Siri, Brussel·les i l’excusa de la innovació

A mi no em passaria pel cap arribar a Hisenda amb la petició personal de pagar menys impostos, ni que l’administració adaptés temporalment la normativa fiscal als meus processos interns perquè necessito una mica de temps per posar-me en marxa. Hisenda em fotria un multot que em deixaria calladeta una estoneta. Una resposta previsible davant de la premissa que aquí ningú pot fer el que li rota i són les empreses les que s’adapten a les normes, i no a l’inrevés (habitualment).

Però, curiosament i històricament, aquestes lògiques s’han invertit per donar pas a certes prioritats industrials d’un país, i amb el tema tecnològic potser hi hem estat massa acostumats.

Apple ha presentat les novetats de Siri AI, associades al seu assistent de veu amb l’asterisc que algunes no arribaran als iPhone i iPad de la Unió Europea. La companyia argumenta que la situació està relacionada amb les exigències reguladores europees, especialment les obligacions derivades de la Llei de Mercats Digitals (DMA). Brussel·les, en canvi, sosté que la decisió és exclusivament d'Apple i recorda que la normativa no impedeix el llançament de nous productes ni serveis. Han de trobar la manera d’adaptar-se a la norma.

"Brussel·les sosté que la decisió és exclusivament d'Apple i recorda que la normativa no impedeix el llançament de nous productes ni serveis"

La discrepància és encara més interessant quan, segons la Comissió Europea, Apple no només va expressar preocupacions sobre la interoperabilitat exigida per la DMA. També va proposar un període transitori d'almenys divuit mesos durant el qual podria desplegar Siri AI a Europa abans d'haver de complir plenament aquestes obligacions. Brussel·les s'hi va negar. Qui s’ha d’adaptar a qui?

La discrepància és interessant, però encara ho és més el relat que s'està construint al seu voltant.

Fa molts anys que sentim que Europa regula massa, que la regulació frena la innovació i que ens estem perdent grans avenços per aquesta mania europea de protegir als ciutadans. És veritat que les grans tecnològiques nord-americanes avancen i regulen (a la seva manera) mentre Brussel·les redacta directives i intenta posar a tots els països d’acord.

Un argument molt atractiu perquè és molt fàcil d’entendre, i que converteix un debat molt complex en una història amb bons i dolents: els innovadors que busquen donar-nos eines d'un costat i els buròcrates que ho impedeixen de l'altre. Però la realitat no funciona així.

La història econòmica demostra que la innovació pot seguir encara que hi hagi normes molt estrictes que protegeixin els ciutadans. De fet, alguns dels sectors més innovadors del planeta també són alguns dels més regulats.

"La història econòmica demostra que la innovació pot seguir encara que hi hagi normes molt estrictes que protegeixin els ciutadans"

L'aviació comercial transporta milions de persones cada dia sota estàndards de seguretat estrictíssims, i jo no vull que els nostres avions, en pro de ser més innovadors, siguin menys segurs. La indústria farmacèutica desenvolupa tractaments revolucionaris i està sotmesa a processos regulatoris que poden durar anys, precisament perquè ens hi va la salut. No volem curar-nos d’un bacteri mentre ens apareix una tercera orella al front. El sistema financer innova constantment mentre compleix requisits normatius que serien impensables en altres sectors, i manté la seguretat més exigent, perquè un control mal implementat i el PIB d’un país se’n pot anar en orris.

Cap persona puja a un avió pensant que volaria millor amb menys regulació. Ningú no reclama que els medicaments arribin al mercat sense assajos clínics. Però quan parlem d'intel·ligència artificial encara hi ha qui veu qualsevol regulació com una amenaça existencial per al progrés de la tecnologia.

En el cas de Siri AI, la qüestió no és si Apple pot innovar, o desplegar-ho a Europa. Evidentment que pot. La qüestió és si una empresa que controla un ecosistema amb centenars de milions d'usuaris ha de permetre que altres assistents d'intel·ligència artificial competeixin en condicions raonablement equivalents dins d'aquest ecosistema que hem marcat com a correcte i respectable pel bé comú. Aquest és el cor de la DMA.

Soc la primera ultra-mega-superdefensora d’Apple i a la primera que li fot que no arribi Siri AI a Europa (encara), però no som prou conscients dels riscos als quals ens movem si no fem les coses ben fetes, especialment en un tema tan sensible com les dades i les caixes negres de la IA.

"No som prou conscients dels riscos als quals ens movem si no fem les coses ben fetes, especialment en un tema tan sensible com les dades i les caixes negres de la IA"

No es tracta de prohibir Siri, ni de castigar Apple, ni tan sols de decidir quin és el millor assistent virtual: es tracta d'evitar que una empresa que actua com a porta d'entrada a una tecnologia pugui decidir unilateralment qui hi participa i en quines condicions.

Per altra banda, Apple té arguments molt legítims. La companyia defensa que l'obertura de determinades funcionalitats pot generar riscos de privacitat o seguretat. És una preocupació raonable i coherent amb la seva trajectòria. Però una preocupació legítima no converteix automàticament una posició empresarial en interès general.

I aquí apareix un altre element molt interessant: el poder del relat públic.

Si vols saber-ne més

 

   

Gina Tost-El nou profeta d’Apple

Apple és una de les empreses més admirades del món, i hi ha mil motius històrics per adorar-la. Ha revolucionat mercats i països, ha elevat els estàndards de disseny i ha contribuït a posar la privacitat al centre de moltes discussions tecnològiques. Precisament per això, quan Apple afirma que una regulació dificulta la innovació, la seva veu té un pes enorme en els mitjans de comunicació i en l'opinió pública.

Però una afirmació repetida moltes vegades no es converteix en una veritat incontestable.

Que una norma compliqui els plans d'una empresa (o d’un sector) no significa que la norma sigui incorrecta. Significa, simplement, que l'empresa ha de decidir com s'hi adapta si vol tirar endavant algun producte o servei. Intentar modificar-la pels canals democràtics es pot intentar, però els organismes tenen tot el dret a tancar-te la porta als morros, i ja li tocaria a l’empresa decidir si renuncia a determinades funcionalitats.

I sí, és possible que la regulació europea no sigui la millor possible, i és probable que algunes normes siguin excessivament complexes. També és legítim preguntar-se si els costos regulatoris poden perjudicar a les persones, les empreses o les startups. Aquest debat és absolutament necessari, però ara no tenim aquest debat al davant.

"El que és problemàtic és utilitzar la negativa del regulador com si fos prova que la norma és, per definició, incompatible amb la innovació"

Les empreses tenen tot el dret del món a intentar influir en la regulació. Ho fan les farmacèutiques, els bancs, les energètiques, i també les tecnològiques… forma part del joc democràtic! El que és problemàtic és utilitzar la negativa del regulador com si fos prova que la norma és, per definició, incompatible amb la innovació.

Evidentment, les lleis es poden millorar, reformar, o actualitzar. I no em cansaré de repetir-ho: La innovació i la regulació no són pols oposats. No ho han estat mai, i en aquest cas tampoc.

Les societats que lideren el progrés tecnològic són precisament aquelles que han après a combinar llibertat empresarial amb regles compartides per la seguretat i confiança de tothom.

Al cap i a la fi, si cap contribuent entra a Hisenda exigint que li adaptin la normativa fiscal a la seva declaració de renda, les grans tecnològiques tampoc haurien d'esperar que Europa adaptés les seves normes als seus calendaris de llançament.