Grokipedia és de color taronja

El 27 d’octubre de 2025, Elon Musk va posar en marxa Grokipedia, una enciclopèdia en línia alimentada per IA que pretén ser l’alternativa a la Viquipèdia. El milionari fa anys que critica la Viquipèdia per suposada “propaganda” i per “biaixos d’esquerra”; en algun moment va proposar batejar-la com “Wokipèdia” pel seu contingut suposadament massa woke. Traducció: no li agrada que la Viquipèdia sigui una enciclopèdia oberta, col·laborativa i progressista (segons ell) i per això en vol una altra de tancada, privada i de dretes. Si us recorda a les declaracions del Sr. Oliu quan va dir que calia un Podemos de dretes, anem bé.

Si vols saber-ne més

 

   

Josep M. Ganyet-A Musk se li acaben les palanques

Què és Grokipedia?

En essència, Grokipedia és una enciclopèdia automatitzada on tots els articles són generats per Grok, la IA de Musk, i no per voluntaris humans. Grokipedia, avui, té uns 885.000 articles i només hi és en anglès; la Viquipèdia té 357 idiomes i més de 65.814.618 a 29 d’octubre del 2025. A diferència de la Viquipèdia, no hi ha edició oberta: els usuaris poden cercar i veure articles, però només poden marcar contingut com a erroni —que revisarà el mateix Grok—, no editar ni afegir-ne de nous.

Molts articles de Grokipedia són simples adaptacions o còpies textuals de Viquipèdia. Per exemple, a les entrades de Renault Twingo, Pegaso o Aperol, s’hi llegeix al peu “El contingut està adaptat de Viquipèdia, sota llicència CC-BY-SA”.

"Si visiteu l’entrada Elon Musk a Grokipedia, hi redescobrireu que viu és el gènere literari de l'hagiografia"

Per donar-li una pàtina de veracitat, les pàgines obren amb un text on diu “Fact checked by Grok x days ago”, (“verificat per Grok fa x dies”). Això, lluny de tenir un valor notarial, l’hi treu: els LLM tendeixen a inventar-se informació —les mal anomenades al·lucinacions—, molt especialment el Grok de Musk, que està creat a imatge i semblança del seu pensament. En canvi, si visiteu l’entrada Elon Musk, hi redescobrireu que viu és el gènere literari de l'hagiografia.

Què no és Viquipèdia

Viquipèdia no és la veritat. De fet, en cap lloc no diu que la tingui. Tampoc no és una font primària (documents, dades, testimonis) ni una font secundària (llibres, reportatges, articles acadèmics que analitzen les primàries). És una font terciària: un compendi que sintetitza i creua fonts primàries i secundàries, sota tres premisses bàsiques: verificabilitat, neutralitat i no recerca original. Si una afirmació no es pot verificar amb fonts fiables, no hi pot ser publicada. Si les fonts primàries són errònies, la Viquipèdia també.

I tothom hi pot participar. Deu ser el darrer gran projecte que encara conserva l’esperit de la web oberta de Tim Berners-Lee, aquella en què el navegador servia tant per llegir com per editar la web. Ho notareu perquè a cada pàgina hi ha un botó que diu “Modifica”. És així de simple i així de revolucionari. El contingut admissible no és “el que m’agrada” —l'opinió va a les xarxes socials— ni “el que m’agradaria que fos cert” —això va a la religió de cadascú—, sinó aquell que és rellevant per a la comunitat receptora: fets, obres o persones que han deixat empremta pública i que, per tant, tenen cobertura en mitjans o surten en llibres, treballs acadèmics, arxius o documentals. El grup de rock del nebot que canviarà la història, tindrà entrada a Viquipèdia quan la canviï; de moment, no.

"La Viquipèdia deu ser el darrer gran projecte que encara conserva l’esperit de la web oberta de Tim Berners-Lee"

Tota edició a una pàgina queda registrada a l’historial: qui ho ha fet, quan i de quina adreça IP. Per això, si t’autoedites la biografia per convertir-te en “el fundador de Tesla”, és molt probable que els voluntaris —tenen un radar antipropaganda i uns quants bots que vigilen— et reverteixin el canvi. Sense aquest zel, Viquipèdia seria un tauler d’anuncis més. Per cert, un dels motius de la creació de Grokipedia és que Viquipèdia menciona Martin Eberhard i Marc Tarpenning com a fundadors de Tesla, els enginyers que la van registrar el 2003. Musk hi va entrar el 2004 com a accionista majoritari i el 2008 va ser-ne nomenat executiu en cap. A veure si sabeu qui diu Grokipedia que va fundar Tesla?

