El millor amic invisible

S'acosta Nadal i, amb ell, aquesta barreja de ritual i emoció que, any rere any, reapareix a les nostres agendes personals i professionals. És temps de balanços, de celebracions, de dinars d'equip, d'aquell moment una mica forçat però entranyable de l'amic invisible. I entre regals improvisats, tasses amb missatges motivacionals i llibres de gestió, de vegades apareix alguna cosa inesperada. Alguna cosa que ens recorda que, més enllà de l'embolcall, hi ha gestos que deixen empremta.

Fa uns anys, el meu equip em va regalar un exemplar de L'Art de la Guerra de Sun Tzu. Era un moment especialment difícil per a nosaltres com a companyia i com a departament, un d'aquells períodes en què com a líder has d'enfrontar-te a un entorn empresarial hostil i a dinàmiques complexes a la cúpula. Jo, que sempre he intentat mantenir la calma i protegir l'equip de les turbulències internes, vaig rebre aquell llibre com el senyal que ells hi eren, encara que jo no demanés ajuda, encara que no pogués explicar-los tot el que vivia. Vaig entendre que, encara que jo no compartís les meves batalles, ells les intuïen. I em donaven suport. Vaig comprendre llavors que els millors professionals són, abans que res, bones persones. Aquell regal m'acompanya encara a l'estanteria, com a recordatori que els veritables regals no es compren, s'ofereixen des del vincle, des de l'observació, des de la cura.

Si vols saber-ne més

 

   

Mireia Garcia Roca-El luxe de prioritzar: per què els teus somnis mereixen les teves millors hores

Al món de l'empresa també hi ha amics invisibles. Són aquelles persones que són al teu costat tot l'any, no necessàriament amb grans gestos, sinó amb petites accions que construeixen confiança: qui et cobreix en una reunió sense demanar res a canvi, qui et dona una opinió honesta –encara que sàpiga que no és el que vols sentir–, qui t'impulsa a presentar-te a una promoció perquè veu en tu el que tu encara no t'atreveixes a reconèixer. Aquests companys, aquests líders, són els millors amics invisibles. No perquè s'amaguin, sinó perquè el seu impacte és silenciós, constant i profund.

I si parlem de líders, hi ha una classe de regal que els seus equips esperen i que no trobaran en cap marketplace. No és una prima, ni una cistella de Nadal. És molt més senzill, i molt més valuós: confiança. Confiança per créixer, per equivocar-se, per proposar, per desenvolupar-se. Els millors líders que he conegut no eren els més brillants ni els més carismàtics, sinó els que ajudaven a créixer les persones que tenien a càrrec seu. Els que sabien veure més enllà del rol actual d'algú i acompanyar-lo cap a la seva pròxima versió professional. Els que oferien direcció sense imposar camins, i escoltaven amb curiositat genuïna.

"Els millors líders que he conegut no eren els més brillants ni els més carismàtics, sinó els que ajudaven a créixer les persones que tenien a càrrec seu"

Compartim amb els nostres equips moltes hores del dia, de vegades més que amb les nostres pròpies famílies. Tanmateix, al final de l'any solem recórrer als mateixos rituals corporatius: sopars organitzats, regals estandarditzats, discursos d'agraïment que sovint manquen d'autenticitat. I potser aquest Nadal podria ser una oportunitat per recuperar alguna cosa més autèntica. Per mirar els equips no només com a engranatges de productivitat, sinó com a persones que també arriben al tancament d'any cansades, amb il·lusions per confirmar i reptes al davant. I si féssim d'aquest final d'any un moment per regalar allò que no caduca: el nostre temps, la nostra atenció, la nostra confiança?

Perquè, al final, el millor amic invisible que pot tenir algú en una empresa és aquell líder que hi és quan ningú no l'espera. Que acompanya sense envair, que impulsa sense exigir, que veu abans que tu tot el que pots arribar a ser. I aquest regal, encara que no vingui embolicat, marca la diferència d'un any a un altre. D'una carrera professional a una altra. I, sobretot, d'una cultura empresarial a una altra.

"Les empreses no canvien per decret, canvien per les persones que les habiten"

En un moment en què parlem tant de transformació, innovació o intel·ligència artificial, no hem d'oblidar que el que realment fa que una organització prosperi sigui com cuida, com connecta, com es relaciona amb la seva gent. Perquè les empreses no canvien per decret, canvien per les persones que les habiten. I en aquesta transformació silenciosa que comença per un gest humà, hi resideix l'autèntic lideratge.

Aquest Nadal, potser no cal comprar res. Només atrevir-se a donar el que de veritat transforma.

Bon Nadal!