Notes i qualificacions del nou finançament
16
de Gener
de
2026
Em permetin fer una avaluació de mig trimestre de la proposta de finançament autonòmic. El curs de la negociació no s’ha acabat i res no és definitiu. Només les ganes que tenen alguns de fer carnassa partidista, i anticatalana per sobre dels partits, explica el rebombori actual.
Pel que es diu ja d’entrada, el contingut inicial de l’acord passarà ara a ser negociat bilateralment per part del Ministerio, de manera que ens podem demanar que farà ERC com a signatari solidari de la proposta, una volta el document surti de les seves mans i ves a saber quan i com acabi. Tampoc no sé què farà ERC quan la coerció que aplica als altres en favor de donar suport a la proposta actual ("altrament es perdrien els diners"), el PSC li apliqui la mateixa poció a Esquerra si no dona suport als pressupostos per manca de precisió en la gestió de l’IRPF, tal com diu exigeix, perdent ell també tots aquests milions d’euros per als catalans. Si us plau, polítics, sigueu raonables! La proposta presentada ja ara ni reflecteix l’acord d'investidura inicial, ni és un nou model, ni és singular, ni blinda l'ordinalitat, ni es correspon als treballs de la comissió tècnica creada pel Govern català i de la que no n’hem sabut res més, més enllà que no sembla haver-se fet servir a la proposta de la vicepresidenta. Digueu que és el millor que heu sabut aconseguir amb l’actual correlació de forces i els votants ja us jutjaran.
Si vols saber-ne més
Notes. De l'ordinalitat és clar que no saben com resoldre tècnicament, més enllà d’alguna discrecionalitat final de l'operativa del sistema, si s’acaba volent garantir. La població ajustada ha estat sempre un nyap a la que li han rigut les gràcies els partidaris del model de necessitats fiscals, per la discrecionalitat d’un Estat que gairebé ho recapta tot i transfereix a gust i gana a partir d’aquell paràmetre convenientment modificat. Per la boca muere el pez, que es diu a la Meseta. Amb idèntica manipulació, ara l’ajust pot anar bé als catalans, i els antics partidaris de la població ajustada, fan el seu particular marrameu. La idea que ningú hi perd no té recorregut polític, quan és sabut que els guanys es llegeixen políticament en termes de proporcions relatives del pastís i no en termes absoluts. Es diu que se simplifica: cert. Es treuen un fons i se'n posen uns altres. Tot això per arreglar uns resultats buscats. Es posa un fons de canvi climàtic i de compensació interterritorial i es diu que la despesa no serà condicionada (al canvi climàtic o a la reducció de desigualtats que els justifiquen).
Si us plau, deixem de fer números que a hores d'ara són infactibles. Però sobretot, perquè la cosa en aquest punt ja no hauria d’anar de xifres per algú que a llarg termini es vulgui fer respectar. Va de principis i de vocació d’autogovern.
"La proposta necessita millorar, almenys en coherència amb les aspiracions tradicionals de Catalunya"
Qualificació de mig curs. La proposta necessita millorar, almenys en coherència amb les aspiracions tradicionals de Catalunya. I per progressar, incorporem si us plau el cost relatiu de vida i l’impacte de la immigració sobre els serveis públics a la Comunitat d’acollida. I si us plau, siguem adults des de la idea que els diners no cauen del cel. Aquest augment de recursos que la proposta diu posar sobre la taula, i que s’haurà de perpetuar a futur sense altra sortida que pujar els impostos que tots haurem de pagar, els catalans els primers de la fila. Un avís també per aquells que es neguen a neutralitzar el dèficit públic en l’estimació de les balances fiscals, i es neguen així a publicar-les.