És cert que la Viquipèdia té un biaix? I tant, com tota creació humana. Sovint se li retreu un biaix progressista. Té una explicació bastant prosaica: la gent que dedica hores del seu temps lliure a conservar, documentar i compartir coneixement amb la humanitat acostuma a creure en el valor públic del saber i de les institucions culturals. Quina sorpresa, oi? Ara bé, la gràcia del projecte no és negar el biaix, sinó compensar-lo amb procediments: citar fonts independents, discutir canvis en obert, exigir notabilitat i permetre que qualsevol corregeixi, també el qui no sigui progressista. No és infal·lible —res que impliqui humans i estadística ho és—, però és transparent, traçable i millorable.

I Grok? Per definició, cap de les dues primeres —la IA generativa ni és transparent ni traçable—. Millorable? Si Musk persisteix en “arreglar” la realitat a cops d’IA, no; precisament per les dues anteriors. D’altra banda, Musk ja ens té acostumats a un procés d’emmerdament accelerat (segons el terme encunyat per Cory Doctorow): tot el que toca degenera.

"La gent que dedica hores del seu temps lliure a conservar, documentar i compartir coneixement amb la humanitat acostuma a creure en el valor públic del saber i de les institucions culturals"

L’experiència Grokipedia

Entrar a Grokipedia és una experiència tètrica. Et rep un camp de cerca solitari, sense cap mena de navegació per temes, categories o idiomes en una pàgina negra. Cap portada amb “articles destacats”, cap context en una versió pobra del Google dels 90.

Una cerca per la paraula “Catalunya” dona 1.500 coincidències. El primer és “Copa Catalunya”. El segueixen “Rodalies de Catalunya”, “Plaça de Catalunya”, “Supercopa de Catalunya”, “Generalitat de Catalunya”, “Catalunya en Comú”, “Volta a Catalunya”, “2023 Volta a Catalunya”. Ni piu del país. Cap entrada anomenada “Catalunya”.

Cerco l’entrada “Lluís Companys”. La primera línia diu: “Lluís Companys i Jover (21 June 1882 – 15 October 1940) was a Catalan lawyer and leftist politician”. “Leftist” es tradueix per esquerranós. 

Com que sé que només hi és en anglès, hi torno amb “Catalonia”. Ara sí: el primer resultat és Catalonia; el segon, Catalonia Offensive —que ja a la primera línia parla dels Nacionals i de Franco durant la Guerra Civil—; i el tercer, Francoist Catalonia. La Grokipedia pot mentir, però no enganya.

"Una pàgina que hauria d’explicar la història i la cultura d’un país europeu s’alimenta de pàgines dels marges de la web"

Obro l’entrada Catalonia i em trobo amb només text: cap imatge, cap taula, ni mapa, ni infografies. I les fonts? Ai las! Grok admet que el text és extret automàticament de “diverses fonts”; cita a Gencat, Reuters o articles del Guardian i a d’altres d'esotèriques escollides sense el més mínim criteri. Per exemple:

• La superfície de Catalunya —30.000 km²— es dona com a dada extreta de Spainwise.net, un portal de reclutament d’anglesos que busquen feina com a professors a Espanya.
• L’origen del nom i l’evolució lingüística de Catalunya (sic) es basen en Finestresullarte.info, una revista italiana d’art antic i contemporani.

Una pàgina que hauria d’explicar la història i la cultura d’un país europeu s’alimenta de pàgines dels marges de la web. Això les que porten cita. El text s’aguanta sobre la suposada autoritat d’un algorisme opac i propietari. I la forma? El text té estil ChatGPT —frases correctes però insípides, generalitzacions, repeticions, i aquella veu neutra que malauradament ja ens resulta massa familiar.

Grokipedia no dissimula ser un experiment d’IA, com si fos un mèrit en si mateix. La sensació és de déjà-vu, una constatació de fins a quin punt una màquina pot semblar que sap quan en realitat només regurgita informació que ha extret de terceres fonts sense respectar-ne la propietat intel·lectual.

Una enciclopèdia sense voluntaris acadèmics, ni professors, ni editors, ni entusiastes del coneixement en general? Miri, em costa.

No tindrà èxit, però…

No és la primera vegada que algú vol fer la Viquipèdia dels seus. L’any 2006 ja va aparèixer Conservapedia, una enciclopèdia alternativa creada per conservadors d’extrema dreta nord-americans indignats perquè Viquipèdia era “tendenciosa, anticristiana i contrària a la cultura nord-americana”. Hi podies llegir que la Terra tenia 6.000 anys i que la teoria de l’evolució era només una opinió. El projecte encara existeix, com a peça de museu digital i exemple del que no has de fer: quan vols emmotllar la realitat a les teves creences, acabes en una secta que s’autoexplica.

"Quan vols emmotllar la realitat a les teves creences, acabes en una secta que s’autoexplica"

Grokipedia en comparteix l’esperit, però hi afegeix una capa tecnològica, el nou Intel Inside: la IA com a màquina de veritat automàtica. El problema és que la IA no entén res del que diu. No té context, no té sentit històric ni cultural, només manipula patrons. Pot assemblar-se a una enciclopèdia, però tot el que fa és predir la frase següent, no verificar-la. Quan genera informació, la IA recombina informació precedent. I quan recombina malament —que és sovint— acaba produint una mena de puré digital fet de dades reciclades, el que en anglès es coneix com a AI Slop. És com deixar que un robot de cuina serveixi el sopar sense tastar-lo: potser té bon gust, però potser t’estàs empassant detergent.

També hi ha una qüestió de mida i costos que explica que sigui el que sigui Grokipedia mai serà una Viquipèdia. Per entendre què suposa “fer una Viquipèdia” n’hi ha prou amb mirar els números: més de 65.814.618 d’articles, 357 llengües, 50 milions d’usuaris registrats i, sobretot, centenars de milers de col·laboradors actius treballant-hi des de fa 25 anys. Cap empresa privada —ni tan sols Musk— podria pagar un projecte empresarial d’aquest calibre.

Per això Grokipedia no triomfarà, i si ho fa no serà pas com a font de coneixement, sinó com a plataforma de desinformació, com a joguina d’IA i com a arma en la guerra cultural, la que els conspiranoics fan a la ciència i el coneixement.

"És com deixar que un robot de cuina serveixi el sopar sense tastar-lo: potser té bon gust, però potser t’estàs empassant detergent"

La guerra cultural tecnològica

Musk, el trumpisme i els conspiranoics de tota mena, valgui la redundància, han convertit internet, les xarxes socials, la Viquipèdia i la IA en un mitjà —per desinformar, intoxicar, atacar dissidents— i també en un fi en si mateix: desregular la IA, controlar les xarxes, clonar Viquipèdia per poder iterar en la desinformació, intoxicació i atacs a la dissidència. Que els vídeos generats amb IA són un problema a l’hora de decidir què és veritat i què no? Doncs si ets conservador hi has d’estar a favor.

Si vols saber-ne més

 

   

Josep M. Ganyet-La IA va matar l’estrella de la realitat: drons a Tiana

Com que vivim en una bombolla, de tant en tant vaig a dinar amb un amic que viu als antípodes de la meva. Home de carrera i màster, empresari d’èxit, fonamentalista religiós cristià, pro-Trump-Putin-Milei-Bolsonaro, sempre m’aporta visions que per mi són inaudites.

Al darrer dinar, vam acabar parlant del vídeo merdós —literalment— generat per IA que Trump va distribuir a xarxes. Recordem-ho: hi apareixia pilotant un avió i bombardejant amb merda manifestants que s’oposen a la seva política autoritària. Em pensava que, essent home de bon gust i costums refinats, ho hauria trobat de molt mal gust. Doncs no: molt divertit i que sí, que la IA està molt bé (el seu concepte d’IA és el de generar imatges i textos i poca cosa més) i que Twitter ara està molt millor que abans que era woke, perquè “ara té IA”, que el Grok et permet fotre flasts a la gent només demanant-li. 

Vaig provar d’explicar-li que el que genera un LLM no té per què ser cert; que és sintàcticament correcte, però que semànticament, no té per què. Per demostrar-li-ho vaig comentar-li el cas d’una imatge d’una família pobra que es va fer viral per les raons equivocades. De seguida va saber de què parlava i em va dir que ho havia seguit, i que recordava que l’esquerra havia volgut manipular, fent passar una imatge de la depressió dels EUA per una foto feta a l’Espanya de Franco: que sort que Grok ja s’havia encarregat de desemmascarar-ho. Sí? No ben bé.

