Catalunya vol ser una societat de progrés per tots els seus habitants, i Catalunya necessita immigració, però no pot acollir a tothom que vulgui venir a viure o a treballar a Catalunya. El ritme de creixement de la població ha de ser compatible amb la capacitat d’acollida, els serveis públics disponibles i l’augment del benestar dels ciutadans. En haver augmentat fortament la immigració i la població i no haver fet les inversions necessàries en els serveis públics i en habitatges, ni adoptat mesures per facilitar una integració en el país i la seva cultura, s’ha creat molta tensió social.
La realitat demogràfica de Catalunya, d’una baixa natalitat i envelliment de la població, fa imprescindible la immigració. Però aquesta ha de ser gestionada d’acord amb les necessitats de població activa que les activitats econòmiques i socials demanen, i de l’obligació moral d’acollir refugiats per raons humanitàries.
Un augment moderat de la població i que aquesta estigui ben formada és necessari per garantir el progrés futur, ja que la població envelleix i els profunds canvis socials i tecnològics, malgrat que augmentin la productivitat, obliguen a comptar amb gent jove, preparada i especialitzada que dinamitzi el país.
"La realitat demogràfica de Catalunya, d’una baixa natalitat i envelliment de la població, fa imprescindible la immigració"
El concepte de benestar té una part subjectiva i emocional, però des d’una visió econòmica s’acostuma a mesurar segons la “renda per persona”. Per aconseguir un creixement econòmic sostenible, una bona distribució de la riquesa i millorar la renda per persona cal un model productiu equilibrat en el qual els sectors d’alt i mitjà valor afegit i de llocs de treball qualificats tenen un pes important. El problema actual de Catalunya és que té un sistema productiu desequilibrat, ja que hi ha sectors amb molts llocs de treball de poca qualitat, baixa formació i mal retribuïts. A Catalunya no podem ni volem competir per preus baixos. Les administracions han d’impulsar els canvis estructurals del país incentivant-los. És el model productiu el que determina la població activa necessària, la formació que requereix i orienta sobre el nivell global de població que Catalunya hauria de tenir.
Als països europeus, la qüestió de la immigració és un tema de fort debat i molts han endurit les polítiques per gestionar la immigració irregular. El Parlament Europeu va aprovar el 2024 el Pacte sobre Migració i Asil que entrarà en vigor el juny de 2026. Suposa un control molt més estricte de fronteres, i mesures per accelerar les expulsions creant centres de retorn en tercers països. També s’han fet acords amb països com el Marroc, Mauritània, Turquia, Egipte i Tunísia per frenar les sortides des de les seves costes. Aquest pacte generarà moltes tensions i serà de difícil aplicació.
Amb una visió diferent, Espanya ha iniciat el 2026 un procés per regularitzar 500.000 persones que ja viuen i treballen a Espanya per integrar-les en el mercat laboral legal. Però no és clar quina política seguirà el govern espanyol, després de la regularització, amb les persones que estiguin en situació il·legal, o que decidirà un futur govern espanyol.
A Espanya i a Catalunya s’han d’afavorir unes polítiques i un model productiu que millorin la qualitat de vida de tots els ciutadans, siguin nascuts aquí o fora. En tot cas, la immigració ha de ser ben acollida i integrada en la comunitat i en la seva cultura, fet imprescindible per crear benestar i progrés.
Quina ha de ser la població de Catalunya? No té sentit fixar una xifra. La població que el país necessita ha de ser la resultant de la transformació del model productiu cap a un model de major valor afegit amb llocs de treball més qualificats i que sigui compatible amb la capacitat d’acollida, els serveis públics disponibles i que permeti la millora el benestar de tots els ciutadans.