Qui contractarà els joves quan la IA faci de becari?

L'entorn per afavorir a les empreses una gestió proactiva del talent jove serà, d'aquí als pròxims anys, un dels reptes centrals de la nostra economia. Ho serà per la senzilla raó que la irrupció de la intel·ligència artificial ja no és una previsió de futur, sinó una realitat que reconfigura, dia rere dia, l'accés dels joves al mercat de treball. Cal fer una especial consideració en el fet que l'atur juvenil català ha tornat a mostrar símptomes de fragilitat estructural.

Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA), Catalunya ha superat el llindar del 10% d'atur general en el primer trimestre de 2026, després d'onze trimestres consecutius per sota d'aquest nivell, amb 84.400 persones més a l'atur que fa tres mesos. Pel que fa als joves, la lectura és ambigua: millora en termes interanuals, però repunta respecte al trimestre anterior, la qual cosa evidencia que la recuperació és, en el millor dels casos, inestable. No hi ha marge, doncs, per a la complaença.

"El grau d'automatització que ofereix la IA redueix dràsticament el volum de tasques més bàsiques o inicials, aquelles que s'assignaven als perfils més joves"

A aquesta fragilitat s'hi suma ara un factor inèdit fins fa poc: la substitució de tasques d'entrada per sistemes d'intel·ligència artificial. Segons un estudi recent de l'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, la IA generativa transformarà el 26% dels llocs de treball a Catalunya, amb més d'un milió de persones ocupades desenvolupant feines amb un nivell d'exposició mitjà o alt. No es tracta necessàriament de substitució directa, matisa l'informe, sinó d'una transformació profunda de tasques i processos. Però quan aquestes tasques són, precisament, les que tradicionalment servien de porta d'entrada al mercat laboral, la matisació perd força.

Així ho recull una anàlisi de SAP recentment difosa, que alerta d'un "efecte cicatriu": els treballadors que perdin la feina per la IA no només trigaran més a recol·locar-se, sinó que ho faran amb sous fins a un 10% més baixos i amb més inestabilitat. El Fons Monetari Internacional (FMI), a través de la seva directora gerent, ha situat aquest fenomen com un veritable "tsunami" que ja transforma els mercats de treball globals, amb una estimació que la IA afectarà el 60% de les feines en economies avançades. El Fòrum Econòmic Mundial, pel seu costat, calcula en el seu Future of Jobs Report que el 86% dels negocis notaran l'impacte de la IA d'aquí al 2030.

No podem deixar aquesta transformació exclusivament en mans de les patronals ni tampoc del mercat. El contracte social ha de vetllar perquè les empreses, que aquí a Catalunya recauen en un 99,8% en la pime i que generen el 61,4% del VAB i el 68% de l'ocupació, no renunciïn a la incorporació de talent júnior amb l'excusa de l'eficiència algorítmica. El director general del Cercle Tecnològic ho resumeix amb una expressió que hauria de fer reflexionar qualsevol departament de recursos humans: si no es donen oportunitats als júniors, el model esdevé insostenible, perquè d'aquí a uns anys no hi haurà sèniors capaços de validar el que la màquina produeix.

“Si no es donen oportunitats als júniors, el model esdevé insostenible, perquè d'aquí a uns anys no hi haurà sèniors capaços de validar el que la màquina produeix"

Aquesta paradoxa és, avui, l'autèntic nus gordià de la gestió del capital humà jove. Segons un estudi de la Society for Human Resource Management (SHRM), el 78% dels responsables de recursos humans enquestats reconeix que l'ús de la intel·ligència artificial provocarà acomiadaments o reducció de contractació entre els graduats més recents. I, tanmateix, la mateixa indústria tecnològica catalana admet no disposar encara de dades prou afinades per mesurar l'afectació real sobre la contractació juvenil, un buit que el baròmetre del sector tecnològic es proposa començar a omplir aquest mateix 2026.

Les empreses que vulguin liderar aquesta dècada no ho faran retallant l'entrada de talent jove, sinó redissenyant-la. Cal reforçar la Formació Professional i el reskilling amb la mateixa urgència amb què s'han abraçat les eines d'automatització, i cal fer-ho de la mà d'organismes com el ministeri de Treball i les administracions autonòmiques, que hauran de revisar els seus plans d'ocupació juvenil amb la rigorositat avaluativa que, fins ara, els ha faltat. La generació que s'incorpora avui al mercat laboral té davant seu un repte diferent de qualsevol altre de les últimes dècades. La responsabilitat de no convertir-lo en una generació perduda recau, a parts iguals, en les empreses, els organismes públics i els agents socials que encara tenen la capacitat de decidir com volem que sigui aquesta transició.