Mort i resurrecció

Hi ha un fil ben visible que uneix Mark Zuckerberg amb la Setmana Santa més enllà de la seva dèria per l’Imperi Romà: la passió i mort del seu metavers. No hi poso la resurrecció perquè encara no s’ha esdevingut, però recordeu que, d’una manera o d’una altra, el metavers sempre ressuscita; portem així des dels vuitanta.

Dijous Sant és el dia que toca parlar de mort i resurrecció. No perquè sigui una festivitat religiosa —que també— sinó perquè és el moment de l'any en què les cultures d’origen indoeuropeu pensen col·lectivament en la resurrecció de la natura (d’aquí els conills i els ous, símbols de fertilitat). I la tecnologia, que és part d’aquesta natura, si alguna cosa ha demostrat al llarg de la història, és que no és immune a aquest cicle. Ni les empreses ni els productes ni les promeses: naixen, es fan grans, es moren, i, eventualment, ressusciten.

El metavers no és una invenció de Zuckerberg: és una idea que ressuscita des que Neal Stephenson la va batejar a la seva novel·la Snow Crash el 1992, i que abans ja rondava com a concepte pels jocs multiusuari i les BBS dels 80. L’any 2000 va ser el finlandès Habbo Hotel qui prometia una vida isomètrica de píxel art en línia (que divertit era!). Second Life en va ser l’encarnació el 2003, amb avatars, economia virtual i parcel·les digitals que alguns pagaven a preu d'or. Va morir —o gairebé— quan Facebook va fer que la identitat digital fos còmoda i gratuïta. Aquell Second Life que obria Telenotícies i prometia “una realitat sense barreres físiques”. Avui és una plataforma de nínxol.

Si vols saber-ne més

 

   

Josep M. Ganyet-Adeu a Sora i el metavers, o quan la demanda de realitat supera l’oferta de falsedat

Recordem que aquesta era la promesa messiànica de Zuckerberg en la darrera resurrecció del metavers, la que portaria la web de ser d’un “entorn informacional a un entorn presencial”. Però, ai las, amb el paquet messiànic també hi va la crucifixió: ara Horizon Worlds, el metavers de Meta, tanca els seus mons virtuals en realitat augmentada el 15 de juny del 2026. Una Setmana Santa en diferit.

Però cada vegada que el metavers, o bé alguna empresa, tecnologia o idea mor i ressuscita, és la mateixa? Si anem a resurreccions de km0 ens adonarem que no és així. Jesús mor com un rabí galileu itinerant i ressuscita com un déu totpoderós cristià (bé, li van caler uns quants anys i uns quants concilis, però ja s’entén).

Déus que moren

La mort i resurrecció de Jesús de Natzaret s’emmarca en la tradició semítica i egípcia on les divinitats neixen, moren i eventualment ressusciten transformades. Osiris, desmembrat per Set i recompost per Isis, governa el regne dels morts, però ja no pot regnar entre els vius. Jesucrist, segons els evangelis, ressuscita amb les llagues intactes —les que toca Tomàs— i deixa de ser el rabí de Galilea per convertir-se en immortal. La resurrecció no és una repetició del cicle, la mort compta.

"X porta les llagues de Twitter, però és una mena de zombie sense ànima dopada amb la IA i la butxaca infinita de Musk"

Penseu en el cas d’Apple. Steve Jobs, un líder messiànic que converteix Apple —la poma, més reminiscències bíbliques— en una religió amb la tecnologia com a divinitat: totpoderosa, omnipresent i omniscient. Apple era el 1997 una empresa morta. Microsoft n’havia comprat accions per mantenir-la en respiració assistida per evitar que Microsoft fos considerat un monopoli. L’única condició que Bill Gates havia posat per invertir era la que tornés Steve Jobs, que des que n’havia estat expulsat i feia onze anys que estava al desert. L’Apple que va ressuscitar el 1997 —la de l’iMac, l’iPod, l’iTunes i finalment l’iPhone— no era el mateix Apple del 1985. Era una empresa diferent, amb una filosofia diferent, amb un focus diferent: de l’Apple Computer a l’Apple Inc. Les llagues són visibles.

El cofundador d'Apple, Steve Wozniak al Talent Arena | Mobile World Capital

Musk va intentar la mateixa operació amb Twitter quan la va comprar el 2022 per quaranta-quatre mil milions de dòlars, va acomiadar el 80% de la plantilla i la va rebatejar com a X. Ha ressuscitat? Depèn de com es miri. L'audiència ha aguantat millor del que tothom preveia. Però X ja no és Twitter. Ja no és el lloc on es trencaven les notícies, on els periodistes feien les primeres preguntes, on els moviments socials trobaven veu pròpia. X porta les llagues de Twitter, però és una mena de zombie sense ànima dopada amb la IA i la butxaca infinita de Musk, que és com Osiris governant el regne dels morts.

