Las mujeres ya no lloran, las mujeres facturan, diu Shakira. Sobre la primera part de l’afirmació no puc opinar; sobre la segona, sí. A Catalunya ja són unes 210.000 les dones autònomes, i representen 11,5 de cada 100 dones ocupades. Les dades confirmen que les dones guanyen pes en el treball autònom: des del 2021 el col·lectiu d’autònomes ha crescut un 5,3%, per sobre de l’1,3% registrat entre els homes, i han passat de 34,4 de cada 100 autònoms el 2021 a 36,8 el 2025.
Però la dada rellevant no és aquesta. Perquè facturar no sempre equival a consolidar, créixer o protegir-se a llarg termini. La pregunta és, doncs, en quines condicions exerceixen aquest treball i quin recorregut els permet construir. I és aquí on la fotografia es torna més complexa.
A Catalunya ja són unes 210.000 les dones autònomes, i representen 11,5 de cada 100 dones ocupades
El treball autònom femení ha crescut de forma sostinguda en els últims anys, però ho ha fet amb unes característiques molt concretes. La gran majoria de dones autònomes es concentren en el sector serveis, especialment en activitats com el comerç, l’hostaleria o els serveis a les persones. Tradicionalment són activitats intensives en treball i considerades de baix valor afegit, fet que sovint es tradueix en rendiments més baixos que en altres sectors. Tanmateix, són activitats essencials per al funcionament quotidià de l’economia: sostenen serveis de proximitat, cohesió territorial i atenció a les persones.
En aquest context, el volum de facturació no sempre es tradueix en ingressos suficients. De fet, facturar no és equivalent a guanyar-se la vida. Estudis de Pimec Autònoms evidencien que les dones autònomes tenen més dificultats per cobrir les seves necessitats econòmiques que els homes. En qualsevol empresa hi ha dues variables determinants: els recursos econòmics i el temps disponible.
El temps, però, és un recurs limitat: no es pot ampliar, només decidir com es distribueix. I és precisament en aquesta distribució on apareixen de nou diferències entre homes i dones. Tant homes com dones dediquen més de 40 hores a la setmana a l’activitat professional. Ara bé, segons un estudi realitzat per la Conselleria d’Igualtat i Feminismes i Pimec, quatre de cada deu dones autònomes afirmen assumir majoritàriament les tasques de cura de la llar.
Això significa que moltes dones autònomes encara afronten una doble jornada: la professional i la familiar. En aquest context, família i empresa entren en un joc d’equilibris constants que dificulta la gestió dels horaris, la continuïtat del negoci i, en definitiva, la seva sostenibilitat econòmica. Aquestes situacions sovint es gestionen treballant quan es pot, recorrent a ajuda externa, reduint l’activitat o interrompent-la. Tot plegat es tradueix en majors costos, parcialitat i intermitència en l’activitat.
Es genera així un cercle que retroalimenta les desigualtats empresarials: la parcialitat i la intermitència afecten la facturació, el rendiment i també les possibilitats de continuïtat i creixement de l’empresa. Sovint es diu que la dimensió dona eficiència i rendibilitat a les empreses. Tanmateix, el darrer estudi de Pimec Autònoms mostra que la voluntat de fer créixer el negoci és vuit punts inferior entre les dones que entre els homes. Entre les motivacions per créixer destaquen guanyar més diners, no treballar sola, guanyar eficiència i reduir la dependència del negoci respecte de qui el lidera.
El fre al creixement respon realment a una menor voluntat de les dones autònomes o a unes estructures productives i socials que el condicionen?
Però és en els inconvenients on apareixen diferències més significatives: les dones perceben que créixer implica més dificultats en la gestió i, sobretot, una major dedicació. És a dir, de nou apareix el mateix factor limitant: el temps disponible. Arribats a aquest punt, la pregunta és inevitable: el fre al creixement respon realment a una menor voluntat de les dones autònomes o a unes estructures productives i socials que el condicionen? Cal tenir en compte, a més, que aquestes situacions no només afecten el present. També tenen conseqüències a llarg termini per a les mateixes dones i per a les seves famílies.
Les dones autònomes afronten una doble bretxa en les pensions: la que existeix entre el règim general i el règim d’autònoms -d’un 37% el 2024- i la que es produeix entre homes i dones dins del mateix col·lectiu d’autònoms, d’un 27,7%. La principal raó és que el sistema de pensions és contributiu: el que es cobra depèn de les bases de cotització de la vida laboral. Històricament, les bases de cotització de les dones han estat més baixes que les dels homes, i això es reflecteix en les pensions.
Aquesta realitat també té impacte en l’àmbit familiar. Per exemple, les pensions de viduïtat dels homes de dones autònomes són un 32,9% inferiors a les pensions que perceben les dones vídues d’homes autònoms. En el món de l’autònom i la microempresa, vida i empresa s’entrellacen. El sistema està pensat per trajectòries professionals lineals i estables. Però avui les trajectòries són cada cop més discontínues, especialment per a moltes dones i també per a molts homes que volen assumir un paper corresponsable en la cura de la família.
En el món de l’autònom i la microempresa, vida i empresa s’entrellacen. El sistema està pensat per trajectòries professionals lineals i estables
Això obliga a avançar en dues direccions. D’una banda, cap a un repartiment més equilibrat de les cures dins de la família i cap al reconeixement de les cures com un repte col·lectiu. De l’altra, cap a un model de treball autònom capaç d’adaptar-se a trajectòries professionals menys lineals, amb mecanismes que facilitin la continuïtat dels negocis en moments d’interrupció.
El treball autònom ha estat històricament una via d’autonomia econòmica. Però quan el temps disponible, la continuïtat de l’activitat i les bases de cotització no són les mateixes, aquesta autonomia no es construeix en igualtat de condicions. Entendre aquesta realitat és imprescindible si volem que el creixement del treball autònom femení sigui també un avenç en seguretat econòmica i sostenibilitat empresarial per a les dones, les famílies i els territoris.