Píndola filosòfica: Bona Pasqua!

Com que des de l’agost que celebrem el Halloween i els torrons ja es poden trobar tot l’any a les botigues, us desitjo ara una bona pasqua abans que passi massa aviat. Estic farta que s’anticipin les tradicions. Si una cosa important tenen, les tradicions, és que se celebren en un moment concret, en un instant efímer, i ja no tornen a venir fins que es completa tot el cercle, normalment organitzats al llarg de l’any. Si ara sempre és Nadal, com se suposa que he d’estar feliç de veure els panetones al supermercat si els hi puc trobar cada dia?

Aquest fenomen ha estat descrit pel filòsof Grafton Tanner a partir d’un concepte que ell mateix va inventar: persemprisme (en anglès, foreverism). Com descriu al seu llibre, traduït al català per l’editorial Tigre de Paper, persempritzar una cosa vol dir intentar conservar-la per sempre: donar-li nova vida i protegir-la del pas del temps i de tot allò que la pot fer malbé. Així es busca evitar la tristesa i l’enyorança que sentim quan perdem alguna cosa o, en el cas de les tradicions, voler ser exactament en aquell moment de l’any. Es pot entendre com una manera de resistir els canvis, però no sempre funciona: allò que volem que duri per sempre pot acabar desapareixent, mentre que allò que llencem pot continuar existint durant molt de temps, fins i tot amb conseqüències preocupants. I quina conseqüència més preocupant que poder comprar garlandes per l’arbre de Nadal un 20 d’agost?