Llibres per llegir a la platja

Aquests són els meus llibres d'estiu. En la tria he tingut en compte que es puguin aguantar amb una mà.

La supervivència dels més rics

• Rushkoff, Douglas. (2023). La supervivencia de los más ricos. Capitán Swing

El pensador, escriptor, filòsof i crític de mitjans Douglas Rushkoff va rebre una invitació a fer una conferència. Els honoraris eren els més alts que mai li havien ofert: una tercera part del seu sou de professor universitari. En arribar a San Francisco procedent de Nova York, una limusina l’esperava. Tres hores més tard, arribava a un complex turístic de superluxe, amb pista d’aterratge inclosa, al mig del no-res.

Resulta que l'audiència de la conferència eren només cinc persones, tots homes, de l’àmbit de la inversió tecnològica, tots supermilionaris.

Primer van tocar els temes sospitosos habituals, als quals van dedicar poc temps i interès: Bitcoin o Ethereum, realitat virtual i augmentada, computació quàntica. Finalment, es van centrar en el que de veritat els preocupava: quina regió estarà menys afectada per la crisi climàtica, Alaska o Nova Zelanda? Quant temps es pot sobreviure sense ajuda exterior? I, el que els preocupava més: com puc mantenir l’autoritat sobre la meva força de seguretat després de “l’esdeveniment”? Aquí s’hi van estar una hora.

“Esdeveniment” era l’eufemisme que feien servir per a referir-se al col·lapse mediambiental. Va ser llavors que Rushkoff es va entendre per què l’havien convidat.

"La tesi principal és que els supermilionaris tecnocapitalistes busquen maneres d’aïllar-se d’un món que han ajudat a crear amb la seva destrucció destructiva"

De l’experiència, i de la seva anterior, n’ha escrit un llibre que va des dels inicis d’Internet com a espai utòpic, participatiu i de llibertat fins a la societat postpandèmica del primer mandat de Trump. La tesi principal del llibre és que els supermilionaris tecnocapitalistes busquen maneres d’aïllar-se d’un món que han ajudat a crear amb la seva destrucció destructiva (en oposició al mantra tecnosolucionista de la destrucció creativa). Bezos i Musk a l’espai, Thiel al seu complex a Nova Zelanda i Zuckerberg al seu de Hawaii.

Mentre el llegireu a la platja, Bezos viatja amb el seu luxós super-iot de dos pals acompanyat d’un segon iot que li porta l’helicòpter i la seguretat.

100 visions literàries de la ciència i la tecnologia

• Duran, Xavier. (2025). 100 visions literàries de la ciència i la tecnologia. Cossetània

La ciència i la literatura són dues cares del coneixement humà que al llarg de 4.000 anys s’han alimentat l’una a l’altra. El llibre del químic i doctor en ciències de la comunicació Xavier Duran és un recorregut humanista per la ciència que la literatura ens ha llegat. Ens ofereix la visió que sobre la ciència i la tecnologia han tingut autors com Homer, Dante, Joanot Martorell, Shakespeare, Goethe, Jane Austen, Flaubert, Dostoievski, Pérez Galdós, Narcís Oller, Joan Maragall, Dolors Monserdà, Josep Pla, Marcel Proust, Fernando Pessoa Bertolt Brecht o Italo Calvino.

"És d’agrair la recerca que l’autor ha fet en textos de literatura catalana i la inclusió de nombrosos autors catalans en la tria"

És d’agrair la recerca que l’autor ha fet en textos de literatura catalana i la inclusió de nombrosos autors catalans en la tria. És rellevant perquè, per exemple, les històries que hem sentit total la vida de l’impacte de la revolució industrial en les classes treballadores a l’Anglaterra victoriana, ens les porta en la veu d’autors de quilòmetre zero que connecten directament amb la nostra història col·lectiva i fins i tot personal.

M’han agradat molt els textos de la barcelonina Dolors Monserdà, a La Fabricanta (1904). Burgesa, catòlica i feminista, ofereix una visió de l’expansió de la indústria tèxtil a la ciutat i l’impacte en les cosidores.

La Fabricanta

• Monserdà, Dolors. (2022). La Fabricanta. Editorial Barcino

Primera novel·la en català escrita per una dona. Monserdà, burgesa, catòlica i feminista, va obrir el camí a les autores que la seguirien, Víctor Català entre elles. 

La Fabricanta és un testimoni històric, basat en persones reals, de la Barcelona del XIX on van prosperar les fàbriques tèxtils, i del paper clau que hi van tenir les dones, un paper que encara avui no es coneix.

Hi trobareu una Barcelona de pisos burgesos, d’un passeig de Gràcia encara amb jardins i on les grans distàncies s’han de fer en carro; amb els jardins d'Euterpe entre el carrer de València i de Mallorca, on es feien balls, concerts i hi actuaven els Cors de Clavé.

"'La Fabricanta' és un testimoni històric de la Barcelona del XIX on van prosperar les fàbriques tèxtils, i del paper clau que hi van tenir les dones"

Una mostra de la vigència del testimoni clarivident de Monserdà:

Les màquines revolucionaren per complet aquest modo d’ésser, multiplicant la producció, abaratint la mà d’obra i substituint los fadrins ensinistrats amb quatre anys d’aprenentatge per obrers que no tenen altre càrrec que el de vigilar lo teler, que mecànicament produeix lo que abans necessitava de la intel·ligència i traça del treballador.

Parla dels telers o de la IA de cent vint anys després?

La intel·ligència no té sexe, deia.