Rendició incondicional a Aena

I la muntanya parí un ratolí, per no fer servir una expressió més escatològica. Quatre anys de debat, de propostes de tota mena, amb concursos d’idees fomentats per la gran patronal, com ara una pista sobre el mar. Amb el govern d’Aragonès dubitatiu fins al darrer moment, proposant la utilització de la pista diagonal quan ja havia convocat eleccions.

Aena amb presses, perquè té 185 hectàrees de la ciutat aeroportuària per comercialitzar i cal replicar la darrera dècada prodigiosa de què presumia el seu president, Maurici Lucena. I el president Illa, que ja s’ha hagut d’empassar prou gripaus amb el pacte d’investidura amb ERC i Comuns i amb les ampliacions de crèdit —a falta de pressupostos—, necessita marcar... terreny, que l’establishment de Barcelona per alguna cosa va apostar per ell i s’estava posant nerviós.

Si vols saber-ne més

 

   

3.200 milions d'euros pel nou Prat: els 4 punts calents de l’ampliació de l'aeroport (i reaccions)

60 metres cap al sud

I tots els canvis rellevants respecte a la proposta d’Aena de fa quatre anys es limiten a fer córrer uns quants metres l’ampliació de la pista mar cap al sud —sense tocar formalment la Ricarda— i mantenir l’ampliació total en 500 metres. Ni 300 metres, com deien els experts convocats per l’Ajuntament i presidits per Santi Vila; ni 350, com apareixia en les darreres filtracions. O n’hauríem de dir intoxicacions?

Diuen que aquest desplaçament de 60 metres cap al sud salvarà la Ricarda de veure’s directament afectat. No ho indicaven així els mapes que, per exemple, Aena va presentar al Cercle d’Economia, l’escenari ideal per al desembarcament dels monopolis espanyols a Barcelona. Ara, ja se sap que les llacunes litorals es mouen segons els temporals. Potser és que la Ricarda s’ha desplaçat 200 metres cap al nord; o que la vol desplaçar Aena.

"Tots els canvis rellevants respecte a la proposta d’Aena de fa quatre anys es limiten a fer córrer uns quants metres l’ampliació de la pista mar cap al sud i mantenir l’ampliació total en 500 metres"

Cap concessió ni compensació

I de la resta? No res que ja no figurés en la proposta de fa quatre anys. L’aeroport de Girona? Sí, la connexió amb AVE fins al centre de Barcelona, no a l’aeroport, que els viatgers asiàtics, si poguessin aterrar a la plaça Catalunya, ja els estaria prou bé. I no em refereixo als nord-americans, perquè si això de Trump continua, potser acabaran no venint-ne gaires.

I Reus? Pas mal. Ni hi és ni se l’espera. L’únic aeroport existent on realment es podria aixecar una pista per a grans aeronaus sense gaires problemes no compta ni per a tenir una connexió directa en AVE des de Barcelona.

I la governança del sistema aeroportuari català? Però si Zapatero ja es va comprometre a traspassar Girona i Reus i no se’n va sortir. I això que a Aena no pensa fer-hi gaires negocis fins al segle que ve. Un òrgan amb participació de les administracions territorials com deien les filtracions interessades aquests darrers dies? Tampoc. Que no només fos consultiu... Ni rastre en la descripció que el president Lucena, perdó, Illa ha fet de l’acord amb Aena.

Ah! I una concessió, això sí. Prometen que deixaran sense efecte la suspensió de la terminal satèl·lit, supressió amb la qual Aena ens castigava si no ens ateníem al seu diktat. Una terminal satèl·lit compromesa des de fa vint anys!

