Una IA per llegir i parlar millor

Fa uns anys que tothom està revolucionat amb la intel·ligència artificial. Jo, que treballo en una universitat i en el departament de ciències socials, veig com estem tots revolucionats amb la idea que, quan menys ens ho esperem, la IA haurà capgirat la nostra manera d’entendre el coneixement. Però els humans no som salmons, i nedar a contracorrent no és un dels nostres punts forts. Encara menys quan som nosaltres mateixos qui creem la majoria dels nostres problemes.

No seré jo qui s’erigeixi en solucionadora d’aquesta gran crisi. D’una banda, perquè no tinc cap expertesa en intel·ligència artificial. De l’altra, perquè ja hi ha una llarga llista de persones que hi dediquen esforços, i encara no em correspon ocupar aquest espai. Ara bé, sí que hi ha una reflexió que considero important compartir i col·lectivitzar: només posant-la en comú, entre moltes ments pensants, podrem decidir què fem amb aquesta criatura que hem creat i a la qual hem donat el nom d’intel·ligència artificial.

"Els humans no som salmons, i nedar a contracorrent no és un dels nostres punts forts. Encara menys quan som nosaltres mateixos qui creem la majoria dels nostres problemes"

Un dels grans temors associats a la IA és pensar que farà que deixem d’escriure perquè un programari ho pot fer per nosaltres. És un temor comprensible, i també compartit. Però hi ha una escletxa que em sembla interessant i important de considerar: la de la lectura. Si la IA realment pot fer que les nostres tasques quotidianes siguin menys exigents en termes de temps, això pot deixar-nos espai per fer altres coses. Altres coses que no han de ser necessàriament vídeos de fruites i d’animalons, sinó activitats en què podem invertir, com ara la lectura.

El més important que vaig fer durant la meva vida universitària no va ser escriure -això va venir després-, sinó llegir. La lectura va ser el que ens va permetre, a tota una generació, adquirir els coneixements necessaris per després convertir-nos en persones crítiques. Els resums dels textos no els fèiem amb IA, però els copiàvem de pressa, a mà o a ordinador. Resumir era una tasca complicada, però requeria, abans de res, saber identificar què era important en el text. Si bé la IA ara ens pot fer resums esplèndids, el que no pot fer per nosaltres és llegir. I llegir és una de les grans capacitats per a la reflexió humana.

"La lectura va ser el que ens va permetre, a tota una generació, adquirir els coneixements necessaris per després convertir-nos en persones crítiques"

Evidentment, llegir no pot anar separat de parlar, de fer aquesta paraula tan bonica que tenim en català: enraonar. La IA, per molt que li atribuïm la paraula “intel·ligència”, no pot executar raonaments propis sense un entrenament previ i, fins i tot així, la plasticitat de la seva composició no s’equipara mai a la ment humana. Principalment perquè la ment humana és imperfecta, i la IA potser algun dia deixarà de ser-ho. No hem de ser incrèduls davant les possibilitats de la IA, però sí que hem de ser conscients de la nostra responsabilitat, sobretot quan no podem nedar a contracorrent.

L’estudiantat utilitzarà la IA, ens agradi o no, davant nostre o a la nostra esquena. Però no només a la universitat: també en el mercat laboral, en les administracions o, fins i tot, per redactar una multa de trànsit. La IA ha arribat, i podem ser ludistes o podem intentar fer-la nostra. Cap resposta no és perfecta, però, davant d’aquesta tempesta tecnològica, és millor educar-la per poder tenir més temps per pensar i per aprendre a llegir i parlar millor.