Parlem d'IA a l'aula, però sobretot, parlem

Bill Gates ha escrit un dens article de 6.000 paraules amb el títol The turbulent AI era is here. Davant l'impacte de la IA en el mercat de treball, Gates proposa reservar feines per a les persones, llocs on la IA no pugui entrar encara que en sàpiga fer la feina. "A mesura que la IA i els robots millorin, reservarem certes coses perquè les facin només les persones", escriu. "N'he començat a dir Human Reserved perquè em fa pensar en les reserves naturals: llocs on podríem posar edificis i carreteres, però triem no fer-ho perquè la pèrdua seria massa gran". 

Proposa uns quants àmbits que haurien d'estar en la "reserva": la cura dels infants, l'educació i la sanitat. La pregunta important, diu, no és què pot fer una màquina, sinó què han de continuar fent les persones. Compro la idea, tot i que la paraula "reserva" no m'acabi de fer el pes; als indígenes nord-americans, les reserves no els han anat gaire bé.

Les paraules enllaunades

Portem la tesi de Gates a l'àmbit de l'educació. No sabem què passaria si deixéssim l'educació dels infants a les màquines, però en tenim pistes, moltes amb ciència al darrere. Un estudi clàssic de la Universitat de Kansas (Hart i Risley, 1995) va seguir 42 famílies durant dos anys i mig, una hora de gravació al mes, per correlacionar el desenvolupament cognitiu dels infants amb les paraules que sentien al cap del dia.

Si vols saber-ne més

 

   

Josep M. Ganyet-Emprèn ràpid, mor jove i deixa un cadàver bonic

Al cap de quatre anys, el fill d'una família de professionals liberals havia sentit al voltant de 45 milions de paraules; el d'una família en assistència social, uns magres tretze milions. Quan es mesurava el desenvolupament cognitiu de l'un i de l'altre, el que havia estat exposat a un nombre més alt de paraules superava l'altre, per a sorpresa de ningú. El desenvolupament cognitiu va al darrere de les paraules.

Dècades més tard, els enregistradors LENA, una mena de podòmetre de paraules que la mainada porta posat tot el dia, van refinar la mesura: compten les paraules d'adult que sent l'infant i els torns de conversa. Els aparells descarten l'àudio de la tele i les pantalles perquè no compten per al desenvolupament cognitiu. Patricia Kuhl va demostrar que els nadons de nou mesos que sentien mandarí d'una persona en viu n'aprenien els sons, i que els que rebien exactament les mateixes paraules per DVD o per àudio no n'aprenien cap. El cervell dels infants només aprèn paraules quan hi ha algú al darrere, quan es produeix interacció social.

"Si vols que el teu fill sigui un Einstein o un Mozart, parla-li. Literal"

La conclusió és que si vols que el teu fill sigui un Einstein o un Mozart, parla-li. Literal. Disney venia els DVD de Baby Einstein i Baby Mozart amb la promesa contrària, fins que un estudi de la Universitat de Washington va trobar que, entre els vuit i els setze mesos, per cada hora diària de DVD l'infant entenia sis o vuit paraules menys que els que no en miraven. El 2009 Disney va tornar els diners a qui hagués comprat un dels DVD i el fill no li hagués sortit Einstein. Les paraules enllaunades no funcionen.

Podem veure els models de llenguatge com els pots de paraules enllaunades més gran que s'hagin fabricat mai. Un LLM genera paraules que sonen a mestre, a metge o a amant, però no hi ha ningú al darrere. I sense ningú al darrere, la porta social que Kuhl va descobrir que ens fa aprendre (el social gating) no s'obre. Si les paraules enllaunades dels DVD no convertien nadons en Einsteins, costa de creure que les d'un xatbot converteixin un universitari en algú amb coneixement.

"Alexa, què em poso?"

