Homer, OpenAI i Apple: del bronze al ferro

Apple ha demandat OpenAI. Acusa OpenAI de picar-li més de 400 enginyers i, amb ells, informació sobre els seus nous productes: robatori de secrets industrials i incompliment de contracte. OpenAI, que ens ha convençut que té el cervell, resulta que s'ha adonat que perquè sigui intel·ligent de veritat li falta el cos; un dispositiu que permeti als usuaris connectar-se sense passar per dispositius de tercers. És per això que a més d'enginyers que sàpiguen connectar neurones li calen també enginyers que sàpiguen connectar transistors.

Entre els que Apple ha demandat hi ha peixos grossos, com Tang Tan, vicepresident de disseny de producte de l'iPhone i l'Apple Watch, que avui és el Chief Hardware Officer d'OpenAI (en català seria encarregat en cap de maquinari, que no sona tan important). Segons la demanda, els entrevistadors d'OpenAI demanaven als candidats que portessin components d'Apple sota el braç a les entrevistes; per aital propòsit els donaven instruccions sobre com esquivar els estrictes controls de seguretat de la poma. I Chang Liu es va endur el portàtil de l'empresa que li va permetre accedir a documentació tècnica al núvol d'Apple. Té gràcia que la intel·ligència artificial de frontera necessiti fer contraban de peces, com el contraban de tota la vida.

"Té gràcia que la intel·ligència artificial de frontera necessiti fer contraban de peces, com el contraban de tota la vida"

Cal un cos

El fet interessant no és saber si OpenAI fa trampes, això ja ho decidiran els jutges, sinó per què necessita fer-les. Per què una de les empreses amb més capacitat d'atracció del moment ha de robar enginyers a Apple. I, en tot cas, per què enginyers de maquinari i no enginyers de dades per entrenar models més eficients?

Senzillament perquè el model més eficient del món no serveix de res si no tens on posar-lo. OpenAI, amb permís d'Anthropic, té els millors cervells artificials del planeta, però no té el cos on implantar-los. El seu ChatGPT viu implantat dins dels iPhones d'Apple, dins de l'Android de Google o dins del Windows de Microsoft. Perquè els puguem fer servir ha de passar necessàriament pel sistema operatiu d'algú altre. Si OpenAI vol que ChatGPT sigui de veritat útil —no dic intel·ligent— necessita un aparell que vegi el que veiem, senti el que sentim, sàpiga on som. Necessita accés a sensors i a dades que ara mateix no té.

"OpenAI, amb permís d'Anthropic, té els millors 'cervells artificials' del planeta, però no té el 'cos' on implantar-los"

Per això OpenAI va comprar fa un any la startup de Jony Ive —sir Jony Ive—, l'icònic dissenyador d'Apple (iPod, iPhone, iPad, MacBook, Apple Watch), per uns 6.500 milions de dòlars. Van anunciar l'io, un aparell, un altaveu amb càmera i sensors que ho veu tot, previst ara per al 2027. Ha de ser la següent iteració de la computació mòbil i, de moment, tot el que n'hem vist són una presentació surrealista i una demanda que els ha obligat a canviar-li el nom per utilització de marca registrada.

Alan Kay sempre té raó

OpenAI ha tocat os amb Apple. No només perquè el gegant de la poma té els millors advocats i cash infinit per cremar, sinó perquè Apple és la tecnològica que entén millor el fet que maquinari i programari són indestriables. És a la seva doctrina fundacional, i explica per què és l'única tecnològica que controla tota la cadena, del silici que dissenya ella mateixa fins a la botiga —de maquinari, programari i serveis— per on t'ho ven tot. Durant anys va semblar una obsessió més del perfeccionista obsessiu Steve Jobs, però ve de més lluny.

El 1982, tres anys abans que naixés Sam Altman, Alan Kay, el pioner de la informàtica personal i premi Turing, va pronunciar en un seminari una frase que s'ha demostrat profètica: “People who are really serious about software should make their own hardware”. Qui es prengui de debò el programari, que es fabriqui el seu maquinari.

La demanda contra OpenAI és la profecia autocomplerta de Kay: al final, el poder no és de qui té la idea, sinó de qui controla la cadena per on la idea arriba al món. I aquests es poden comptar amb els dits d'una mà.

"La demanda contra OpenAI és la profecia autocomplerta de Kay: al final, el poder no és de qui té la idea, sinó de qui controla la cadena per on la idea arriba al món"

Alan Kay també és l'autor de la frase “la millor manera de predir el futur és inventant-lo”.

Els cobradors de peatges

La Digital Markets Act de la Unió Europea designa formalment com a gatekeepers —guardians d'accés— les plataformes per les quals hem de passar obligatòriament si volem fer negoci en línia. Des del 2023 n'hi ha sis a la llista: Alphabet, Amazon, Apple, ByteDance, Meta i Microsoft, amb Booking que s'hi va afegir després.

Ni OpenAI ni Anthropic hi són malgrat els 1.000 milions d'usuaris mensuals de ChatGPT i els 300.000 usuaris empresarials d'Anthropic, a més de tenir el 70% de les empreses del Fortune 100. No hi són, no perquè siguin petites ni innòcues, sinó perquè encara no tenen porta pròpia.

Tot això ja ho hem vist

Ara que Christopher Nolan ens ha tornat l'Odissea al cinema —pel que es veu, una flipada damunt de la flipada d'Homer— i tot torna a semblar èpic, va bé recordar que sota l'èpica sempre hi ha el ferro (el bronze, en el cas de l'Odissea). L'altra èpica d'Homer, la Ilíada, és també una flipada: els déus, l'honor, la ira d'Aquil·les, la bellesa d'Helena que causa deu anys de guerra. Molt èpic. La realitat, emperò, era una altra.

Troia era on era per un motiu molt més prosaic: dominava l'estret de l'Hel·lespont, els actuals Dardanels, el pas obligat de la Mediterrània cap al Mar Negre. Qui volgués comerciar cap a l'est o cap a l'oest havia de passar per allà, i això volia dir pagar. La guerra de Troia, despullada de mitologia, va ser poca cosa més que una colla d'aqueus que després d'uns quants anys de males collites van fer un “no vull pagar” del segle XII aC.

"La guerra de Troia, despullada de mitologia, va ser poca cosa més que una colla d'aqueus que després d'uns quants anys de males collites van fer un “no vull pagar” del segle XII aC"

Una mica com OpenAI, que ha agafat les naus i ha plantat les tendes davant les muralles d'Apple, amb Sam Altman fent d'Aquil·les (li falta sang) i Jony Ive fent d'Odisseu (li sobra astúcia).

No perdem de vista que això no va d'intel·ligència, tal com l'assalt a Troia no anava de bellesa —la d'Helena—, i que ara no hi ha ètica com llavors no hi havia èpica. Sabem que les guerres no es fan per plaure als déus sinó pel botí, i que els déus sempre acaben castigant l'hibris* dels mortals. Ara i fa 3.000 anys.

*Hibris es tradueix generalment com a arrogància, supèrbia, altivesa o desmesura. Prové del grec antic hýbris i s'utilitza sovint per descriure un orgull extrem o una confiança cega en un mateix que porta a desafiar els propis límits o els déus.