Gent pobra falsificant gent rica

El cap de setmana hi va haver sarau a X. Una afirmació que val per a qualsevol dia. Resulta que l’ínclit d’Elon Musk va decidir fer públiques algunes dades privades dels usuaris d’X. Si aneu al perfil d’un usuari, ara hi podeu veure també el país d’on tuita i quantes vegades ha canviat el seu identificador. De sobte, tots aquells americans tan patriòtics, fanboys MAGA de Trump i Musk, amb noms tan poc sospitosos com “MAGA Nation”, “Dark Maga” i “MAGA Nadine”, van resultar ser de Tailàndia, Macedònia, Bangladesh i, molt especialment, de Rússia. Comptes amb desenes de milers de seguidors, amb influència en el discurs polític dels EUA, que no són ciutadans americans. Visca l’àgora global!

La mesura de fer públiques aquestes dades la va prendre Musk amb la intenció de fer X més transparent i desemmascarar els bots i trolls que corren per la xarxa. Si l’objectiu era ajudar els usuaris a discernir entre veus locals i actors externs, persones o operacions de desinformació: prova superada. Però ja sabem que Elon Musk és un inconscient molt perillós i el gest no és innocu. Les conseqüències tenen un impacte molt més ampli; en el discurs polític, en la confiança pública i en la democràcia digital.

"Si l’objectiu era ajudar els usuaris a discernir entre veus locals i actors externs, persones o operacions de desinformació: prova superada"

Els darrers anys —molt especialment des que el comprà Musk— X ha estat un terreny adobat per a comptes anònims, bots, trolls i perfils falsos. Molts aconsegueixen passar per veus legítimes, suplantar ciutadans i influir en tendències i opinions. Veiem una vegada i una altra com operacions coordinades transnacionals difonen propaganda, rumors i missatges polaritzadors en moments de crisi o eleccions. Recordeu els disturbis racistes al Regne Unit amb el mateix Musk difonent teories de la conspiració basades en mentides.

Si vols saber-ne més

 

   

Josep M. Ganyet-Grokipedia és de color taronja

Mostrar la ubicació real (o presumpta) d’un compte pot ajudar, a priori, a desactivar part del joc de les identitats falses. Quan un influenciador proclama defensar “els interessos dels americans” però, en realitat, actua des de Nigèria, Índia o Europa de l’Est, la ubicació el posa en evidència: el discurs perd autoritat; el compte, credibilitat, i l’usuari receptor té més elements per interpretar el missatge en el seu context. Prova d'això és que uns quants d’aquests comptes influents ja han tancat després de l’assetjament dels mateixos seguidors MAGA; els va explotar el cap en adonar-se que idolatraven algú d’un país que no saben ni situar al mapa, i és clar, la ràbia acaba sortint.

La realitat és més complexa i molt menys algorísmica del que creu Musk. Si ho hagués sabut no hauria desplegat aital mesura de manera tan precipitada. El resultat ha estat el caos: la informació de localització s’assigna sovint de manera errònia, especialment en comptes antics, comptes amb historial d’accés via VPN o en perfils gestionats per equips internacionals. Fins i tot institucions legítimes han aparegut a un altre país (o potser hi són de veres). X va retirar temporalment la funcionalitat i es va veure obligat a explicar el fiasco.

És curiós perquè la decisió de publicar el país d’origen d’un compte ha provocat exactament l’efecte contrari. Molts usuaris fan servir la nova informació de la ubicació no per contextualitzar el contingut d’un usuari, sinó per desacreditar qualsevol opinió inconvenient: si no coincideix amb llur idea, és “estrangera”, “falsa” o “troll”. Ara, qualsevol opinió pot ser desacreditada per ser de fora i posada en quarantena només pel seu país d’origen. Suspicàcia, odi i xenofòbia digital a X; més encara.

"Ara, qualsevol opinió pot ser desacreditada per ser de fora i posada en quarantena només pel seu país d’origen. Suspicàcia, odi i xenofòbia digital a X; més encara" 

A més: revelar la procedència d’un usuari no elimina la desinformació —pot afegir context, sí, però no erradica la creació de realitats alternatives ni els mecanismes que les alimenten. En un entorn on l’algoritme continua prioritzant la interacció per sobre de la veritat i on s’han tret tots els mecanismes de verificació, la transparència es converteix en més soroll. Un estudi recent conclou que, en X, la meitat dels missatges que apareixen a la línia de temps d’un usuari provenen de recomanacions de fora de la seva xarxa; l’objectiu no és altre que intensificar la polarització per generar més interaccions.

Finalment, hi ha una altra crítica fonamental: la privacitat i la seguretat. Per a activistes, periodistes o dissidents d’arreu del món, mostrar el país de residència pot suposar un perill. El fet que la mesura la prengui X i no l’usuari —una imposició— té l’efecte contrari del que es buscava: dissuadeix la participació política, proveeix de munició per a la vigilància estatal i dona arguments per a linxaments digitals.

L’anunci d’X de posar llum a la foscor ha donat com a resultat un fiasco majúscul que erosiona encara més la confiança en X i el debat públic. Més encara si aquesta mesura s’insereix en el projecte més ambiciós d’Elon Musk de crear una realitat alternativa paral·lela: a X, amb un espai “sense filtres”, sense moderació de continguts, on la IA impulsa la viralitat per sobre la veritat; i a Grokipedia amb la mateixa IA copiant Viquipèdia, no per reflectir la realitat, sinó per reescriure el passat.

"L’anunci d’X de posar llum a la foscor ha resultat en un fiasco majúscul que erosiona encara més la confiança en X i el debat públic"

La solució sembla molt fàcil, massa perquè Musk i tota la colleta de technobros no la coneguin. La va proposar el filòsof nord-americà Daniel C. Dennett ja fa uns anys. Ell parlava dels “counterfeit people”, gent falsificada —i deia que qui falsifiqués o permetés que es falsifiquessin persones hauria de rebre el mateix tractament que qui falsifica diners. Els diners són una mesura de la confiança de les persones en la societat així com ho són les xarxes socials.

Si volem defensar un espai digital on la paraula tingui valor real —no com a arma de manipulació—, cal anar més enllà de gestos simbòlics fets per un carallot, com posar una etiqueta d’origen en un perfil. Cal reconstruir la infraestructura de confiança de les xarxes. Com suggereix Dennett, la creació o distribució de “persones digitals falsificades” hauria d’estar prohibida —i els responsables, castigats, igual que els falsificadors de moneda. Aquesta regulació no intentaria només frenar alguns bots puntuals, sinó restablir l’autenticitat: que cada missatge reflecteixi un ciutadà real, amb voluntat pròpia, responsabilitat i agència. Fins que no acceptem que la identitat digital no és una banalitat, sinó la base de tot discurs públic, continuarem amb pegats i mitges solucions que en el millor dels casos no serviran per a res, i en el pitjor, faran la funció contrària.

El millor resum de tot el que ha passat arran de la darrera decisió de l’inconscient de Musk el va vaig veure en un tuit: “Si ho entenc bé això, X és propietat d’un nacionalista blanc que paga gent pobra de color en països en desenvolupament perquè es facin passar per nord-americans blancs de classe obrera per espantar altres nord-americans blancs fent-los témer que la gent pobra de color d’aquests països arruïnarà Amèrica?”.

Dos apunts de context: el tuit el vaig veure a Bluesky, no a X, i l’usuari que el va fer diu ser Max Berger i té 103.000 seguidors.