Escolta l'article ara…
En algun moment de les pròximes setmanes signaràs una partida. Pots signar-la tu o pot ser que ja arribi tancada des de Persones i només hagis d'assentir. Tant se val. La partida esmenta “desenvolupament directiu” i inclou una xifra. Aquest any, és probable que sigui una mica més alta que la de l'any passat.
Abans que la signis, et proposo que revisem junts què estàs comprant.
Començo per allò incòmode. Jo visc d'això. He estat en aquesta indústria durant 25 anys. Una part important dels meus ingressos prové de partides com aquesta. Així que el que diré a continuació va en contra del meu propi negoci. Prefereixo dir-ho al principi, no al final. Aquí és on moltes vegades s'oculten aquestes coses per no incomodar.
La mida del que comprem
S'espera que el mercat global de formació en lideratge arribi als 42.900 milions de dòlars el 2026. Després, es preveu que arribi als 73.000 milions el 2034. SHRM assenyala que el 46% dels directors de Persones considera el desenvolupament de comandaments i líders com la seva prioritat principal. Això ha estat així per segon any consecutiu.
El mercat de la formació en lideratge genera alts ingressos. Creix cada any. Els que decideixen veuen el desenvolupament de líders i comandaments intermedis com una prioritat.
Ara, l'altre costat del balanç. Segons McKinsey, el 75% dels líders considera que els programes de desenvolupament en la seva organització no milloren el rendiment. No ho diu ni un acadèmic crític ni un consultor rival. Ho diuen tres de cada quatre líders.
Un mercat que creix a doble dígit és interessant. No obstant això, si la majoria dels compradors diu que el producte no funciona, això no és saludable. És un mercat que ven una altra cosa diferent del que diu vendre.
"Si la majoria dels compradors diu que el producte no funciona, això no és saludable"
Què ven de veritat aquesta indústria?
No ens enganyem, el que ven és tranquil·litat. I ho dic sense sorna, perquè la tranquil·litat té un valor real i hi ha moments en què una organització la necessita.
Quan aproves aquesta partida, es produeixen canvis concrets immediatament: apareix una línia en el pla de persones. Hi ha un proveïdor que promet. Hi ha un calendari. Hi ha assistents. Es realitzen valoracions al final de cada sessió. Hi ha un informe per al consell.
Tot això existeix. Tot això es pot ensenyar.
El que realment importa és aquesta pregunta: algú lidera d'una altra forma sis mesos després?
Fixa't en l'asimetria. Comprem alguna cosa el resultat de la qual no mesurem i, en el seu lloc, mesurem la seva execució. És com avaluar una cirurgia només per la puntualitat del quiròfan i la satisfacció del pacient en despertar-se. Dades certes, totes elles. Cap respon a si l'operació va sortir bé.
I l'any següent, el problema continua. Els mateixos equips tensos, la mateixa gent que se'n va, i els mateixos silencis a les reunions. Gairebé mai pensem que el model estigués malament. Concloem que el proveïdor no era l'adequat. I en comprem un altre. Una mica millor, una mica més car.
Fa anys que veig aquest cicle des de dins. A vegades he estat jo el nou proveïdor.
Per què no funciona, dit sense embuts?
Un programa de lideratge no competeix contra la ignorància dels teus directius. Competeix contra el teu propi sistema d'avaluació. I sol perdre.
Li demanes a un comandament que dediqui temps a desenvolupar la seva gent, i l'avalues pel lliurament del trimestre. Li vas ensenyar a delegar i vas ascendir l'any passat a qui mai delegava. Li demanes converses honestes, i tothom en aquesta sala recorda què li va passar a l'últim que va ser honest en un comitè.
Aquest comportament sí que es transfereix, per cert. Es transfereix, xoca amb el que l'organització realment premia i s'abandona en qüestió de setmanes. No per falta de voluntat. Per supervivència.
"Un programa de lideratge no competeix contra la ignorància dels teus directius. Competeix contra el teu propi sistema d'avaluació. I sol perdre"
Si em permets la comparació, a risc que aquesta sigui una mica forta. És la mateixa situació que a Wells Fargo, quan ja no es podia ignorar el problema. La resposta va ser un taller d'ètica que va advertir els empleats sobre la creació de comptes falsos. Un taller contra un sistema d'incentius que empenyia en la direcció contrària. No hi ha taller que guanyi aquesta baralla. Mai n'hi ha.
En el meu article de setembre deia que el mal lideratge no prové dels processos. Ve del que el líder tria no veure. Per això, a l'octubre vaig dir que als comandaments intermedis els donem més feina, però en realitat haurien de deixar anar. És la mateixa història explicada de tres maneres. Intentem canviar alguna cosa des de fora, però només ho aconseguim des de dins.
Què faria jo amb aquesta partida?
No et diré que no la signis. Seria fals i, a més, no arreglaria res. Però sí que et proposo que, abans de signar-la, t'asseguis amb deu de les persones a qui va dirigida. Fes-los una sola pregunta. No “què t'agradaria aprendre?”, que és la que fem sempre, i per això acabem amb un catàleg. Fes-los aquesta altra:
Què t'ho posa difícil?
I després deixa un espai en silenci perquè et contestin. És més difícil del que sembla.
Si et responen sense pensar —i segur que ho faran— això revela el diagnòstic real. Aquest no s'assembla gens al catàleg. Et parlaran de reunions inútils. També de decisions que no importen. Hi haurà objectius que entrin en conflicte entre departaments. I un cap que demana una cosa, però n'avalua una altra. Gairebé res d'això es resol amb contingut.
El que facis després depèn de cada cas. Però almenys estaràs comprant per al problema que tens, i no per al que resulta més fàcil de contractar i reportar.
Si en aquestes deu converses necessites suport, només demana una cosa a qui contractis. Que es comprometi amb una mesura de comportament al cap de sis mesos, no amb hores ni amb satisfacció. Quants d'aquests directius dirigeixen diferent mig any després, segons els qui treballen amb ells?
Descobriràs que molts proveïdors no volen signar això. Jo tampoc ho signava fa quinze anys. Però, afortunadament, ara el mercat està més madur i trobaràs gent molt bona disposada a fer-ho. No és la majoria, però n'hi ha.
La línia que no apareix
Hi ha una altra última cosa que cap partida recull, i és la que més costa. Quan aproves aquest pressupost i no funciona, no tornes a zero. Tornes a un lloc pitjor. Cada programa fallit diu molt sobre la teva organització. Aquí s'anuncien iniciatives, es duen a terme, però no canvien res.
La tercera vegada que això passa, ja ningú es molesta a creure-s'ho. I llavors el problema no és que els teus directius no hagin après. És que has erosionat, sense voler, la teva pròpia credibilitat en tornar a intentar-ho.
Aquest és el cost real de la partida. I el pitjor és que no apareix enlloc.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat