Avui arrenca una nova edició del Mobile World Congress (MWC) als pavellons de la Fira de Barcelona Gran Via. L’edició 2026 torna a moure xifres de gran escala: desenes de milers de congressistes procedents de més de 200 països, milers d’expositors, centenars de ponents i una previsió d’impacte econòmic que es compta en centenars de milions d’euros per a la ciutat i l’àrea metropolitana. Hotels plens, restaurants amb llistes d’espera, taxis a la porta, gent atrapada a Dubai… i una ciutat que, durant quatre dies, parla en anglès i xinès.
El relat oficial del MWC és una cantarella que tenim molt a dins: innovació, 6G, IA, connectivitat, indústria digital, sobirania tecnològica o quàntica. Tot això és el que passa a dins, però no és el més important.
El valor real del MWC no passa a la Fira Hospitalet o Gran Via. Passa a fora.
Si el congrés és la pista, la ciutat és el gimnàs. I és allà on es construeix la part rellevant del futur de l’economia digital.
Còctels improvisats que acaben en rondes d’inversió. Presentacions en PPT que es transformen en MVP. Retrobar-se amb algú que feia dos anys que no contestava un correu, però us teniu al LinkedIn. Aquell “parlem després del MWC” que finalment es converteix en un trobar-se al proper Mobile. El que els anglosaxons en diuen meaningful connections.
Aquesta setmana no va de targetes de visita. Va de confiança. D’assenyalar-se. De fer-se visible. D’identificar qui està construint alguna copsa i qui només està fent soroll. D’aprofitar sinergies, però també d’absorbir energia (que ens fa falta, la bona) per sobreviure a una de les setmanes més exigents de l’any per a molta gent del sector tecnològic que encara no s’ha recuperat de l'ISE.
"El MWC ha accelerat una economia que avui és un dels motors reals del país, fins i tot per sobre del turisme, que semblava impossible"
Perquè el MWC és una llarga marató, no un esprint. Una prova de resistència social.
Barcelona té una sort que sovint dona per descomptada: fa vint anys que el MWC passa aquí, i ha aconseguit crear ecosistema.
Ha ajudat a atraure seus tecnològiques, centres d’innovació, hubs digitals, inversió internacional i talent global. Ha posat la ciutat al mapa de decisió de moltes multinacionals. Ha accelerat una economia que avui és un dels motors reals del país, fins i tot per sobre del turisme, que semblava impossible.
El MWC no és important pels quatre dies. És important pels 360 i escaig restants.
Per les converses que comencen aquí i es tanquen mesos després perquè algú es va conèixer en un còctel. Per les oportunitats que no existirien si Barcelona no fos, almenys una setmana l’any, capital tecnològica mundial.
Aquest any, a més, hi ha un altre element clau en el relat de ciutat: l’estrena d’una sèrie d’Amazon Prime Video que utilitza Barcelona com a escenari i que forma part d’una estratègia més àmplia per projectar la ciutat com a hub tecnològic i creatiu internacional. Es diu Day One, està grabada a llocs emblemàtics tecnològics (Sincrotró, BSC, Torre Collserola) en castellà, i doblada a un munt d’idiomes per arribar a més de 180 països.
"'Day One' és una finestra increïble al món, i ara esperem que el món es mengi l’ham i entengui les indirectes que li estem tirant a la cara"
I ara deixeu que em posi la medalleta una estoneta.
Quan era al govern, vam contribuir a posar la llavor d’aquest projecte. L’objectiu era clar: vendre Barcelona al món no només com a destinació turística. Un lloc on passen coses en tecnologia, innovació i economia digital. Potser us sorprendrà, però hi ha gent que no ho sap per molta murga que contunuem donant.
Ara la sèrie és una finestra increïble al món, i ara esperem que el món es mengi l’ham i entengui les indirectes que li estem tirant a la cara.
Si la narrativa de Day One funciona, l’impacte real no serà immediat. Arribarà d’aquí cinc o deu anys: més projectes, més empreses, més inversió, més talent que decideix venir o quedar-se.
Les economies modernes es construeixen amb cultura popular: videojocs, pelis, sèries, música…
Hi ha una idea que convé recordar: quan al país li van bé les coses, a cadascun de nosaltres també ens acaben anant millor. Encara que no hi participem directament. I ens n'hem d’alegrar.
Més activitat econòmica significa més oportunitats, més mercat, més especialització, més demanda de talent i més projectes. La bona competència i ambició és el que fa créixer ecosistemes, no és una amenaça.
"Hi ha una idea que convé recordar: quan al país li van bé les coses, a cadascun de nosaltres també ens acaben anant millor"
Durant aquests dies veurem grans anuncis, prototips espectaculars i discursos sobre el futur. Però el futur real es decidirà en una terrassa amb massa soroll, en un vestíbul d’hotel a última hora o en un sopar que s’allarga més del previst.
El MWC és tecnologia, però per sobre de tot és connexió. I en l’economia digital, com en gairebé tot, el que acaba marcant la diferència no és la connexió a internet.
Són les connexions entre persones.