Ramon Gener, la comunicació i la duquesa de Cardona

Eduard Torres és un empresari del sector de l’hostaleria força motivat per interessos culturals que des de fa un parell o tres de mesos organitza uns sopars, Els sopars de la Duquesa, en format íntim i exclusiu, que solen ser prou interessants. 

Torres, expresident de Turisme de Barcelona, compta amb l’ajut de l'advocada Maria Rosa Pons per organitzar-los. Els sopars es diuen de la Duquesa, no perquè la Maria Rosa en sigui, sinó perquè tenen lloc de manera glamurosament discreta a l’hotel Duquesa de Cardona, al barceloní passeig de Colom. Un establiment elegant i sense estridències que invita a la reflexió i la confidència, molt expressiu de la personalitat del seu propietari, un home tranquil procedent de Cardona on també organitza trobades interessants a l’altre hotel que regenta, com ara concerts de la Carla Bruni. 

I ara tot això a qué ve?, es preguntarà l’amable lector que hagi tingut la paciència d’arribar fins aquí. Doncs, no res, que el darrer sopar de la Duquesa el va protagonitzar en Ramon Gener, que és un personatge que Déu-n’hi-do. 

Si, ja sabem que Ramon Gener és un home conegut, però qui és tealment en Ramon Gener? Un músic? Un divulgador cultural? Un showman? Un tio simpàtic que s’ho ha sabut muntar bé a la vida? 

Doncs tal vegada una mica de tot. Però mirat de prop, diriem que bàsicament, Gener és un comunicador. Un comunicador excel•lent que diu que no admira el talent perquè el considera innat, sinó l’esforç, que seria allò realment digne de respecte i admiració. 

Gener no admira el talent perquè el considera innat, sinó l’esforç, que seria allò realment digne de respecte i admiració

Un comunicador, doncs? Com ell mateix explica, hi ha feines que fa un parell o tres de dècades no existien ni tan sol en la imaginació dels més imaginatius, com ara la d’influencer, programador, community manager o user experience, que és la que va començar fent el meu fill Guillem, sense anar més lluny, i que jo no vaig acabar d’entendre fins a la tercera vegada que m’ho va explicar. 

Però què fa un comunicador? Comunicar, connectar i empatitzar.

Doncs un comunicador és bàsicament una persona que connecta altres persones amb una idea, un projecte, una vivència, un desig, una experiència, una esperança. 

I això com es fa? On s’estudia? Cal tenir un talent especial per fer-ho? 

Doncs nosaltres creiem que es fa aplicant-hi grans dosis d’empatia, que s’estudia a l’escola de la vida (que també inclou aprenentatges acadèmics) i que, contràriament al que pensa Gener, el talent és com una mena de musculatura que cal exercitar cada dia perquè no acabi fent figa. 

El talent és com una mena de musculatura que cal exercitar cada dia perquè no acabi fent figa

Gener ens va explicar els principals match balls de la seva vida: estudiant rebel de piano, estudiant forçat de Dret, cantant estiuenc de discoteca de Costa Brava, animador de sopars als restaurants la Taula i el Tramonti, alumne particular i molt estimat de Victoria de los Ángeles, escriptor, actor i finalment productor de TV… Tot un seguit d’experiències que s’anaven succeint de manera aparentment casual a la seva vida. 

Però existeix la casualitat? Hi ha gent que té més sort que una altra? En Gener hauria acabat fent la feina que fa si hagués capitulat i hagués acabat la carrera de Dret? 

Existiria Intermèdia si el seu fundador, aquí present, hagués pres les decisions assenyades que la gent de bona fe l’hi volia mig imposar en comptes de les que va prendre en cada conjuntura? Existiria VIA Empresa en altres circumstàncies? 

Gener, de fet, va connectar amb nosaltres explicant-nos experiències que l’auditori valorava, i en gaudia, ja fos per identificació o bé per admiració. 

I d’això se’n diu Comunicar. Sí, sí, en majúscules sisplau. Moltes gràcies.