Resulta que l’usuari @kritikafull va penjar una foto en blanc i negre d’una família pobra amb el comentari irònic “Amb Franco vivíem millor”. La publicació es va fer viral i molts usuaris de la m/fatxosfera, dubtant que fos una imatge de l’Espanya de mitjan segle XX, van demanar a Grok que en verifiqués l’origen. I ho va fer.

Con Franco vivíamos mejor. pic.twitter.com/9MMZuTSCkd

— Kritika ® (@kritikafull) August 21, 2025

Grok va identificar la imatge com una fotografia de la Gran Depressió als Estats Units, atribuïda a Walker Evans. Fins i tot va trobar el nom de la família protagonista: la família Burroughs. El flast de la m/fatxosfera —amb l'assistència inestimable de Grok— es va fer viral, acumulant desenes de milers de visualitzacions en poc temps.

Finalment, la usuària @ropamuig37, historiadora, va fer una cosa tan senzilla com una cerca inversa amb Google Lens que la va portar a l’arxiu fotogràfic de la Universitat de Màlaga: la imatge pertany a un reportatge d’habitatges dels anys 1950 i està feta l’any 1952 a Màlaga, que, si la memòria no em falla, en aquells temps era a Espanya i sota la dictadura de Franco. Els dos nens de primer pla són, a banda de miserables, rossos, i això contradeia els prejudicis de “molts i molt espanyols” que els espanyols són tots morens, perjudici que va ser degudament amplificats per la IA de Musk i la m/fatxosfera corresponent. Quan busqueu exemples de com la IA amplifica prejudicis recordeu aquest cas.

Al final, el meu amic del costat fosc —que es vanta d’estar més informat que ningú perquè no llegeix premsa, segueix els canals de Telegram que expliquen allò que no volen que sapiguem i que s’ha d’escoltar els d’una banda i l’altra—, s’havia quedat amb la versió de la història que més li convenia, que era la que li confirmava els seus prejudicis. El desmentiment —fet amb mètode científic— no li va arribar mai. Tampoc crec que li arribi llegint aquest article, llevat que es faci viral a Telegram.

"Al final, el meu amic del costat fosc s’havia quedat amb la versió de la història que més li convenia, que era la que li confirmava els seus prejudicis"

Reescriure el passat

Diversos mitjans, com Wired, han assenyalat els biaixos ideològics de l’engendre de Musk i com l’utilitza per difondre falsedats d’extrema dreta, com ara que “la pornografia va agreujar l’epidèmia de la sida” o que “les xarxes socials estan fomentant l’aparició de noves persones transgènere”. No és casualitat ni ignorància: senzillament no hi ha cap voluntat de difondre coneixement, sinó de reescriure el present segons uns prejudicis preestablerts. I no només. L’objectiu no és només és condicionar el futur —qualsevol mitjà, tecnologia o corrent de pensament hi aspira de manera lícita—, sinó que és el de controlar el passat, com si Grokipedia fos el Ministeri de la Veritat de 1984 de George Orwell.

Cada projecte nou de Musk sembla un graó més en aquesta baixada tecnològica a l’inframón. Darrere del discurs de “llibertat d’expressió” i “pluralitat de visions” s’hi amaga un intent sistemàtic de substituir el contrast d’idees per la imposició de les seves via l’amplificació dels seus biaixos, que no són pocs.

"L’objectiu no és només és condicionar el futur, sinó que és el de controlar el passat, com si Grokipedia fos el Ministeri de la Veritat de '1984' de George Orwell"

Però la realitat és tossuda i ja sabem com acaben aquestes operacions d’enginyeria narrativa. Abans parlava de les declaracions del Sr. Oliu demanant un Podemos de dretes, o sia, Ciutadans. Els taronges van desaparèixer com a partit, però el seu relat —simplificat, emocional, polaritzador i basat en falsedats— va arrelar. Grokipedia vol fer exactament això, però a escala planetària: sap que no triomfarà com a pèdia, ni esborrarà el coneixement col·lectiu, ni el reemplaçarà per una versió paral·lela generada per IA. Senzillament, aspira a emmerdar més l’ecosistema informacional perquè finalment hi hagi el dubte raonable de si Musk va ser el fundador de Tesla o no.