Píndola filosòfica: Canvis de codi postal

Hi ha persones que venen de famílies d'aventurers, però la meva ve tota del mateix carrer. A la meva universitat hi ha persones que tenen un pare de Hong Kong, una mare americana i han crescut a l'Índia. Jo tenia els tres avis al mateix carrer i, per anar-hi trigàvem com a màxim quinze minuts. Mai havia valorat la proximitat de la família com una cosa especial, però veient la tragèdia dels meus companys i companyes per reunir les famílies un cop a l'any entenc que, si bé no podia anar-me'n lluny a visitar la família, sempre hi eren quan tornava de vacances.

Des que vaig independitzar-me he canviat de codi postal més de deu vegades en tres països diferents. No és tant, comparat amb altres persones, però és un nombre substancial. Fer la motxilla i, com una tortuga, tornar a canviar de codi postal. M'agrada i em fa mandra, tot a la vegada. A més, sempre perds alguna cosa o se'n trenca una altra, en tota mudança.

"Fer la motxilla i, com una tortuga, tornar a canviar de codi postal. M'agrada i em fa mandra, tot a la vegada"

Sé que, com a mínim, en els deu anys vinents, tindré tres canvis de codi postal. Tres vegades en què hagi d'actualitzar totes les meves aplicacions per rebre els paquets i les cartes domiciliades correctament, tres cops en què calgui enviar la meva adreça a tothom de nou, tres rutes diferents per arribar a casa. Moltes maneres més de tornar a començar de nou, amb molts codis postals enrere, tants que ja no recordes quin va ser el primer.