congelar o bloquejar aproximadament 2.850 milions de dòlars i la companyia ha assegurat que assumirà les pèrdues dels clients"

L'FBI ha atribuït l'operació a TraderTraitor, un grup de ciberdelinqüència vinculat a Corea del Nord, una atribució que Pyongyang rebutja (òbviament). Segons Binance, s'han pogut congelar o bloquejar aproximadament 2.850 milions de dòlars i la companyia ha assegurat que assumirà les pèrdues dels clients. Diuen haver reposat el 98% dels actius afectats el 31 d'octubre.

Dos escenaris molt diferents, però que tenen en comú que quan les nostres infraestructures digitals fallen tenen unes conseqüències molt físiques i tangibles, i és ben cert que la digitalització de l'economia avança molt més ràpid que la nostra capacitat de protegir-la.

No sé quin any va sortir el concepte de transformació digital, però durant molts anys hem pensat que era passar del paper al PDF. Més connectivitat, més automatització, més dades, més intel·ligència artificial. Hem connectat màquines, magatzems, màquines per pagar la zona blava, sistemes de pagament, sortidors de gasolina, cadenes de distribució i processos industrials. Hem guanyat velocitat, capacitat d'anàlisi i productivitat, però també hem multiplicat els punts d'entrada digitals.

Si vols saber-ne més

 

   

Gina Tost-Santa Furònia

Les neveres i congeladors dels supermercats són un exemple curiós. Tot em sembla un capítol de Black Mirror: una casuística molt còmoda per poder controlar la temperatura a distància i optimitzar el consum energètic dels iogurts ara és un problema greu. Tot el que es connecta a internet es pot convertir demà en un problema greu si està fora del cicle de manteniment.

Innovació no és novetat. Innovar també és mantenir sistemes antics per protegir, revisitar o mantenir infraestructures que ens fan la vida realment fàcil. Una infraestructura obsoleta connectada a internet no és una infraestructura intel·ligent, i ara, demanar digitalitzar el vot a través de la tecnologia blockchain em sembla una molt mala idea.

Vull tornar a les llibretes i els bolis? No. I tampoc vull donar-li la culpa de tot exclusivament al departament informàtic. La ciberseguretat és un pal de paller del negoci. Tant direcció com els becaris han d’estar formats i saber quins actius digitals són crítics. Quins proveïdors tenen accés als teus sistemes o quant de temps pots estar sense connectar-te a internet si els sistemes fallen són escenaris i preguntes imprescindibles.

"Quins proveïdors tenen accés als teus sistemes o quant de temps pots estar sense connectar-te a internet si els sistemes fallen són escenaris i preguntes imprescindibles"

El risc no acaba entre les quatre parets d’una empresa, ja que totes les empreses tenen cadenes de subministrament o proveïdors que poden convertir-se en la porta d'entrada d'un atac que acabi afectant a tota la cadena.

També hi ha una dimensió geopolítica en aquests atacs. Per exemple, en el cas de Binance, els indicis apunten a un grup vinculat a un estat que utilitza la ciberdelinqüència com a font de finançament. Als atacs dels supermercats europeus, encara no s'han identificat públicament els responsables ni s'ha pogut demostrar que tots els incidents formin part d'una mateixa operació. Però en tots els casos, les infraestructures econòmiques són objectius potencials i la seva protecció forma part de la seguretat d'un país.

I us tornaré a cantar la cançoneta de la sobirania tecnològica, perquè si no tenim capacitat de protegir les nostres infraestructures, la nostra autonomia és molt més fràgil del que sembla.

No vull alimentar la por a la tecnologia. Vull que ens hi relacionem de manera saludable, empoderada, digna. Sempre he defensat que la innovació ha de tenir un propòsit i que la tecnologia ha d'estar al servei de les persones. Però aquest propòsit també implica garantir que els sistemes que sostenen la nostra vida quotidiana siguin fiables, resilients i segurs.

Potser que posem el capitalisme a treballar per a nosaltres i valorem les coses no només pels valors borsaris, sinó també per la maduresa digital. Jo vull poder patir un atac, com deuen patir bancs com CaixaBank o el BBVA diàriament, i que no es mogui ni una fulla. Ni ens n'adonem, perquè saben que el sistema està basat en la confiança i la robustesa. Però també vull que aquesta mateixa exigència la tinguem amb els supermercats, els hospitals, els bancs de sang i totes les infraestructures imprescindibles per la vida.

"Potser que posem el capitalisme a treballar per a nosaltres i valorem les coses no només pels valors borsaris, sinó també per la maduresa digital"

Hi ha una dita que diu que ets tan fort com la baula més feble de la cadena, i en una economia connectada, aquesta baula pot ser un treballador extern que ve de tant en tant a l'oficina o una nevera amb wifi. La sang s'ha salvat perquè hi havia sistemes d'alarma, vigilància humana i protocols de seguretat que han permès reaccionar a temps. No totes les empreses ni totes les infraestructures tenen aquest nivell de preparació. Què passaria si demà són trens o avions?

Hem construït una economia que depèn de la tecnologia, però encara no hem assumit del tot la responsabilitat de protegir-la. I hem de ser capaços de garantir que, si demà tornem al paper i al boli, seguirem tenint un plat a taula. I, sobretot, que tindrem sang per salvar vides.