Escolta l'article ara…
Dimarts a la nit la Casa Blanca va publicar l'ordre executiva Inaugurant l'era de la Super Intelligence. Des d'aquell moment, l'administració dels Estats Units ha canviat intel·ligència artificial per Super Intelligence. He de confessar que, abans de llegir-me el text, l'hi vaig fer llegir a Claude. Sé que no soc gens original: és el que fa avui tothom davant de qualsevol text de més de quatre línies. La instrucció va ser aquesta: "Analitza amb profunditat si aquest text ha pogut haver estat generat per un LLM. Sigues detallat i raona el perquè". El resultat no us sorprendrà.
L'ordre obre amb "Amèrica és a l'avantguarda d'una nova revolució tecnològica", una fórmula gastada que ha acompanyat cada revolució industrial. Tot seguit arriba un "no simplement intel·ligència artificial, sinó una nova era de la Super Intelligence". L'estructura "no X, sinó Y" és recurrent en els textos generats per LLM.
També hi ha enumeracions de tres elements, un altre tret característic: "La promesa, el potencial i les capacitats que avancen ràpidament", "la ciència, la medicina i gairebé qualsevol altre àmbit de l'activitat humana". Hi són també els verbs genèrics habituals de la llengua elaelaemaesca, amplificar i desbloquejar: la superintel·ligència ha d'"amplificar l'enginy humà i desbloquejar noves formes de creativitat".
I, per acabar, una frontera tecnològica que "s'empeny endavant" i unes "oportunitats il·limitades". És vocabulari après de milions de presentacions corporatives i, per tant, no es pot afirmar si l'ha generat una IA o un becari d'escola de negocis; ara, si un estudiant m'entregués aquest paràgraf per a una avaluació, el faria venir al despatx.
L'anàlisi de Claude em diu que prop del 70% del text és plantilla jurídica. Hi ha la fórmula d'obertura, les disposicions generals del final i la referència legal que ja havien fet servir ordres anteriors. Aquest text sona a màquina perquè és una plantilla que algú va redactar fa dècades: un humà que feia de màquina. Un detector automàtic donaria un fals positiu. Aquest registre solemne i buit ja era l'estil de la Casa Blanca abans que existissin els models de llenguatge. I com que els models l'han après precisament d'aquests textos, en poden reproduir tota la buidor amb fidelitat. Tampoc no tenim un veredicte clar.
L'ordre estableix que l'executiu "farà servir" (shall use) els termes "Super Intelligence" i "SI" i, dins la mateixa frase, que "no reconeixerà" (will not acknowledge) els termes Artificial Intelligence i AI. Els dos verbs no volen dir el mateix, i la guia de redacció de l'Office of the Federal Register ho explica: shall imposa una obligació, mentre que will només prediu una acció futura. La primera meitat de la frase obliga l'administració a dir SI; la segona només anuncia que deixarà de dir AI, sense obligar-la a res.
"La definició de 'Super Intelligence', a més, remet a la definició legal d''artificial intelligence'"
La definició de Super Intelligence, a més, remet a la definició legal d'artificial intelligence. Són indicis que el text, si mai ha estat generat, ha passat després per unes mans humanes potineres. La fitxa informativa que acompanya l'ordre aprofundeix en aquesta deixadesa: escriu "SI" a tot arreu, fins i tot per referir-se a les polítiques de l'administració Biden (un cercar i substituir en tota regla).
Però la pista definitiva ens la dona el mateix terme, Super Intelligence, amb què Trump pretén reescriure setanta anys d'IA. En anglès ja existeix un concepte similar: superintelligence, escrit junt, documentat des del segle XIX. Els termes que tenen super com a prefix en anglès no se separen: supermarket, superpower, supernova, superman. Ho diu el manual d'estil del govern federal. Una IA no hauria contradit la norma.
I és que el nom de les coses acostuma a tenir un perquè. El mateix manual observa que "les formes d'una sola paraula solen expressar un sentit no literal, mentre que les de dues paraules transmeten invariablement un sentit literal". Separat, super deixa de funcionar com a prefix ("per sobre de") i passa a ser l'adjectiu col·loquial: fantàstic, extraordinari. Venint del divulgador de l'adverbi bigly (granment) tampoc no m'estranya. Super intelligence, doncs, no designa una intel·ligència superior a la humana, sinó una intel·ligència magnífica, guai, literal bro.
