El 20 d’octubre de 1972 es va estrenar al nostre país El Padrí, obra cinematogràfica dirigida per Francis Ford Coppola, basada en una novel·la de Mario Puzo. Les més de nou hores de la trilogia donen peu a moltes reflexions sobre el món de l’empresa familiar; potser la més habitual, a més de la coneguda "li faré una proposta que no podrà rebutjar" de Tom a un productor de Hollywood, és la "que visqui bé, però al negoci que no entri", que va dir Don Vito Corleone al seu conseller Tom Hagen quan aquest li va demanar, el dia de les noces, que fer amb el seu gendre. Altres possibles frases a recordar són "això és un negoci no una venjança" (Tom a Sonny); "entre germans sobren les disculpes" (Michael a Fredo); "així és la meva família, jo no sóc així" (Michael a Kay) o "intenta pensar com pensen els que et rodegen" (Don Vito a Michael); "l’única riquesa d’aquest mon són els fills" (Michael); "mai treballaré per a tu, tinc mals records (Anthony a Michael); "no et posis del costat d’algú que vagi contra la família" (Michael a Fredo); o "necessito el poder per preservar a la família” (Vicent a Michael).
En diferents articles a VIA Empresa he tractat sobre diversos personatges de l’historia d’un immigrant italià que s’introdueix al crim organitzat, de la qual tradicionalment es posa el focus a la violència. Podríem dir que és una autèntica tragèdia grega, en la que el benjamí (Michael) no pot escapar del seu destí.
El que ensenya ‘El Padrí’ sobre l’empresa: la missió, visió i valors de la família empresària; el paper dels consellers; la reorientació estratègica del negoci, ...
La trilogia ens permet reflexionar sobre el procés de relleu al negoci familiar. En primer lloc, ens recorda que existeixen els imprevistos, ja que el continuador previst (Sonny) no pot agafar el relleu. Podem veure dos processos de relleu força diferents. El del fundador, Don Vito, al seu fill Michael; i el d'aquest en el seu nebot Vincent (fill il·legítim de Sonny). Els diferents estils de lideratge de Don Vito, Sonny i Michael; que fer amb els familiars incapaços (Fredo); les relacions patern-filials i les fraternals; el precursor com a referent; la sobretaula familiar; el paper de les dones, especialment com a gestores emocionals de la família, la seva influència sobre els descendents i la repercussió de les relacions de parella al negoci familiar; les diferències culturals entre sanguinis i afegits; la missió, visió i valors de la família empresària; el paper dels consellers (Tom); la reorientació estratègica del negoci davant dels canvis de l’entorn; la separació d’empresa i família i la prioritat d’una sobre l’altre; les normes familiars; la comunicació no verbal; la llibertat d’elecció; la importància del reconeixement; la llibertat dels descendents; la formació dels continuadors; el paper dels no familiars a l’empresa; i la mediació; són molts dels temes que apareixen, relacionats amb el món de l’empresa familiar.
Hi ha múltiples escenes que són memorables: la del cavall al llit potser és la més coneguda; però enfocant al món de l’empresa familiar cal destacar la primera conversa entre Michael i Kay, o la que mantenen quan ell torna del seu exili a Itàlia; el sopar familiar quan esclata la Segona Guerra Mundial; la discussió entre Sonny i Tom a l’escala quan el pare està a l’hospital; la conversa entre Don Vito i el seu fill al jardí; la conversa entre Michael i Fredo a l’hivern i el retrobament de tots dos al funeral de la mare; entre altres.
En definitiva, el 50è aniversari és una bona excusa per tornar a veure, o fer-ho per primer cop, una de les pel·lícules més emblemàtiques del món del cinema en general i del de l’empresa familiar en concret.