La IA es veu per tot arreu, excepte en la productivitat

VIA Tech

28 d'Agost de 2025

Fa només tres setmanes del llançament de ChatGPT-5, dues del sopar de Sam Altman amb periodistes on els assegurava que la bombolla de la IA està a punt d’explotar, i només una de la publicació d’un estudi del MIT crític amb l’aplicació empresarial de la IA generativa. La dada que ha acaparat tots els titulars és la que el 95% dels programes pilot d’IA a l’entorn empresarial fracassen. La tempesta perfecta abans de l’hivern que s’acosta de la IA? Anem a pams.

El llançament del ChatGPT-5 ha mostrat el rei despullat. No representa el salt qualitatiu que ens havien promès, continua al·lucinant (un eufemisme per dir que falla) i en alguns aspectes funciona pitjor que el seu predecessor, el GPT 4o. En un gest tant o més inusual que admetre que la bombolla de la IA està a punt de petar, Sam Altman es va veure obligat a ressuscitar el model 4o al qual els usuaris ja estàvem acostumats. Tirar enrere una decisió és poc Silicon Valley.

Comptat i debatut, GPT-5 suposa només un canvi incremental, lluny, llunyíssim de la intel·ligència artificial general (AGI) que ens havien promès. Hem arribat al mur que pronosticava Gary Marcus? Les dades de rendiment dels darrers models d’OpenAI, i els de la competència, li donen la raó. Els partidaris de l’acceleracionisme -més dades, més capacitat de càlcul, xarxes neuronals més profundes-, o sigui, més inversió, sembla que es queden sense arguments. I això és fotut perquè les inversions que les grans tecnològiques estan fent en centres de dades és descomunal: si no entren nous inversors la roda es pararà i la bombolla petarà.

Altman va elegir molt curosament les paraules quan en un sopar amb periodistes -tot on the record i sense límit sobre els temes a preguntar- va parlar de la bombolla de la IA, que va comparar amb la bombolla de les puntcom del tombar de segle (una cosa que els tecnòlegs eviten). Vist en perspectiva, i després del fiasco del llançament del ChatGPT-5, sembla una bona estratègia per distreure l’atenció. D’aquí que parlés que quan peti la bombolla n’hi haurà que perdran molta pasta i d’altres que en guanyaran molta (endevineu on posava OpenAI). És per això que va colar hàbilment el paral·lelisme amb les puntcom: quan va petar la bombolla es van perdre cinc bilions (dels europeus) de dòlars, però empreses com Microsoft, Google o Amazon, que van resistir, avui són autèntics guanyadors. I no només en l’àmbit tecnològic. Altman va esmentar el papu, però per als altres; OpenAI aspira clarament a ser el Google de després de la bombolla de la IA.

"OpenAI aspira clarament a ser el Google de després de la bombolla de la IA"

Amb el que no comptava Altman és que el MIT publicaria un estudi molt poc favorable a les seves tesis, entre elles la que la IA ho canviarà tot. No serà així segons el MIT.

L’estudi, basat en 150 entrevistes a directius, una enquesta a 350 empleats i una anàlisi de 300 projectes empresarials d'IA, dibuixa una clara divisió entre èxits i fracassos, que és poc favorable als primers. Per al 95% de les empreses participants, la implantació de la IA generativa no ha reeixit o no ha suposat cap millora. Sembla que en aquest cas el problema ve de dalt, d’una integració empresarial defectuosa que potser resulta impossible: les eines genèriques com ChatGPT excel·leixen per als individus, però no funcionen per a l’ús empresarial. Això no obstant, si tothom fa servir ChatGPT a l’empresa, com pot ser aquest decalatge?

L’estudi ha arribat, pel que fa a la IA, a la mateixa conclusió que l’economista i Nobel Robert Solow va arribar als anys 80 en relació amb els ordinadors. Solow es va adonar que malgrat que augmentava la presència d’ordinadors en entorns empresarials, la productivitat no augmentava, és més, disminuïa. Ho va resumir en una frase que ha quedat per a la posteritat: “L’era dels ordinadors es veu per tot arreu excepte a les estadístiques de productivitat”. Avui la coneixem com a paradoxa de Solow o paradoxa de la productivitat.

Amb la IA -la generativa, per ser rigorosos- passa una cosa semblant: la veiem per tot arreu, però no en veiem els resultats en les estadístiques de productivitat. I tinc una teoria de per què passa.

Amb tota probabilitat -n’he sigut testimoni en nombrosos projectes-, la direcció de l’empresa no implanta la IA perquè cregui que la necessita o perquè n’ha trobat un cas d’ús inapel·lable, no. Generalment, s’arriba a la conclusió que cal aplicar la IA per pressió mediàtica: “Tothom ho fa, devem ser els darrers a entrar-hi i no ens volem quedar enrere”. Això ho diu, en general, un executiu en cap, o un cap d’operacions, que supera la seixantena, que no ha fet servir mai la IA i a qui totes les tasques rutinàries les hi fa un exèrcit d’assistents.

"Generalment, s’arriba a la conclusió que cal aplicar la IA per pressió mediàtica"

Mentrestant, els programadors, dissenyadors, equip de comunicació, executius de màrqueting i financers de l’empresa utilitzen ChatGPT des que va sortir el 2022. Potser el que fan no s’emmarca en cap estratègia vertical de dalt cap baix, però els resol tota una sèrie de tasques repetitives i tedioses que el seu cap ignora que existeixen. De fet, en la majoria dels casos, el seu cap ignora que les facin assistits per IA. La dissonància entre el que Silicon Valley diu que fa la IA generativa i el que realment pot fer -pel que els treballadors la utilitzem- explica els resultats de l’informe del MIT.

Les coses, pel seu nom; i per ciència-ficció, Asimov.