El WhatsApp de Sant Pere

11 de Juny de 2026

A menys que no visqueu en una cova ja us haureu adonat que aquests dies el papa Lleó XIV és a Barcelona. Del que no se n'ha parlat tant és d'un fet que afecta encara més persones: del xatbot intel·ligent de WhatsApp. Brussel·les ha obligat Meta a tornar a obrir WhatsApp als assistents d'intel·ligència artificial de la competència —ChatGPT, Perplexity, Luzia i tota la colleta—. Semblen dues noves que no tenen res a veure, però només ho sembla; el franciscà Paolo Benanti i el Wall Street Journal ens ajudaran a lligar-les.

La Comissió Europea ha imposat una mesura cautelar (en anglès interim, que és llatí) a Meta, la primera que la Comissió dicta en disset anys, amb amenaça de fins al 10% de la seva facturació mundial. La van demanar, entre altres, una empresa emergent francesa i una d'espanyola que es van quedar sense xatbot a WhatsApp d'un dia per l'altre quan Meta en va canviar les condicions.

La doctrina e-vangèlica

Al principi hi havia Microsoft. El 2001, als Estats Units, el cas per haver imposat el nefast navegador Internet Explorer dins de Windows es va tancar amb un acord que avui es deu estar llegint Meta: l'empresa va haver de compartir les seves API amb la competència (una API és l'endoll amb què un programa deixa que un altre s'hi connecti).

El 2009, Europa en va escriure el segon acte en forma d'una pantalla que forçava Windows a oferir navegadors rivals perquè en triéssim un. Microsoft se la va saltar i va haver de pagar 561 milions d'euros. El 2024 va arribar la Llei de Mercats Digitals, que obliga, entre d'altres, a obrir botigues d'apps i sistemes de missatgeria. I ara, per la via de l'antitrust, Meta ha d'obrir el seu assistent d'IA.

El tercer

La cautelar obliga Meta a restablir l'accés “en les mateixes condicions que hi havia abans del 15 d'octubre de 2025”, quan qualsevol assistent s'hi podia connectar de franc i sense limitacions. Si la porta s'ha de tornar a obrir, s'ha d'obrir a tothom qui compleixi els requisits tècnics. Pot endollar el seu xatbot intel·ligent a WhatsApp una emergent de San Francisco, una aerolínia que vol informar els seus usuaris o una organització qualsevol. Me'n ve una al cap que té la base de fidels més gran del món, una de les marques més antigues del planeta i, també, un xatbot intel·ligent.

"La cautelar obliga Meta a restablir l'accés “en les mateixes condicions que hi havia abans del 15 d'octubre de 2025”, quan qualsevol assistent s'hi podia connectar de franc i sense limitacions"

L'Església Catòlica (Apostòlica i Romana) ja és un actor en IA. El 2020 va signar el Rome Call for AI Ethics junt amb Microsoft i IBM, va publicar Antiqua et Nova el 2025, i només fa quinze dies, Lleó XIV ha tret la seva primera encíclica, Magnifica Humanitas, dedicada a la intel·ligència artificial. Fins i tot hi ha un LLM catòlic, Magisterium AI, entrenat amb arxius vaticans per un canadenc instal·lat a Roma, i que ja és el xatbot catòlic més usat del món. Un LLM amb més de dos mil·lennis de corpus, doctrina pròpia, marca global i 1.406 milions d'usuaris fidels des del bateig fins al funeral. Brussel·les acaba d'obrir al Vaticà l'accés, de moment a Europa, a un canal que al món té 3.300 milions d'usuaris.

El que diuen l'encíclica i la Comissió no és tan diferent. Lleó XIV escriu que “la propietat de les dades no es pot deixar només en mans privades”, que s'han de gestionar com un bé comú. Canvieu “bé comú” per “infraestructura essencial” —qualsevol LLM us ho fa en un moment— i ja teniu un dictamen de competència. El Papa fa antitrust i Brussel·les predica la bona nova.

El mercat de la salvació

Ho explica molt bé Paolo Benanti, frare franciscà i assessor d'ètica de la IA de la Santa Seu i de l'ONU en un assaig al Wall Street Journal. Escriu que a Silicon Valley hi ha un nou sacerdoci que, parlant de Singularitat, risc existencial, apocalipsi i salvació per AGI, s'ha apropiat de l'escatologia de tota la vida: la por del fet desconegut és un “motor excel·lent per a l'obediència” (jo li faria cas, que l'Església catòlica en temes de por hi entén molt).

Hi assenyala l'asimetria de la salvació: la tecnològica “la decideixen els qui controlen quines veritats s'amplifiquen i quines es marginen, i qui captura el poder econòmic i polític”, que tampoc no és tan diferent de com ha funcionat l'Església catòlica tota la vida. “Control” i “captura” entren dins el camp semàntic de la concentració de poder que la Comissió Europea persegueix.

Biblioteca o oracle

Benanti adverteix dels riscos d'haver substituït la biblioteca com a font de veritat —amb fonts visibles i, per tant, contestables— per l'oracle, que ens porta a camins desconeguts: el xatbot sempre respon, sembla que té autoritat i el que genera no és verificable. Hem passat de la biblioteca a la sibil·la. Pot el Vaticà reclamar la seva API i posar el seu LLM al WhatsApp de 3.300 milions d'usuaris? És un actor en IA i legalment pot. Una altra cosa és la fidelitat a la (llur) veritat que reclama. Si ens preguntem si el Vaticà pot passar de la biblioteca a l'oracle, la resposta surt sola.

"Benanti adverteix dels riscos d'haver substituït la biblioteca com a font de veritat per l'oracle, que ens porta a camins desconeguts"

Al concili de Nicea, l'any 325, 300 bisbes es van reunir per decidir què era veritat i què era considerat heretgia. El monopoli occidental de 2.000 anys de l'Església —duopoli a escala global— reposa sobre el control de les fonts: els llibres s'escrivien, es copiaven, se censuraven o es cremaven segons convingués.

Amb els LLM el control es complica notablement. Els sistemes generatius no generen informació errònia per intenció; ho fan perquè al·lucinen (mal nom, també) i al·lucinen per disseny. Generen afirmacions que sonen plausibles i amb autoritat, però que, malgrat tot, no són veritat: cites que semblen reals, fonts que no existeixen, cronologies impossibles, una carta apòcrifa (més) de Sant Pau… No és un biaix que es pugui corregir amb més dades. Ni tan sols amb més dogma. Els LLM són màquines de predicció, no de memòria. I això no està en comunió amb l'Església Catòlica, que encara que ens hagin venut que és una màquina de predicció, és en realitat una màquina de creació de memòria.