En els darrers temps, el Cercle d’Economia sembla haver agafat una actitud més d’acord amb la realitat del país. Vull dir que no amaga el cap sota l’ala i defuig del tarannà que l’havia caracteritzat els darrers decennis: una mena de tertúlia de cal barber on, en principi, tothom té raó i no es planteja res que pugui molestar a algun dels tertulians. Mai s’havien plantejat temes que poguessin coure a algun dels actors rellevants de l’economia catalana.
Actualment es combinen dos fets. Aquest canvi de tarannà, del que parlo, amb l’extrema gravetat de la situació que patim. Per això enguany la nota d’Opinió del Cercle es titula Impulsar la productivitat: claus per recuperar el dinamisme econòmic i millorar el benestar de la ciutadania. Alhora que les jornades d’enguany proposen com a tema central de debat: El món a prova. Estratègies per impulsar la productivitat i el benestar en temps de canvi.
"Molt Honorable President, ¿per què vostès han (mal) gestionat una macroeconomia que ha cridat mà d’obra poc qualificada que no era necessària, encoratjant i subvencionant sectors poc productius com ara el turisme?"
Aquest seu columnista està content. Qui vagi seguint aquesta columna d’opinió sabrà que és una de les seves obsessions: (1) la riquesa d’un país no es mesura pel PIB total sinó en PIB per càpita, (2) sense bona productivitat no hi ha estat del benestar, (3) la productivitat a Catalunya ha baixat els darrers vint anys i (4) hi ha sectors com el turisme que ajuden a fer baixar la productivitat. Per què el columnista està content? Mirin, retallo un dels paràgrafs de la nota d’Opinió del Cercle (poden trobar el document sencer aquí) i que resumeix el problema:
Però per sota d’aquesta bonança s’amaga una dinàmica preocupant: el dibuix és molt diferent si les xifres es miren en termes per càpita. La renda per càpita fa anys que divergeix de la mitjana comunitària, desfent una part important del camí de convergència recorregut entre 1986, quan es va entrar a les Comunitats Europees, i 2006, quan s’arriba al nivell relatiu més elevat respecte de la mitjana comunitària.
L’augment de l’activitat econòmica ha anat acompanyat d’un important creixement de la població els darrers anys i això fa que, en termes per càpita, l’evolució de l’economia no sigui tan brillant com mostren els grans agregats macroeconòmics. D’altra banda, la composició sectorial del PIB s’està decantant cada vegada més cap a activitats terciàries com el turisme i el comerç, que en general tenen nivells de productivitat més baixos.
Sembla, doncs, que el problema està bastant centrat. I els agents que el generen, també.
A les jornades del Cercle d’Economia hi ha hagut diverses intervencions. És cert que la productivitat (output per càpita) a escala mundial ha disminuït. I que, tanmateix, als Estats Units s’han mantingut com a líders. I que les raons són diverses -formació, mercat únic financer i energètic, traves burocràtiques, etc.-. Però tots els assistents -menys els polítics, és clar- coincideixen en una cosa: l’origen està en els governs i l’administració. En el nostre cas, la mala governança és crònica.
"Suposo que haurem d’esperar un temps encara per tal que el Cercle es desacomplexi una mica més per avançar en un tema gens políticament correcte"
Per això m’han sorprès les declaracions del president de la Generalitat en l’obertura d’aquestes jornades del Cercle. Ha reclamat un bon finançament públic per a Catalunya tot dient que la Catalunya dels 8 milions “sense un bon sistema de finançament, no la podrem pagar”. Reconeix que l’increment de població (recorden els “Som 6 milions”?) s’ha dut a terme amb persones que no generen prou recursos per a pagar l’estat del benestar que consumim. I la meva pregunta és: Molt Honorable President, ¿per què vostès han (mal) gestionat una macroeconomia que ha cridat mà d’obra poc qualificada que no era necessària -encoratjant i subvencionant sectors poc productius com ara el turisme- en lloc d’estimular els sectors que, sense demandar més persones de les que ja hi havia al país, poden crear llocs de treball de qualitat? Ja que li agrada fer aliances electorals amb altres partits nacionalistes, li suggereixo que pregunti als bascos com s’ho han fet. I aquí no val l’excusa del finançament. Ni la manca de competències en immigració. Si no es generen més llocs de treball dels que el país realment necessita o requereix, la immigració no ve. I nosaltres més llocs de treball del sector hostaleria i turisme, no en necessitem.
Suposo que haurem d’esperar un temps encara per tal que el Cercle es desacomplexi una mica més per avançar en un tema gens políticament correcte -estigmatitzat pel populisme d’extrema esquerra i aprofitat pel populisme d’extrema dreta- però que, a llarg termini, es pot carregar la democràcia.