Larp RAM Max

Un jove nord-americà fa un directe per TikTok des del seu jet privat mentre vola cap a una illa exòtica: Eivissa (sic). Es nota que no és la primera vegada. Ensenya el mòbil a càmera mentre pitja el botó de publicar un article de pagament al seu blog. En fer enviar el mòbil se li omple de notificacions de pagaments per Stripe, en directe, deu dòlars, deu dòlars, cent dòlars. N'obre el tauler de control, l'equivalent a la pàgina de moviments del web de la Caixa, i mostra tot el que ha guanyat amb el que va d'any, gairebé tres milions de dòlars. Brinda amb l'audiència, copa de Prosecco a la mà. El seu Instagram és ple de iots, rellotges i clubs privats en llocs una mica més exòtics que Eivissa. Si vols viure com ell, diu, només t'has d'apuntar al seu curs. El negoci li funciona.

Això és el que han vist els milers d'usuaris que eren en el directe. Però això no ha passat. El jet és un decorat en un estudi fotogràfic d'una nau industrial de Los Angeles, llogat a 65 dòlars l'hora. El Prosecco és de supermercat, comprat de rebaixes a sis dòlars i sobrant d'una festa. Els 164 subscriptors que paguen en directe els ha generat amb una aplicació que permet programar quantes notificacions vols per minut i de quins serveis. El noi és Jason Koebler, editor i cofundador del mitjà 404 Media, que es va passar setmanes fent de milionari per entendre des de dins una de les subcultures més estranyes d'internet. Que el curs era fals es veia d'una hora lluny: venia que fent periodisme rigorós i amb dades et pots fer milionari! Nogensmenys, el curs es venia igualment.

Si vols saber-ne més

 

   

Josep M. Ganyet-La màquina d'hipòtesis

Entren en escena els larpers

LARP són les sigles de live action role-playing, el joc de rol de tota la vida, però a la vida: gent que es vesteix d'elf o de cavaller i representa un personatge en un bosc un cap de setmana. Internet ha canviat el decorat als personatges. Avui fer de larper vol dir representar en directe una vida que no tens. Concretament, la vida del que ha desbloquejat el repte de ser milionari i que t'ho explica si pagues el seu curs.

El guió és el de sempre. Mira on he arribat jo i mira on ets tu, al sofà de casa menjant Cheetos. La diferència entre tots dos no són els milions que jo tinc i tu no; són els pocs centenars de dòlars que costa el curs on t'explico com tu pots ser el proper jo. I funciona. Koebler, fent de larper —que fa de milionari— conclou que muntar l'aparença de tenir un imperi és fàcil i barat.

La tramoia del triomf

No només els larpers hi guanyen amb la mentida; al seu darrere hi ha tota una indústria. A Telegram, un mercat que es diu Fakify té 9.000 membres i ven captures de pantalla i panells de control falsos a la carta. Un tauler interactiu fals de Shopify val 750 dòlars, un de YouTube en costa 550, i per 100 dòlars t'emportes una aplicació que dispara notificacions falses de vendes de Stripe i Whop (plataforma de venda de serveis digitals) al teu mòbil mentre fas el directe. Un competidor, Dashmock, es promociona amb el popular eslògan fake it until you make it.

"La IA generativa ha industrialitzat el 'fake'. El que abans demanava un equip de producció ara el resol una subscripció mensual i un vespre de feina"

També hi ha els editors de vídeo amb IA que et col·loquen dret al costat de qualsevol famós o dins de qualsevol mansió per cara que sigui. La IA generativa ha industrialitzat el fake. El que abans demanava un equip de producció ara el resol una subscripció mensual i un vespre de feina.

La tramoia de la tramoia

Us pot semblar molt llunyà, però tot això també surt a la vostra factura. Tota aquesta fantasia funciona sobre maquinari —mòbils, tauletes, ordinadors, enrutadors— que s'ha disparat de preu. El mes de juny, Apple va apujar el preu de gairebé tots els Mac i iPad admetent que ja no podia absorbir els increments dels costos de la memòria. Un MacBook Air amb mig terabyte passa de 1.099 a 1.299 dòlars; un iPad Air, de 599 a 749. Microsoft ha apujat la Xbox entre 100 i 150 dòlars i ha deixat de vendre la versió de dos terabytes directament.

La cosa té un nom apocalíptic que fa gràcia fins que et pares a pensar-ne les conseqüències: RAMageddon. Resulta que com que les empreses d'IA necessiten tanta RAM per als seus centres de dades, no n'hi ha per als altres. I, és clar, els preus amunt. Allò de la llei de l'oferta i la mandanga, que és de P3 d'economia (i del programa La Competència de RAC1). Els centres de dades d'IA usaran aquest 2026 al voltant del 70% de la producció mundial de memòria; fa quatre anys no arribaven al 30%. Cada xip de silici que va a parar a una targeta gràfica de Nvidia és un xip que no va al teu mòbil. El preu de la DRAM ha pujat gairebé un 100% en un sol trimestre, i els analistes no esperen alleujament fins al 2028. La IA, que ens venen com a immaterial, necessita tanta matèria física que no en deixa per als altres.

"La IA, que ens venen com a immaterial, necessita tanta matèria física que no en deixa per als altres"

'Tokenmaxxing', foc a la benzina

Tot això és per culpa de l'altre terme de moda d'aquest any: el tokenmaxxing, gastar tants tokens d'IA com sigui possible i tractar aquest consum com a sinònim de productivitat. Diverses de les empreses grans tenen pantalles amb rànquings dels millors programadors d'acord amb la quantitat de tokens que cremen per dia. A Amazon la cosa va sortir de mare i van haver de tancar el rànquing aquest maig; Meta en tenia un altre, batejat Claudeonomics, amb títols com Session Immortal per als 250 que més en consumien. També és de P3 d'economia que el que s'ha de mesurar és la sortida, no l'entrada: els mateixos milions de tokens poden ser una generació de codi útil i eficient o un agent donant tombs com un pollastre sense cap per acabar generant un codi ple de forats de seguretat.

Satya Nadella, el CEO de Microsoft, va admetre al podcast Hard Fork que ell programa amb IA, que és un tokenmaxxer i que li resulta addictiu: «M'encanta aquesta cosa». També en va fer la torna i va afegir que has de saber aturar-te quan passa la novetat i preguntar-te què vols crear de debò. Va demanar als seus enginyers que no facin servir un model frontera per programar una reunió. I, contra el que sembla que tothom vol sentir, es va mostrar escèptic que tots els programadors hagin de desaparèixer: el desenvolupament de programari serà tot d'agents, va dir, però algú haurà de gestionar-ne la complexitat. Ell mateix s'ha muntat un agent que llegeix les converses de la feina i actualitza sol l'estat dels seus projectes.

El desert és de veritat

És inevitable pensar en la pel·lícula Mad Max, la primera, l'australiana, la bona; el clàssic postapocalíptic que ens va girar el cervell quan la vam veure al cinema l'any 1979 amb quinze anys. El larping en si mateix ja és un concepte postapocalíptic, tokenmaxxing s'assembla massa a Max, el nom del boig protagonista de la pel·lícula. D'altra banda, i si les dades són el nou petroli (no s'ha dit mai) la RAM en són els bidons. A Mad Max s'arrencaven el cap per un bidó; que nosaltres no acabem fent-ho per la RAM. És la mateixa lògica del maxxing: acumular un recurs mentre el nostre voltant es torna erm.

"A 'Mad Max' s'arrencaven el cap per un bidó; que nosaltres no acabem fent-ho per la RAM"

El desert de Mad Max no és una metàfora. Mentre parlem de tokens, els centres de dades que els cremen aterren a mig món amb subministrament garantit d'aigua i electricitat. A l'Índia hi ha centres de dades al costat de gent que no té aigua corrent a casa. El govern indi ha ajornat el tancament de centrals de carbó per alimentar-los.

I en tenim la culpa tots perquè al capdavall també som una mica larpers. La recerca per escriure aquest article l'ha completat un model de llenguatge. També n'ha fet la correcció ortotipogràfica i la verificació de xifres, fets i afirmacions (verificacions que he verificat jo després amb les fonts originals). Tots fem servir la IA quan fem cerques a Google, traduïm un text, li demanem que es redacti un correu o quan li fem convertir un selfie en cavaller Jedi. Qui estigui net d'IA que tiri la primera pedra.