Els maleïts trens europeus

Una de les coses que més necessita Europa, bé com a unió política o bé com a continent, és una bona xarxa de ferrocarrils. Aquest debat no és nou, fa anys que es discuteix i es parla de la necessitat de més inversió en les nostres vies. A poc a poc s’està fent, però els recursos i pressupostos no només són insuficients, sinó que demostren la poca prioritat que determina aquesta manera de transport per a la transició climàtica. 

Com a catalana resident als Països Baixos fa des del 2022 que se’ns promet un tren nocturn Amsterdam-Barcelona. A mi aquest problema no només em resultaria extremadament còmode, sinó que podria ser una opció alternativa, sostenible i convenient per a milers de persones que visiten la península, que es mouen per feina o que, senzillament, no tenen ganes de volar o passar hores en un cotxe.

"Els retards del Deutsche Bahn afecten milers de persones cada dia, amb una companyia que ha estat maleïda fins als límits de l’humor"

Tanmateix, avui, quasi agost de 2026, encara esperem aquesta línia. A la resta d’Europa tampoc és que la situació sigui millor. Els retards del Deutsche Bahn afecten milers de persones cada dia, persones que no saben que tenen uns homòlegs al Sud amb una companyia que ha estat maleïda fins als límits de l’humor. No obstant això, i de manera bastant inèdita, cada cop més persones estan disposades a agafar un tren davant de l’opció de volar. Fins i tot alguns estan disposats a pagar una mica més per l’opció ferroviària. Aquest estiu hem anat a Viena amb l’holandès i hi hem anat amb tren. Tenim amics que hi van sovint i ho hem volgut provar.

Tanmateix, de moment, amb tren, només hem anat fins a Frankfurt. Per un retard dels trens del nostre estimat Deutsche Bahn hem hagut de volar. Hom podria dir que no hi havia alternativa, però sí que n’hi havia: passar-nos trenta hores en un tren, sense dormir, en un seient en lloc de la llitera-càpsula que havíem reservat. Clarament, era una alternativa, és a dir, hauríem pogut prendre aquesta opció, però era una alternativa molt poc còmoda que ens faria arribar a la ciutat de destí gairebé sense dormir i amb bastants hores de retard. El qual comporta no només un desgast emocional i físic bastant fort, sinó també una molt mala arribada a una ciutat tan bonica on ja ens esperaven coses a fer. 

Si vols saber-ne més

 

   

Ariadna Romans-Diré que ets aquí encara que sigui mentida

En aquests moments jo em pregunto què hem de fer perquè els maleïts trens europeus funcionin d’una vegada. No demano miracles ni comparacions grandiloqüents amb els Estats Units o amb Àsia, només una xarxa ferroviària forta, mínimament competent, que sigui una alternativa real a l’avió i al cotxe. La meva universitat ja comença a exigir que, si un trajecte de feina es pot fer en tren en menys de sis hores, es faci en tren, i té tot el sentit del món: és millor pel clima, al tren hi pots treballar, mirar una pel·li, sopar, portar l’equipatge que vulguis i no t’has de passar mitja vida entre controls i portes d’embarcament. Però tot això s’ensorra quan el tren és car, ineficient i amb tan poques línies que deixa de ser una opció real. 

"Com se suposa que hem de transitar Europa amb trens que es cancel·len diàriament, trajectes que s’endarrereixen, i serveis que recorden més a l’apocalipsi que a un progrés tecnooptimista?"

En aquest trajecte, encadenant tren rere tren fins a acabar a Frankfurt i volar l’endemà, el resum és clar: quan es cancel·la un tren i no hi ha cap alternativa viable, cap altra companyia, cap altre horari. O agafes aquest tren, o no hi vas. Jo no soc economista ni experta en ferrocarrils, només una persona sense carnet de cotxe que gràcies als trens ha pogut moure’s pel món; però si de veritat volem un futur europeu sobre raïls, potser ja toca invertir seriosament en la nostra xarxa i oferir opcions factibles, justes i redistributives perquè viatjar en tren per Europa (o, si fem peticions de mínims, la Unió Europea) deixi de ser una odissea i esdevingui, senzillament, una opció més.

Com se suposa que hem de transitar Europa amb trens que es cancel·len diàriament, amb trajectes que s’endarrereixen hores i hores, i amb serveis que recorden més a l’apocalipsi que a un progrés tecnooptimista?