La forma no sembla que pugui haver sortit de la intel·ligència artificial: un model de llenguatge hauria escrit superintelligence, tot junt, per pura estadística. Surt de l'estupidesa natural (EN) de Truth Social. El 20 de setembre, Trump va demanar als seus seguidors que triessin entre "Superior Intelligence (SI)", "Extreme Intelligence (EI)" o "Supreme Intelligence (SI)". Al final va guanyar Super, amb el 65% dels vots.
Trump no ho sap, però el rebuig del terme intel·ligència artificial ve ja dels seus inicis, ara fa setanta anys. I no per part d'una colla de hippies antisistema, sinó pels seus mateixos creadors. Quan, al Dartmouth College de Nou Hampshire, Marvin Minsky i John McCarthy van decidir batejar el nou camp de recerca com a intel·ligència artificial, un nom sexy que els havia d'assegurar finançament de la Fundació Rockefeller, alguns dels seus companys s'hi van oposar. Arthur Samuel, pioner de l'aprenentatge automàtic amb el seu programa de dames, creia que "la paraula artificial et fa pensar que hi ha alguna cosa una mica falsa en tot això". El 22 de setembre, Trump deia davant de l'Assemblea General de l'ONU que "l'ús de la paraula artificial fa que la intel·ligència sigui falsa, la fa semblar falsa" (fake, deia). Encara que fos per motius oposats, Trump coincidia amb un dels pares fundadors de la IA.
El terme em va arribar fa anys via un èxit editorial. El 2014 el filòsof suec Nick Bostrom va publicar Superintelligence: Paths, Dangers, Strategies (Superintel·ligència: camins, perills, estratègies), tot junt: Bostrom sap escriure. El llibre va situar la superintel·ligència al centre del debat sobre el risc existencial de la IA. Bostrom dirigia el Future of Humanity Institute de la Universitat d'Oxford. Malgrat la seva gran influència en els àmbits de la IA de Silicon Valley (Musk repeteix sovint arguments sencers extrets del llibre) i de la Xina, el filòsof va caure en desgràcia. El gener del 2023 es va avançar a la difusió d'un correu seu del 1996, enviat a una llista transhumanista, amb comentaris racistes. L'agost d'aquell any, Oxford va concloure que no el considerava racista. Nogensmenys, un any després, la universitat tancava l'institut.
"La controvertida superintel·ligència de Bostrom és una hipòtesi i una amenaça: una intel·ligència que ens supera i que potser no podrem controlar"
La controvertida superintel·ligència de Bostrom és una hipòtesi i una amenaça: una intel·ligència que ens supera i que potser no podrem controlar. La de l'ordre executiva de Trump és la IA de sempre després de passar una setmana a Las Vegas hostatjada en una habitació de luxe d'un hotel de Trump. Si la IA era una amenaça existencial, la Super Intelligence és pur bling aspiracional.
Allò essencial és invisible als ulls, que deia la guineu. Tota pàgina web porta una informació que no veiem, la metainformació, on viatja la informació que veuen els cercadors i altres robots. És aquella targeta quadrada que es mostra a WhatsApp i a les xarxes quan hi compartiu un enllaç. Si agafeu l'enllaç de l'ordre executiva i l'envieu per WhatsApp (envieu-vos-el a vosaltres mateixos per no preocupar ningú), veureu que, mentre el títol parla de superintel·ligència, la metainformació parla d'adopcions i de crèdits fiscals. És el text sencer d'un altre document: la proclamació del mes nacional de l'adopció del 2025, que Trump va signar el 17 de novembre de l'any passat.
Hi ha, a més, una errata reveladora a la data d'abans de la signatura de Trump. A la metainformació de la pàgina de la Casa Blanca, i a la descripció de l'ordre, s'hi llegeix thisseventeenth, sense espai. Al Federal Register, el diari oficial, la data hi surt bé: l'errata és només al gestor de continguts de la Casa Blanca, un WordPress.
Arribem al final de la investigació. La reconstrucció dels fets més plausible és aquesta: algú va obrir l'entrada de l'adopció al gestor de continguts WordPress, la va duplicar per aprofitar-ne l'estructura, hi va enganxar el text nou —probablement generat amb un LLM a partir d'una plantilla—, el va modificar i no en va actualitzar el resum a la metainformació.
Un LLM també s'equivoca, però el que no fa és reciclar la fitxa d'una proclamació de fa deu mesos sense revisar-ne el resum i actualitzar-lo. Tampoc no trenca un terme compost que els diccionaris registren des del segle XIX perquè a qui mana li agraden les inicials. La potineria és un tret massa humà.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat