Píndola filosòfica: Pèrdues i victòries

La vida està feta d’alts i baixos: moments de gran alegria i d’altres de profunda tristor. Tot i l’impuls capitalista que ens empeny a negar el dolor i a centrar-nos només en allò positiu o optimista, hem d’aprendre a conviure amb totes les seves formes. Les bones, les dolentes, les que avorreixen, i les que no ens interessen massa. És en l’equilibri d’aquest conjunt que podem arribar a trobar el sentit de tot plegat.

Aquesta setmana hem conegut un nou Sant Pare. Tot i ser fruit d’un cert consens, la seva elecció no ha despertat grans entusiasmes dins dels diversos sectors de l’Església. Alhora, ens ha deixat una figura estimada de l’esquerra llatinoamericana: José “Pepe” Mujica, l’antic president de l’Uruguai, qui ens recordava que “no venim al món només per desenvolupar-nos, sinó per ser feliços.” I mirant a la felicitat, ahir el Futbol Club Barcelona va regalar un moment d’eufòria als culers, col·locant-se líders de la lliga en derrotar el seu etern rival, el Reial Club Deportiu Espanyol.

Ni sempre es guanya ni sempre es perd. La vida és una barreja incerta, i també els seus resultats. En una setmana marcada per la ressaca econòmica, sembla que només les notícies extremadament bones o dolentes troben espai a les grans portades. I malgrat que la realitat sovint es configura a partir de la suma de pèrdues i victòries, també cal aprendre a habitar els grisos, els matisos, allò que no fa soroll, però sosté el dia a dia.