L'escriptora Rachel Botsman va escriure al New York Times què va passar quan l'Alexa va entrar a casa seva. La seva filla Grace, de tres anys, s'hi va abocar amb la curiositat pròpia de la canalla: li preguntava quin temps feia, li demanava cançons, li feia preguntes. Fins aquí, bé. El moment crític va arribar el dia que va passar de preguntar-li quin temps fa (per decidir com es vestia) a preguntar-li directament "què em poso?". En el primer cas, aquella IA, encara rudimentària, funcionava com un assistent per prendre una decisió; en el segon, com un oracle a qui la decisió es delega. Botsman va tancar l'Alexa a l'armari, juntament amb la iogurtera i la màquina de fer pa.

El curs que comença

Això em porta inevitablement al curs escolar que comença aquests dies; poseu-ho al nivell que vulgueu: primària, institut, universitat, màster. Ho escric en la meva doble condició de professor i de pare. Com a professor universitari d'alumnes de primer, sé que si els demano treballs escrits alguns me'ls faran amb ChatGPT. Són fàcils de detectar: massa ben escrits, excés de cites, poca opinió i molta adulació. S'agraeix perquè sempre n'aprenc alguna cosa, però la meva feina no és la de policia i qui ha d'aprendre són els estudiants.

"El dilema està servit: satanitzar la IA perquè si ho genera ChatGPT tu no aprens res i perquè morirem tots, o ensenyar-n'hi l'ús ètic, el d'un assistent que ajuda a explorar"

També ho escric com a pare d'un alumne de primer d'universitat que assistirà a classes que els professors hauran preparat amb IA, que veurà companys lliurar treballs fets amb IA i que probablement ell també ho farà (no sempre, eh? El meu no). El dilema està servit: satanitzar la IA perquè si ho genera ChatGPT tu no aprens res i perquè morirem tots, o ensenyar-n'hi l'ús ètic, el d'un assistent que ajuda a explorar, vigilant que la cosa no passi mai a l'estadi del "què em poso".

Parlar, parlar molt

Les màquines generen paraules que ens sonen humanes, i això fa que les paraules siguin més importants que mai. Si la universitat ha de formar Einsteins i Mozarts, hem de parlar amb els estudiants i els hem de fer parlar molt. No em refereixo només als exàmens orals i a defensar projectes a classe, que també (a Itàlia els exàmens universitaris sempre han estat orals davant d'un tribunal, i els alumnes hi són tractats de vostè).

Em refereixo a recuperar el trívium, les tres arts de la paraula que obrien les set arts liberals: la gramàtica (l'art de parlar i escriure bé), la dialèctica (l'art de raonar i distingir el cert del fals) i la retòrica (l'art de persuadir i comunicar). Classes magistrals on el professor ensenya el que sap i classe inversa (flipped classroom) on ho fan els alumnes: retòrica i dialèctica.

"Contrastar idees en veu alta és l'exercici que encén el pensament crític de qui sap que no ho sap tot"

Contrastar idees en veu alta és l'exercici que encén el pensament crític de qui sap que no ho sap tot; precisament el que apaga una conversa amb un xatbot que no sap que no ho sap tot. En Capri deia al seu monòleg Els savis que el món és del que crida més. Els estudis diuen que el món és del qui parla i del qui escolta més. La intel·ligència de veritat, la humana, només emergeix en entorns socials: els nens salvatges que hem pogut estudiar no han desenvolupat mai una llengua plena, ni després d'anys de socialització.

Els grecs en tenien una paraula, logos (λόγος), una mena de navalla suïssa de la llengua, amb una de les entrades més llargues del diccionari. Entre d'altres, Logos vol dir paraula, discurs, relat, argument, raó, lògica, proporció i mesura. Els xatbots es queden només amb la primera accepció; les altres estan reservades -en el sentit de Gates- a les persones, molt especialment a professors i alumnes. Parlem-ne, parlem.

Si les paraules enllaunades de la tele no feien Einsteins, les d'un LLM tampoc no en faran.