John

06 de Maig de 2026

El Mobile World Congress (MWC) no va caure del cel. Darrere d’aquest gran esdeveniment hi ha gent amb noms i cognoms. I un dels principals és John Hoffman.

Després de dues dècades al capdavant de la GSMA (l’organització darrere del MWC), Hoffman deixa el rol executiu per assumir una nova posició com a president, o chairman. Dit d’una altra manera: deixa l’execució del dia a dia, per tenir una mirada molt més estratègica, més institucional. Tal com m’ha comentat fa una estona: “No em barallaré més perquè el blau d’una pancarta no és del color corporatiu”.

Però parlar de John Hoffman només en termes de càrrec o d’impacte a la ciutat de Barcelona és fer molt curt.

Hoffman és d’aquelles persones que quan pugen a un escenari o parlen amb la premsa reciten titulars fantàstics. Recordo aquella pregunta incòmoda en una roda de premsa d’un periodista: “Què en pensa de la vaga de taxis?” I ell contestant: “Si no hi hagués una vaga de taxis, no seria el MWC”.

Ell no parla per la premsa o les institucions, hi habita. No sé si sempre ha sigut així o n’ha après per supervivència. Té aquella combinació poc freqüent de carisma natural i intel·ligència estructural. No és només que comuniqui bé, que ho fa; és que entén profundament amb qui està parlant, què està passant, cap on va la indústria i, sobretot, com connectar peces que la resta encara ni tan sols ha olorat.

I el doble salt mortal és fer-ho a Catalunya, on hi ha tensions i un context històric i geopolític molt complicat. La independència, la monarquia, les guerres mundials, amenaces terroristes, la pandèmia… Crec que no li falta fer cap creu al bingo de les crisis.

"Amb en John i el seu equip Barcelona va guanyar un aliat. No es van limitar a “portar un esdeveniment”, sinó que es va enamorar de la ciutat i van decidir fer créixer el MWC aquí"

Barcelona no només va guanyar un congrés quan el MWC va marxar de Cannes el 2006, i tampoc va seguir a la cursa quan Madrid es proposava any rere any per acollir-lo. Amb en John i el seu equip, Barcelona va guanyar un aliat. No es van limitar a “portar un esdeveniment”, sinó que es va enamorar de la ciutat i van decidir fer créixer el MWC aquí.

Perquè sí, el congrés ha crescut de 50.000 assistents a més de 100.000. Però el més rellevant no és la xifra; és l’ecosistema que s’ha construït al voltant els 365 dies de l’any a través de quatre dies de Fira de cables, antenes i apps. És la capacitat de situar Barcelona al mapa global de la tecnologia.

Amb gent com Bob Puglielli o l’Eulàlia Ripoll, i tants altres professionals que han convertit la GSMA i el MWC en una maquinària d’execució impecable. Un gran projecte necessita un gran líder: algú que sap detectar talent, donar-li espai i, sobretot, generar una cultura de confiança i ambició compartida.

"Un gran projecte necessita un gran líder: algú que sap detectar talent, donar-li espai i, sobretot, generar una cultura de confiança i ambició compartida"

Que us expliqui un dia l’anècdota d’un viatge a la Xina amb els grans directius tecnològics, que els van posar en fila per entrar en una sala a saludar al president, i va fer sortir totes les inseguretats d’una indústria molt potent, precisament perquè ell tampoc es pren seriosament a ell mateix. Sap la feina que fa i la posa en marxa, però els protocols i les dinàmiques l’avorreixen absolutament.

El relleu executiu amb Sianne Ryder és, en aquest sentit, coherent: coneixement intern, continuïtat i múscul operatiu. Una mica em recorda al que passa amb Apple i John Ternus. Veurem.

Important, ara que llegeixo el meu escrit i sembla un obituari, és que en John Hoffman no és mort, ni tampoc es retira, sinó que passa a chairman. Es reubica estratègicament al que sap fer millor gràcies a l’experiència i el talent.

En un moment en què les ciutats competeixen de manera agressiva per atraure esdeveniments tecnològics, tenir algú com ell jugant el partit és un avantatge competitiu de valor incalculable. Un d’aquells que no es poden comprar.

Probablement, el que ve també tindrà un valor incalculable. Diferent, potser. Menys visible per al gran públic, però igual o més determinant. Perquè si alguna cosa ha demostrat aquests vint anys és que el veritable valor no està només a organitzar un congrés, sinó en entendre què representa, i en saber protegir-lo, fer-lo evolucionar i projectar-lo al món mirant el territori a la cara.

"Quan tens algú que entén on és, el vols exactament allà on es prenen les decisions que marcaran el camí dels pròxims anys per l’economia tecnològica catalana"

Hem tingut sort. Sort de tenir el MWC, sí. Però, sobretot, sort de tenir algú com John Hoffman creient en nosaltres quan encara havíem de demostrar moltes coses.

Ara el rol canvia. Però hi ha coses que no canvien. I una d’elles és que, quan tens algú que entén on és, el vols exactament allà on es prenen les decisions que marcaran el camí dels pròxims anys per l’economia tecnològica catalana.

Quina sort tenir-lo en actiu. I a prop de casa.