Finançament: molt soroll per pràcticament res

En el tema del finançament de Catalunya no soc fonamentalista. No podem formar part del model basconavarrès perquè està reservat a la Constitució només per als territoris forals -dels quals, per moltes guerres carlines que hàgim tingut (una més que ells), no en formem part-. Per tant, la solució ha de venir per la via del règim comú. Un règim comú que regeix a altres estats federals com ara Alemanya, o no federals necessàriament. Però que sempre són fruit de rigorosos càlculs matemàtics i financers. Aquí no. Som més “creatius” i els fons els administra l’estat i els distribueix segons criteris polítics -com aquests 4.700 milions que ara ha obtingut Catalunya-. Sempre el nepotisme de torn: partit, acords, etc. Per això, no cal dir-ho, sempre romandrem com un país de tercera.

Si vols saber-ne més

 

   

Xavier Roig-Tres notícies en una, o com destrossar un país

Dic que no soc fonamentalista perquè de tot aquest sainet escenificat per ERC i el PSOE no n’esperava res més que la propaganda dels seus líders. Dic mentida, només esperava una cosa: l’establiment permanent del concepte d’ordinalitat. És a dir, que un cop repartits els diners-menjadora de Madrid, el que rebés cada comunitat autònoma no alterés l’ordre dels que havien contribuït a engreixar la menjadora. Però res. Ni això. Pel que sembla, l’ordinalitat es mantindrà un any, o el que es necessiti perquè ERC aguanti en el poder al PSOE. Però res més. No quedarà plasmat a cap llei a llarg termini. O sigui que continuarem “negociant” cada any per tal que no ens drenin més del que toca.

Tots es vanten d’un fet que em sembla inaudit: pretenen gestionar la recaptació com a gran objectiu. Els polítics catalans del règim (goebbelsians ells) ho repeteixen per veure si cala entre la ciutadania. Des de quan gestionar uns béns vol dir disposar d’ells? Un banc gestiona els meus diners, però els diners són meus. Ens volen fer creure que si el govern català gestiona la recaptació, tindrem la gestió de la caixa. Cal ser burro!

Obtenir quantitats puntuals -com ara aquests 4.700 milions- és una cosa que ja feien els governs Pujol de manera habitual. Es va caricaturitzar com “peix al cove” per fer veure que el tema anava pel curt termini. Doncs per continuar així, no calia desmuntar el pujolisme, la veritat.

"El missatge de Madrid respecte a aquesta astracanada batejada amb el nom de “finançament singular”: 'Catalans, ni en la situació més favorable, mai en traureu res de res si continueu amb aquesta colla de polítics que diuen representar-vos'"

El missatge de Madrid respecte a aquesta astracanada batejada amb el nom de “finançament singular” -singular segur, car es fa difícil la pluralitat de tanta demagògia- és clar: “Catalans, ni en la situació més favorable -és a dir, tenir el govern espanyol completament agafat- mai en traureu res de res si continueu amb aquesta colla de polítics que diuen representar-vos”.

Jo insisteixo que hi ha marge legislatiu per anar escalant situacions d’injustícia fins a arribar a Europa. És clar que són processos llargs, i els nostres polítics treballen a quatre anys vista -els que treballen, és clar-. Per ara, continuo constatant la vigència de la frase que vaig sentir dir al senyor Josep Piqué un dia: una mala classe política pot enfonsar un país.