Els que no han tornat

Alguns no han ressuscitat. MySpace va morir quan Facebook va arribar i va oferir el que MySpace prometia, però no complia: ordre, velocitat, identitat virtual real, valgui l’oxímoron. Quan un déu mor substituït per un déu més jove i poderós, no hi ha Isis que el recompongui. Netscape va morir el 2008, tècnicament, però havia mort de veritat el 1998 quan Microsoft va incloure Internet Explorer en el Windows 98. Mort per incorporació: el monstre et devora i et fa servir com a nutrient. Google+, la xarxa social de Google, va morir dues vegades —el 2019 per als consumidors, el 2023 per a les empreses— sense cap pira funerària. Alguns déus no mereixen ni cerimònia.

"Quan un déu mor substituït per un déu més jove i poderós, no hi ha Isis que el recompongui"

Sora, el generador de vídeo d'OpenAI, és un altre déu caigut. Va ser anunciat el febrer del 2024 amb uns vídeos de demostració que van deixar bocabadada la indústria. Semblava el salt qualitatiu definitiu en generació de vídeo per IA. Va sortir el desembre del 2024 en versió limitada, amb restriccions, molt per sota de les expectatives creades per les demos. No ha mort —encara existeix, accessible als subscriptors de ChatGPT Plus— però tampoc ha ressuscitat com el déu que prometia ser. Ha quedat com a déu menor venerat només pels creadors de vídeos de notícies falses.

BlackBerry i Nokia mereixen una menció a banda. A dalt de tot del panteó, BlackBerry controlava el 2009 el 50% del mercat nord-americà de telèfons intel·ligents i Nokia va ser la primera empresa de telèfons mòbils del món durant anys. El déu Phone els va matar traient-los mercat fins que la massa crítica va desaparèixer i l'ecosistema de desenvolupadors els va abandonar. Nokia va intentar ressuscitar amb Microsoft. El resultat va ser Windows Phone, un producte decent que ningú va comprar perquè les aplicacions no hi eren. Déus que moren quan els fidels adoren altres déus.

La promesa del no-res

Tornem a Zuckerberg. L'anunci del metavers el 2021 va ser una aposta existencial: canviar el nom de l'empresa, redirigir milers d'enginyers, gastar desenes de milers de milions de dòlars en una visió. Reality Labs, la divisió responsable, ha acumulat prop de 90.000 milions de dòlars en pèrdues des de llavors. Horizon Worlds, la plataforma central, va arribar a tenir 200.000 usuaris actius en el seu millor moment. Per posar-ho en context: Fortnite en té quatre-cents milions de registrats.

"El metavers de Meta no ha mort per culpa d'un competidor millor, com li va passar a MySpace quan va arribar Facebook"

El metavers de Meta no ha mort per culpa d'un competidor millor, com li va passar a MySpace quan va arribar Facebook. Ha mort perquè ningú el volia. L'oferta no tenia demanda. I ara Meta ha pivotat cap a la IA —135.000 milions d'inversió prevista el 2026, el doble de tot el que van gastar en el metavers— amb la mateixa retòrica apocalíptica de fa quatre anys. "La pròxima gran frontera" diu el seu profeta.

Ningú no resa a Zeus

Les religions semítiques i egípcies —i el cristianisme que en beu— necessiten un déu que mori per poder ressuscitar. La mort és condició de la transformació. Però els déus de l'Olimp grec no morien. Zeus era immortal, com Atenea, com Apol·lo, com Hermes. La immortalitat els protegia de la mort però no del declivi. Zeus va deixar de rebre oracions. Els seus temples, santuaris i imatges van ser destruïts pels primers monjos cristians —gent d'una fe inversament proporcional a la seva cultura— i convertits en esglésies. El seu culte va ser prohibit. 

Zeus sobreviu, nogensmenys, en la llengua, en la cultura, en els planetes que porten el seu nom i el dels seus germans romans. Sense anar més lluny, el nom del dia d'avui, dijous, deriva del Dies Iovis, el dia de Júpiter —Iuppiter, la versió llatina del grec Zeus, tots dos hereus d'una mateixa arrel indoeuropea de fa més de sis mil anys: Dyeu Pater, el pare cel.

Però ningú ja no li sacrifica cap anyell a l'altar.

"Zeus sobreviu, nogensmenys, en la llengua, en la cultura, en els planetes que porten el seu nom i el dels seus germans romans"

Meta no morirà. Té 3.200 milions d'usuaris actius entre Facebook, Instagram i WhatsApp. Genera 150.000 milions de dòlars en ingressos anuals. Cap regulador occidental té la valentia política de regular-la. Cap competidor té la massa crítica per substituir-la. Meta és Zeus: immortal, omnipresent, i progressivament irrellevant en allò que de veritat importa.

El problema dels déus que no poden morir és que tampoc no poden ressuscitar. No poden transformar-se. Quan el metavers fracassa, Meta amaga les llagues en lloc de mostrar-les, canvia el tema de conversa i anuncia la nova gran frontera de la IA. Sense mort no hi ha resurrecció. Sense resurrecció no hi ha transformació. I sense transformació només queda la immortalitat, que és, si ho pensem bé, la condemna més llarga que existeix.