La setmana passada vaig participar en un acte de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada. Era una taula rodona sobre l’Informe Fènix. Un dels temes que van sortir a debat va ser, inevitablement, el de la immigració. Crec que va quedar clar que la immigració, contràriament al que molts catalans pensen, no ens la insuflen des de Madrid -una altra cosa és que hi donin facilitats-. La realitat és que els immigrants van allà on hi ha demanda de feina per a ells. O és que algú ha oblidat la famosa pel·lícula Vente a Alemania, Pepe on l’any 1971 s’explicava que allà hi havia molta feina per cobrir?
La realitat és tossuda. Per fer-ho entenedor podem dir que la immigració entra per Barajas i un cop allà decideix cap on va: dins d’Espanya i, sovint, cap a fora, també. Aleshores, per què ve tant d’immigrant a Catalunya? Podrien anar al País Basc, no? Mirin les xifres. L’any 2000, Catalunya tenia 6,3 milions d’habitants mentre que el País Basc en tenia 2,1. Avui Catalunya en té 8,2, mentre que el País Basc en té 2,2. Ells han crescut 100.000 habitants i nosaltres gairebé dos milions. Aquesta limitació de població basca no els ha capat el creixement econòmic. Quina és la raó? Doncs que els bascos han creat llocs de treball en sectors d’alta productivitat i nosaltres, no.
En aquests darrers 25 anys, el PIB per càpita -la mesura real de la riquesa, la que ens diu a quant toquem per persona- ha crescut a Catalunya un 12%, mentre que al País Basc ho ha fet un 24% -ep, a l’Aragó un 26%!-. A la Unió Europea (UE) ha estat del 31% -cal recordar, però, que es van incorporar, a principis de segle, països a la UE que eren pobres i partien de molt avall.
La Catalunya que hem creat aquests darrers 25 anys, és una Catalunya low cost. Tot es va aprimant. I el fet es tradueix, també, en l’empobriment de tots. Especialment dels treballadors. El 2024, el salari mitjà al País Basc fou de 35.170 euros, mentre que a Catalunya fou de 31.730 euros (dades de l’INE). El cost de la vida, és equivalent a ambdós països: 120 si prenem com 100 l’inici de segle (INE dixit, altre cop).
"La Catalunya que hem creat aquests darrers 25 anys, és una Catalunya low cost"
Vull insistir, un cop més, en el nefast efecte que té una mà d’obra barata. Però, és clar, si s’obre la porta a què entri tothom de tot el món, en lloc d’aquells que realment fan falta -aquesta hauria de ser la veritable política immigratòria- el mercat laboral es deprimeix. Sempre hi ha algú que farà la feina a menys cost de l’actual. Aquesta és la perversitat.
Al País Basc tenen govern. Tant els seus polítics com els seus empresaris han anat a escola i tenen una estratègia que va més enllà d’avui. A Catalunya, país on el pragmatisme immediat porta a l’autodestrucció -turisme i urbanisme de la costa, el sector cava i la pagesia, etc.- els resultats de disposar d’una font il·limitada de mà d’obra barata -immigració- porta a l’absolut desastre. Tal com va escriure Gaziel, només Catalunya podia donar a llum la frase “afarta’m i digue’m moro!”. Enriquiment curt de mires. A Catalunya, avui, hi ha certa gent que crea empreses que només són viables amb els salaris de la immigració.
Però l’altre dia a Prada, l’economista Elisenda Paluzie va posar el dit a una de les nafres del perquè d’aquest desastre català. L’entrada d’immigrants il·limitada porta a la depressió dels salaris -qualsevol oferta il·limitada fa baixar els preus; en aquest cas, de la mà d’obra-. Per això resulta significatiu que els sindicats majoritaris al País Basc siguin ELA i LAB. Ambdós sindicats de disciplina basca i que representen el 60% dels delegats.
"L’entrada d’immigrants il·limitada porta a la depressió dels salaris"
A Catalunya, els dos sindicats principals són CCOO i UGT i representen el 80% dels delegats. És de suposar que aquests dos sindicats, la seva deixadesa, han de tenir alguna cosa a veure amb la depressió salarial i la precarietat laboral a Catalunya. És cosa sabuda que són subvencionats d’ofici i, per tant, fa temps que gandulegen. Són els efectes de mantenir representatius uns sindicats que no duen a terme la seva feina i, a sobre, tenen l’amo a Madrid.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat