Etnògraf digital

Meta: el disseny, al banc dels acusats

20 d'Agost de 2026
Act. 20 d'Agost de 2026
Josep Maria Ganyet | VIA Empresa

Aquest dimarts, al tribunal federal d'Oakland, a Califòrnia, va començar un altre judici contra Meta. Fins aquí res nou. El que sí que és novetat és el que li podria costar: 1,4 bilions de dòlars, bilions dels nostres. Els titulars van plens d'aquesta xifra, que equival al que val l'empresa a borsa o a 23 anys del seu benefici net. Com que és una d'aquelles xifres que es llegeixen dues vegades per comptar-hi els zeros, us la deixo aquí: 1.400.000.000.000.

 

Dit això, la quantitat és el que menys importa d'aquest judici. Per començar, no la demana ningú: és el resultat de multiplicar cada infracció que s'imputa a Meta per la seva sanció corresponent; cada dada de menor recollida, cada notificació servida quan no tocava. Fa gràcia perquè la xifra no surt de l'acusació, sinó que surt de la mateixa Meta. L'ha calculada la seva defensa com a sostre màxim del que els pot caure, i de passada per fer una mica de llastimeta a sa senyoria: ens portarà a la bancarrota! A veure quin tribunal s'atreveix a fer tancar una de les deu empreses més grans del món.

El que s'hi juga de debò ho ha explicat Nora Freeman Engstrom, professora de dret a Stanford. Per sobre de l'eventual indemnització hi ha una amenaça pitjor: que el tribunal digui a Meta «heu de canviar el que esteu fent, i jo us diré com». Això, en llenguatge de jutjat, és una mesura cautelar. L'última cosa que vol sentir el consell d'administració és que un jutge decideixi com han de ser d'ara endavant els productes de l'empresa.

 

Un jutge de Nou Mèxic dissenya Instagram

I això pot passar perquè ja ha passat. Dotze dies abans que comencés el judici d'Oakland, el jutge degà de Santa Fe va condemnar Meta a pagar 567 milions de dòlars a un fons de salut mental juvenil, damunt dels 375 que ja li havia clavat un jurat al març. Fins aquí, notícia de la secció d'economia (de crònica negra, si m'apureu).

La part interessant són les cautelars. El mateix jutge va signar un decret de cinc anys que fixa els límits mensuals d'ús de Facebook i Instagram per als adolescents, restringeix les notificacions, endureix el contacte d'adults amb menors i imposa salvaguardes als xatbots d'IA. Fins al 2031, la política de notificacions d'Instagram a Nou Mèxic la decideix Bryan Biedscheid, jutge degà del Primer Districte Judicial, a Santa Fe.

Durant vint anys el risc regulatori de les plataformes va ser la línia sempre provisionable del compte de resultats. Ja sé que em posaran una multa, ho aprovisiono a principis d'any, pago, amortitzo, oblido i nego. Txic-txac-curat. És la bastida financera del «mou-te ràpid i trenca coses» que abanderaven Zuckerberg i els seus amiguets de Silicon Valley. Brussel·les ha posat unes quantes multes a Meta i, malgrat tot, l'scroll infinit d'Instagram és més infinit que mai.

"Brussel·les ha posat unes quantes multes a Meta i, malgrat tot, l''scroll' infinit d'Instagram és més infinit que mai"

Però els jutges del Far West són més intrèpids que els legisladors europeus. I Oakland és encara més a l'oest que Santa Fe. La jutgessa d'Oakland, Yvonne Gonzalez Rogers, li podria fer un Santa Fe a Meta.

L'eventual multa —ni de lluny de l'ordre de magnitud dels onze zeros— podria ser irrellevant mentre que les cautelars no: el debat important no és sobre les maleses del passat, sinó sobre les del futur. Els diners els decidirà el jurat; les restriccions de disseny de producte —de productes— les decideix la jutgessa tota sola. I això pot ser letal per a una empresa que ha construït el seu negoci sobre la captació, la retenció, l'extracció de valor i la falsació de la realitat.

Enganxar, retenir, collir, amagar

La fiscal general adjunta de Califòrnia, Megan O'Neill, va resumir el model de negoci de Meta davant del jurat amb quatre verbs: hook, hold, harvest, hide. Enganxar l'usuari, retenir-lo tant com es pugui, collir-ne les dades i amagar la veritat quan toca parlar en públic.

El quart és el que mata. Ningú no seu al banc dels acusats per haver fet un producte que enganxa; hi seu per haver-ho sabut i haver callat. I del que Meta sabia n'hi ha paper.

El 2020 Meta va encarregar a la consultora Nielsen un estudi intern amb nom en clau Project Mercury. La pregunta era senzilla: què li passa a una persona que deixa Facebook una setmana? La resposta, que ara ens sembla òbvia, també: menys depressió, menys ansietat, menys solitud, menys comparació social.

Meta no en va publicar els resultats. Va aturar la recerca i va deixar escrit que les troballes negatives estaven contaminades per «la narrativa mediàtica existent» sobre la companyia. O sigui: el problema no era el que deia l'estudi, era que la premsa parlava malament de Meta i això n'havia contaminat els resultats. Si no li agraden els resultats dels meus estudis, en tinc d'altres, que diria en Groucho Marx. Sabem tot això perquè els documents es van fer públics el novembre passat en un escrit judicial.

El moment tabac

Tothom repeteix que aquest és el moment tabac de les tecnològiques. Segurament hi ha molts paral·lelismes. Ara bé, del tabac és fàcil trobar-ne la xifra, i gairebé ningú no en recorda les clàusules. L'acord del 1998 va costar a les tabaqueres uns 206.000 milions de dòlars, que semblen molts fins que se sap que es paguen a terminis i a perpetuïtat, i que la indústria els va repercutir al preu del paquet: els va acabar pagant el fumador. El que va tocar el negoci va ser el final del document: prohibida la publicitat dirigida a menors, fora els dibuixos animats, fora les tanques publicitàries, fora el marxandatge amb la marca. Del 1997 al 2019, el tabaquisme entre estudiants de secundària americans va passar del 36% al 6%.

"La multa s'aprovisiona, es paga i s'oblida. La restricció de disseny no. El diner se'n va, però el disseny es queda, que diria Capri"

La multa s'aprovisiona, es paga i s'oblida. La restricció de disseny no. El diner se'n va, però el disseny es queda, que diria Capri. Quan arribi el veredicte d'Oakland d'aquí a sis o vuit setmanes, més que la xifra caldrà mirar l'annex i quines restriccions de disseny hi ha previstes, restriccions que seran les que acabaran repercutint positivament en els usuaris a perpetuïtat.

Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta  

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat  

 
Activar ara