"L’únic aeroport existent on realment es podria aixecar una pista per a grans aeronaus sense gaires problemes no compta ni per a tenir una connexió directa en AVE des de Barcelona"

La manca de credibilitat d’AENA

I mentrestant, els opositors a l’ampliació de la pista hauran de confiar en els ocells del Prat perquè des de Brussel·les posin el semàfor vermell. Total, els ocellets —l’alosa becuda, en concret— ja van impedir consolidar l’aeròdrom d’Alfés a Lleida i el nou aeroport va haver de desplaçar-se a l’Alguaire. Què no faran els ànecs del Prat? Ara, aquell era un projecte de la Generalitat i ja se sap que, amb el nostre govern de fireta, tothom s’hi atreveix. Per cert, segons explicaven a la zona, les aloses becudes d’Alfés van desaparèixer d’una temporada per l’altra sense que ningú els molestés per a res. Ara, això sí, van tornar al cap d’uns quants anys.

Igual, amb una mica de sort, a Brussel·les torna a mobilitzar-se l’armada del PP i com es tracta d’un projecte dels socialistes de Madrid i de Barcelona, fan mans i mànigues per impedir-ho, com amb el català al Parlament Europeu. Els enemics dels meus enemics...

Més seriosament, a Brussel·les poden reclamar que els compromisos en matèria ambiental assumits per Aena arran de l’anterior ampliació es facin efectius d’una vegada, abans de tornar a prometre grans compensacions ambientals per les malvestats causades amb la pista mar. La manca de credibilitat d’Aena, que actua a Catalunya, com tots els monopolis espanyols, com a terra de conquesta, és un dels problemes de fons de tota aquesta qüestió. Que si les compensacions ambientals pendents, que si la terminal satèl·lit fantasma...

"A Brussel·les poden reclamar que els compromisos en matèria ambiental assumits per Aena arran de l’anterior ampliació es facin efectius d’una vegada"

Números que no lliguen

I els turistes? No, que els que vindran seran homes de negocis, que no fan gaire turisme, excepte el de senyoretes. Mentrestant, les jovenetes coreanes han substituït els japonesos i inunden el país fent-se selfies per a Instagram als llocs més inversemblants.

De totes maneres, hi ha alguns números que no quadren. El nombre actual de visitants que arriben ara en avions de gran format —aquests per als que diuen que cal una pista més llarga— són un milió. Els viatgers que ara arriben de destinacions intercontinentals són quatre milions en total. Si diuen que aspiren a captar el doble de viatgers que arriben en grans aeronaus, com pensen passar de 50 a 70 milions de viatgers? Encara que entre tot plegat rebéssim el doble de viatgers intercontinentals —de quatre a vuit milions— fins a un augment total de 20 milions encara falta molt. On els posarem si Collboni manté el numerus clausus de places d’hotel i pensa eliminar els apartaments turístics a Barcelona a partir del 2028? Potser en hotels a la zona aeroportuària d’Aena al Prat...

Si vols saber-ne més

 

   

Aena, els amos del cel

Més viatgers de negocis comporten més turistes convencionals

En el discurs que comença a imposar-se, ens calen visitants de més qualitat i de més poder adquisitiu —com els asiàtics i els de congressos—. Algú es pensa que serà possible sense augmentar paral·lelament el turisme de sabata i espardenya? Els farem pagar un peatge com a Venècia? Augmentarem els preus dels hotels fins a l’estratosfera quan els hotelers acaben d’informar que els abaixen, després de quatre anys de pujades contínues?

I, en darrera instància, continuarem desenvolupant el model econòmic que tenim ara? Aquest que manté el creixement del PIB per sobre de la mitjana europea a còpia de fer arribar immigrants per ocupar llocs de treball de baixa productivitat i reduïts salaris? Per augmentar la població fins als 10 milions amb persones que són rebedores netes de prestacions de l’estat del benestar? O amb expatriats que podrien no ser-ho, però als que s’ofereix un tractament fiscal dels ingressos que aquí generen que els situa en la mateixa categoria que els anteriors? I que, a més, expulsen els residents habituals perquè guanyen més i paguen menys?

Sí, no es tracta en el fons ni dels ànecs del Remolar, ni dels negocis sucosos d’Aena, ni de les oportunitats de negoci del sector de la construcció —3.200 milions d'euros d’inversió pressupostada— i de tots els serveis que arrossega. Es tracta en darrera instància de quin model econòmic i de societat volem i de com ho fem per materialitzar-lo.