En les pròximes dècades, el sistema alimentari global s'enfronta a un repte d'especial complexitat: garantir proteïna per a una població en creixement constant. Segons la Food and Agriculture Organization (FAO), el 2050 caldrà produir un 60% més d’aliments per satisfer la demanda. Com adverteix el seu director general, Qu Dongyu, la clau no és només produir més, sinó fer-ho reduint la pressió sobre els ecosistemes. En aquest escenari, el debat ja no és si calen noves fonts de proteïna, sinó com integrar-les en un model agroalimentari divers, circular i, sobretot, resilient.
Catalunya, amb una tradició ramadera que és pilar econòmic i identitari, no pot quedar al marge d'aquesta transformació. El repte no és la substitució, sinó la complementarietat. La introducció de noves solucions permet reduir la petjada ambiental, millorar l’eficiència dels recursos i, fonamentalment, obrir noves finestres de negoci en un mercat global altament competitiu.
L’insecte: la peça clau de la bioeconomia circular
La proteïna d'insecte ha deixat de ser una anècdota per convertir-se en una baula estratègica de la cadena de valor. Amb un perfil nutricional d'alt valor i una petjada hídrica i territorial mínima, aquests organismes permeten tancar el cercle: transformen subproductes en recursos d'alta qualitat.
L'impuls normatiu de la Unió Europea (UE), especialment amb el Reglament 2021/1372, ha estat el catalitzador definitiu. Aquesta normativa ja permet l'ús de proteïna animal transformada (PAT) d'insectes en pinsos per a aqüicultura, aviram i porcí. No estem davant d'un substitut, sinó d'una alternativa local que redueix la dependència de les importacions i reforça la sobirania alimentària del teixit agroindustrial català.
Indicat: "Food, Feed & Frass" per una circularitat real
En aquest context d'oportunitat neix l’Associació Catalana de la Indústria d’Insectes (Indicat), presentada aquest dimarts a Vic com el primer hub del sector a Catalunya. El seu president Salvador Montagut ha definit que “L’associació neix amb un lema que resumeix a la perfecció la seva filosofia de circularitat: Food, Feed & Frass".
- Food (alimentació humana): Amb empreses que ja elaboren productes per a consum humà a partir de grills, mercat on la demanda no para d’anar en augment.
- Feed (alimentació animal): Centrat actualment en el sector del petfood mitjançant el Tenebrio molitor (cuc de la farina) i el cultiu de la mosca soldat negre per a pinsos ramaders.
- Frass (fertilitzant): L’ús del subproducte generat per l’insecte com a fertilitzant orgànic d'alta qualitat, tancant així un cicle de residu zero.
Més enllà de la producció, Indicat neix amb la voluntat de ser una sola veu davant l'administració. En ser un sector tan jove, la legislació sovint avança més lenta que la tecnologia.
"Osona està construint un autèntic clúster on el talent, l’esperit emprenedor i la infraestructura industrial convergeixen per donar respostes locals a reptes globals"
Un dels punts forts que destaca l'associació és la capacitat transformadora d'aquestes espècies. Un exemple inspirador es troba a Austràlia, on ja s'utilitza la mosca soldat negre per a la gestió a gran escala dels residus orgànics urbans. Aquesta tecnologia permetria a territoris com Osona optimitzar la gestió de les dejeccions ramaderes i residus agroalimentaris, convertint un problema ambiental en un actiu econòmic.
Un ecosistema d’innovació i transferència tecnològica
Que Indicat hagi triat Osona com a seu no és casualitat. Respon a una aposta decidida del territori per la innovació. Des d'Osona Biocircular, la iniciativa que promou la sostenibilitat agroalimentària en aquest territori, s'ha ajudat a impulsar la creació d'aquesta associació amb una visió ambiciosa: situar Osona com el bressol de la producció d'insectes contribuint a consolidar-la com un dels grans pols de la bioeconomia circular del sud d'Europa.
"La proteïna d'insectes no arriba per substituir res, sinó per completar un mosaic de solucions de futur"
La fortalesa d'aquest projecte rau en el seu ecosistema. La connexió directa amb centres de recerca de referència com el Centre Tecnològic BETA i la Universitat de Vic-UCC, entitats de desenvolupament local com Creacció, el suport de les administracions públiques locals i un sector privat referent i convençut que la innovació és imprescindible per a la sostenibilitat i la competitivitat del sector, permet que el desenvolupament tecnològic i la valorització de residus caminin de la mà, promovent així la bioeconomia circular al territori. Osona està construint un autèntic clúster on el talent, l’esperit emprenedor i la infraestructura industrial convergeixen per donar respostes locals a reptes globals.
Convertir-se en el referent d'aquest sector emergent és una manera de posar l'expertesa i el coneixement pràctic d'Osona al servei d'un sistema alimentari més sostenible i, sobretot, més competitiu. La proteïna d'insectes no arriba per substituir res, sinó per completar un mosaic de solucions de futur. I que aquest mosaic tingui accent osonenc és una excel·lent notícia per al motor econòmic de tot el país.